Giovanni Lilliu
De Viquipèdia
Giovanni Lilliu (Barumini, Província de Càller, Sardenya 1914) és un arqueòleg i historiador sard. Es llicencià en filosofia i lletres a Roma, i s’especialitzà en arqueologia. Fou professor numerari d’arqueologia sarda a la Universitat de Càller i degà de la Facultat de Lletres de la mateixa Universitat.
Membre corresponent de l’Institut d'Estudis Catalans des del 1973, ha fundat la Scuola di Specializzazione di Studi Sardi de la Universitat de Càller. També fou director de les Oficines d'Antiguitats de Sardenya. També ha estat diputat provincial i conseller regional de l’illa de Sardenya.
Els seus estudis s’han centrat principalment en l’arqueologia sarda, i s’han fonamentat en les excavacions que ha dut a terme, especialment en les realitzades a Barúmini (Cultura nuràgica). S’ha interessat també per l’arqueologia prehistòrica i protohistòrica mediterrània, i ha prestat especial atenció a l’arqueologia de les illes Balears, de Còrsega i de Malta. A Mallorca va dirigir l'excavació del poblat talaiòtic de ses Païsses, Artà, a finals dels anys 50 del segle passat.
[edita] Obres
- La civiltà dei Sardi dal neolitico all'età dei nuraghi (1963)
- Sculture della Sardegna nuragica (1966)
- La civiltà nuragica (1982)
- Cultura e culture (1995)
- Arte e religione della Sardegna prenuragica (1999)
- Le ragioni dell'Autonomia (2006)
