Bienni Progressista
De Viquip??dia
Bienni Progressista ??s el nom amb el qual es coneix el per??ode de la Hist??ria d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema pol??tic del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les caracter??stiques pr??pies del r??gim liberal. Al 1854 es va anomenar Espartero com a primer ministre, i aquest va formar el govern en coalici?? amb Leopoldo O'Donnell. Van realizar una nova constituci?? que no va ser promulgada: La Constituci?? del 56. Era una constituc?? molt democr??tica:
- Sufragi censatari molt ampli
- Dret a vet queda eliminat
- El govern emana del parlament, no del rei
- Jurats populars, milicia nacional
La constituci?? va ser acompanyada d'alguns decrets:
- Llibertat d'associaci??
- Reinici de la desamortitzaci?? i venda de les terres comunals.
La desamortitzaci?? de Madoz va permetre al govern progressista espanyol obtenir una garantia per a poder aconseguir un prestec de la banca estrangera (la hisenda estatal estava en d??ficit cr??nic)
Llei de Ferrocarrils: Espanya necessita el ferrocarril, i com no hi ha capital nacional disposat a invertir, l'estat ha de patrocinar la construcci??: entrega el negoci als inversors estrangers, l'estat va pagar la construcci?? del ferrocarril als Pereire. Fent aix??, Espanya va perdre la oportunitat d'engegar una industria sider??rgica. Al Juliol del 1856 a Barcelona i a les ciutats industrials del Vall??s s'inicia una vaga general. Els industrials s'espanten i exigeixen al govern un augment de la repressi??. El govern de Madrid es trenca, O'donnel abandona Espartero, fa un pronunciament i xigeix a la reina que retorni el poder a Narvaez.
