Kamsarakan
De Viquipèdia
Els Kamsarakan foren una important família de nakharars d'Armènia amb feu hereditari al Arsharuniq i al Shirak i capital a Ervandashat (Yervandashat), terres conegudes també com Kamsarakan. Tenien el títol hereditari d'sparapet o generalíssim. Deien ser descendents de la família Karen, d'origen noble part.
Vers el 320 apareix esmentat Kamsar. El 339 va morir el cap nacional armeni Vatché Mamikonian i la direcció de la guerra va passar a Arshavir Kamsarakan príncep de Shirak i del Arsharuniq, fill de Kamsar. Després va seguir el seu fill Nerseh vers 340-365
Vers el 365 el rei d'Armènia va fer matar molts nakharars (nakhararq) incorporant les seves terres a la corona. Els mes afectats foren els Kamsarakan de Shirak i Arsharuniq (amb les ciutats d'Artagers o Artageras i de Ervandashat) si be un membre de la família que es va salvar (anomenat Spandarat, germà de Nerseh) va recuperar després les terres familiars.
El 387 apareix com a cap de família Gazavon, que va perdre els dominis confiscats per Pèrsia però els va recuperar el 391, si be després els va tornar a perdre. Gazavon el jove, el seu fill, tornava a posseir els dominis vers el 420 i cap el 440 era cap de família Arshavir o Arahat.
A la rebel·lió del 451-452 apareixen junts Thathul, Vartz, Nerseh i Ashot. Nersé (Nerseh) i Hrahat estigueren al costat de Vahan II Mamikonian el 480-482 quant Hrahat Kamsarakan fou fet presoner pels perses; durant el trajecte dels presoners Nersé Kamsarakan en una emboscada al Bagrevand, va reeixir a alliberar a sa germà Hrahat. Vers el 484 o 485 les terres els hi foren retornades i durant aquest temps apareix al front de la família un Sahak Kamsarakan.
El 543 el nakharar Nerseh Kamsarakan es va revoltar esperant ajut bizantí, però fou derrotat a Ankl, i els bizantins no van intervenir.
El 690 l'exèrcit de Justinià II va creuar el país i va arribar a Kartli i Aghuània. Quant va sortir va deixar com a governador a Nersès Kamsarakan, nomenat curopalata bizantí pel emperador, que va exercir del 690 al 691. Els Kamsarakan eren tradicionalment favorables als bizantins. El 691 fou nomenat governador Sembat II Bagratuni. Nersès fou cap de família en el període vers 670-693.
Vers el 700 una expedició àrab dirigida per Othman Ibn-Walid Ibn-Oqba al Vanand fou desfeta per els Kamsarakan.
Ashot I Msaker, després de la derrota davant els àrabs el 772, es va refugiar a les seves terres a les fonts del Araxes, prop de la frontera bizantina, i gracies a les seves mines de plata va poder comprar terres al Shirak i Arsharuniq als Kamsarakan, establint-se a Bagaran (al altre costat de riu, una mica al nord de Ervandashat) vers el 775. El darrer cap de família fou Nersès Kamsarakan.
