Teodor Reshtuni
De Viquipèdia
Teodor Reshtuni fou Ishkhan de Reshtuniq i Armènia vers el 638 al 653.
Al saber-se la noticia de la invasió àrab va establir una guàrdia a les fronteres i va crear un refugi i reducte defensiu al illot Althamar del llac Van (part sud).
El 640 Teodor va quedar de fet com a governador de tota Armènia per la vacant del govern de Persarmènia i la desaparició del Imperi Sassànida.
Des el 640 al 646 els àrabs van enviar cada any una expedició. El primer districte envaït fou Goltn (640), i van seguir Artaz (al Vaspurakan) i Kogovit. A aquesta darrera estava l'ishkhan Teodor junt amb forces bizantines dirigides per el general Procopi. Els bizantins no van actuar però Teodor va fer una emboscada a Saraken, va matar molts àrabs, i es va retirar a Garni. En canvi Procopi fou després derrotat.
El 641 va morir el patriarca Ezr i fou elegit Nersès II d'Ishkhan, bisbe de Taiq conegut com Nersès Shinol (el constructor) que va regir l’església fins el 652 en que es va retirar (va tornar el 658 fins a la seva mort el 661).
Vers el 642 els àrabs van envair el país per Taron, Bzuniq, Aliovit i Kogovit i van entrar al Airarat cap a Dwin. El nakharar Vardik de Mokq va guiar als àrabs. Dwin fou ocupada el 6 d'octubre del 642. Dotze mil armenis foren massacrats i 35.000 foren fers presoners. Teodor va intentar atacar-los al retirar-se però fou derrotat.
Teodor va demanar la llibertat del nominal marzban Varastirots Bagratuni i del seu fill Sembat II Bagratuni que tenia el títol de spathar o spatharios, i eren al Àfrica, però l'emperador nomes va permetre que tinguessin un exili daurat al Bòsfor. També va obtenir la llibertat de Vahan Khorkhoruni, també presoner dels bizantins. Varastirots es va escapar i va marxar a Trebisonda i de allí a Taiq, on fou ben rebut per Teodor i el patriarca que el van reconèixer com a governador d'Armènia.
Teodor no va tardar en perdre la confiança dels bizantins i fou empresonat i portat a Constantinoble, però l'emperador el va alliberar. El 643 l'emperador va acceptar que Varastirots exercís el govern d'Armènia i li va donar el títol de Curopalata, però va morir poc després i el va succeir el seu fill Sembat II que va ser a mes aspet i drungar del exèrcit. Al mateix temps però que es nomenava a Varastirots, Teodor fou nomenat ishkhan i patrici per l'emperador Constantí II, càrrec que també fou donat a Khatshean Aravelian i Shapuh Amatuni.
El 643 els àrabs van entrar altra cop al Airarat i encara que foren aturats davant Ardzaph al Kogovit, finalment van ocupar la ciutat el 10 d'agost del 643 i van massacrar als defensors, si be a l’endemà Teodor els va sorprendre i va alliberar als presoners.
El 645 l’expedició àrab la va dirigir Habib Ibn-Maslama que amb ajut de Vardik de Mokq va saquejar Apahuniq, Shirak i Bagrevand i va ocupar Dwin, però després es va retirar.
El 647 els bizantins dominaven tota l'Armènia. L'emperador Constantí II va voler cohesionar el país i va demanar la unió de l’església armènia a l’església ortodoxa grega. Un concili es va fer a Dwin vers el 648 però la proposta fou rebutjada.
El 653 Teodor fou destituït per l'emperador que va traspassar les seves funcions a Sembat II Bagratuni. En resposta Teodor va fer que els seus contingents, manats pel seu fill Vard Reshtuni, deixessin el combat, el que van fer al mig d'una batalla al Eufrates. Després d’això nomes podia aliar-se als àrabs, el que va fer en nom propi i de tota l'Armènia sobre la qual de fet tenia el control. El califa Moawiya va acceptar i va donar a l'Armènia autonomia local i set anys d’exempció d’impostos, a canvi de pagar 500 dinars de plata al any i d’aixecar un exercit de quinze mil homes pel califa; cap força estrangera podria entrar a Armènia però els àrabs no hi enviarien tampoc guarnicions, però si exèrcits àrabs si era envaïda pels bizantins. Una assemblea de nakharars va acceptar la proposta i Grigor Mamikonian i Sembat II Bagratuni es van constituir en hostatges del califa.
Constantí II va reaccionar i va envair Armènia el 654. Es va establir a Teodosiòpolis i molts nakharars van anar allí i li van fer submissió, entre ells els Bagratuni d'Sper, els Manali, els Daranali, el nakharar d'Ekelatz, nakharars de la regó de Karin (Teodosiòpolis, després Erzurum), del Taiq, de Basean , Vanand i Shirak, els Khorkhoruni, els Dimaqsean, Mushel Mamikonian del Airarat, els Aravelian, els Aranean, els Varajnuni, els Gentuni i els Spanduni. Fins i tot el patriarca Nersès va oferir lleialtat al emperador. Es van enviar oficials a detenir a Teodor a Dwin, però aquest els va empresonar i es va refugiar a l’illa de Althamar al llac Van. El seu gendre Grigor Vahevuni es va fortificar a Arphat amb el tresor armeni. També li donaven suport Siunia, Aghuània i Kartli. L'emperador va entrar a Dwin i s’hi va establir. Mushel Mamikonian, cap dels nakharars favorables a Bizanci, fou nomenat cap de la cavalleria i lloctinent general. Llavors va imposar la doctrina del concili de Calcedònia. Finalment l'emperador va retornar a Constantinoble i va nomenar governador a Maurianos.
Nomes sortir l'emperador el patriarca Nersès va fugir a Taiq per por de Teodor. Aquest va sortir d'Althamar i es va reunir amb el seu gendre Hamazasp Mamikonian, que era el cap de la família Mamikonian i va demanar ajut als àrabs que van enviar set mil homes. Teodor va anar a Damasc i es va fer client del califa Moawiya, que el va nomenar senyor d'Armènia, Aghuània i Siunia. Un exercit àrab va fer reconèixer la sobirania del califa a tots el nakharars (655). Teodor va entrar a Dwin amb els àrabs, que després van tornar a Síria.
El general Habib Ibn-Maslama es va establir al Aragadzotn com una espècie d’ambaixador i àrbitre però els seus soldats no estaven acostumats al fred. Maurianos va reorganitzar les seves forces i va contraatacar i va poder restablir la situació a favor de Bizanci. Els àrabs van creuar l'Araxes en retirada i es van establir a Zarehavand (al Bagrevand). Maurianos va recuperar Dwin i quant anava cap a Nakhichevan (656) fou sorprès pels àrabs i derrotat. Maurianos va fugir cap a Geòrgia. Els àrabs van atacar Teodosiòpolis i van saquejar aquesta i altres ciutats.
Teodor, acusat pels àrabs de la reconquesta bizantina, va ser cridat a Damasc on va morir poc després d’arribar (vers 656). Els poder dels Reshtuni fou reduït (el Bzuniq va ser donat als Mamikonian, i mes tard va passar als Bagràtides) i van quedar com a vassalls dels Ardzruni. Els àrabs van nomenar governador a Hamazasp Mamikonian.
