Hasan ben Qahtaba
De Viquipèdia
Hasan ben Qahtaba fou ostikan d'Armènia vers el 770 o 771 fins el 773 o 774.
Va substituir a Bagar ben Muslim al Uqaili. Va arribar amb un cos auxiliar format per gent del Khorasan que van destacar per la seva brutalitat.
El 771 va esclatar la revolució dirigida per Artavasdes Mamikonian que com a primer acte va matar al recaptador fiscal del districte del Shirak, a la vila de Kumair. Però els àrabs eren molt forts oi va haver de fugir cap a Kartli.
Per la persecució de Artavasdes es va demanar el suport de Sembat III Bagratuni, fill d'Ashot II Bagratruni, anomenat "el cegat" (fou cegat per Grigor II Mamikonian el 750). Van aconseguir atrapar-lo i recuperar una part del botí però Artavasdes va poder arribar a territori de Còlquida on es va instal·lar sota protecció bizantina (el 778 fou nomenat strategos del thema d'Anatòlia). Sembat III fou nomenat patrici i generalíssim (771) en substitució de Sahak I Bagratuni (un bagràtida de la branca de Taron al que havia succeït al front de la casa el seu fill Ashot III)
En represàlia per la revolta Hasan va tornar a apujar els impostos. Un parent d'Artavasdes, Mushel Mamikonian, també es va refugiar llavors a les muntanyes i va dirigir una guerrilla per algun temps i va obtenir alguns èxits notables, essent el principal la derrota de la guarnició àrab de Dwin (quatre mil homes) que havia sortit a perseguir-lo, derrota que fou obra de Mushel amb només 200 homes
Això va animar als nakharars que van decidir revoltar-se. Una reunió general va decidir l'aixecament. Cinc mil homes van poder ser reunits. Es va decidir atacar Karin (Erzurum), menys defensada que Dwin i mes propera a la frontera bizantina. La ciutat fou assetjada però no va poder ser conquerida. Ashot III Bagratuni recomanava la submissió. Hamazasp Ardzruni (ja alliberat i que havia retornat als seus dominis a la vila de Dariunq) no participava i romania amb les tropes pròpies al Vaspurakan junt amb les dels Amatuni i Teruni. En aquestes lluites algunes ciutats foren destruïdes (Khalin, Aren i Thalna)
El califa va enviar trenta mil soldats de Khorasan (772) dirigits pel general Amr o Amru conegut per Umar que es va establir a Khelat. Ashot III era a Khelat i va advertir secretament als rebels, però no el van creure i el setge de Karin va seguir. Per la seva banda Hamazasp Ardzruni (que tenia per vassalls als Amatuni, Reshtuni i Teruni) ajudat principalment pels Amatuni i per Vasak Bagratuni de Taron (germà de Sembat III i que havia adquirit Taron d'Ashot III) va atacar Ardjesh, on hi havia una guarnició àrab. Vers allí va marxar Amr o Amru que va infringir a Hamazasp una derrota total (15 d'abril del 772). Els àrabs es van desplaçar al Bagrevand i van acampar a Ardzeni mentre la noticia de la derrota arribava a Karin el setge de la qual fou aixecat i van decidir anar a morir en batalla a Bagrevand on van arribar el 25 d'abril del 772 i efectivament i van morir casi be tots. Entre els morts Sembat III Bagratuni, Mushel Mamikonian, Samuel Mamikonian, Vahan Gnuni conegut per Dashnak (el del punyal) i fins a 300 mes (i mes de 4000 soldats i nobles secundaris). El fill de Sembat III, Ashot Msaker, es va refugiar a les seves terres a les fonts del Araxes, prop de la frontera bizantina, a la fortalesa de Bagaran (gracies a les seves mines de plata va poder comprar terres al Shirak i Arsharuniq als Kamsarakan). Vasak de Taron (germà petit de Sembat III) va abandonar Taron i es va establir a les muntanyes de la Klardjètia (regió d'Ardahan, a les fonts del Kura, que van acabar dominat anys després el seu fill Adarnases i el seu net Ashot). A l'Armènia pròpia nomes la regió de Moxoene (Mokq) en poder d'una branca dels Bagratuni que no va participar a la revolta, va quedar en poder de la família. Per la seva banda els Mamikonian , perduda Taron vers el 754 quant va passar a una branca Bagràtida, van perdre gairebé totes les seves possessions. Els dos fills de Mushel es van refugiar al Vaspurakan on Hamazasp Ardzruni els va fer matar. Només una filla va conservar algun poder al casar-se amb un capitost àrab de nom Djahap al-Qaisi que havia obtingut el domini del districte d'Arsharuniq i altres antigues possessions de la família i volia a la dona per legitimar el seu poder (Djahap fou l'origen dels emirs de Manazkert). Es molt possible que també una branca dls mamikonian pogués subsistir a les inaccessibles muntanyes de Sasun i que durant un temps va arribar a dominar des Taron a Arsamosata (va existir fins molt avançat el segle XI), i un altra branca va subsistir com a prínceps secundaris vassalls d'altres prínceps al Bagrevand (va existir fins la meitat del segle IX). Els Kamsarakan van haver de vendre els dominis que van conservar i passar a ser vassalls dels Bagratuni. Els Gnuni van perdre part dels seus dominis de l'Aliovit davant el capitost àrab Djahap al-Qaisi i del seu fill Abd al-Malik, i es van refugiar amb els Bagratuni a Taiq.
Vers el 773 o 774 Hasan fou substituït per Yazid ben Useid al-Sulami, que ja havia estat governador.
