Enfrontament del vectigal

De Viquipèdia

L'enfrontament del vectigal fou la reclamació efectuada el 1416 pel llavors conseller segon de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran I per tal que pagués el dret del vectigal sobre la carn que els compradors de la Casa del monarca adquirien a la ciutat, del qual el rei pretenia estar exempt.

Taula de continguts 1 Història 2 Posteritat 3 Vegeu també 4 Bibliografia

[edita] Història

Ferran d'Antequera, infant i regent de Castella, havia estat elegit sobirà de la Corona d'Aragó pel Compromís de Casp el 1412. Acostumat al context castellà, on el procés històric cap a una monarquia autoritària avançava imparable, i poc avesat al pactisme, que a la Corona d'Aragó havia aconseguit frenar-lo en profit dels estaments, el nou monarca va tenir alguns enfrontaments amb les institucions dels seus nous estats, controlades per aquests últims, especialment amb les del Principat de Catalunya, més desenvolupades que les dels altres territoris. Tan bon punt inicià el regnat, les corts de Barcelona de 1413 marcaren el terreny tot afirmant l'autoritat de la Diputació del General per a "fer complir les lleis al rei i als seus oficials" igual que a tothom.

En aquest context de preocupació dels estaments per l'arbitrarietat del poder reial, el febrer de 1416 el rei Ferran I pretengué quedar lliure de les imposicions sobre els queviures que els compradors de la seva cort adquirissin. En una reunió d'urgència, el Consell de Cent decidí enviar al rei una comissió, encapçalada pel conseller segon Joan Fiveller, per a exigir-li'n el pagament. El rei va acabar cedint per a evitar més tensions i enfrontaments.

Aquest pols entre l'autoritarisme monàrquic i els estaments ha estat mitificat per la historiografia favorable a aquests últims (Pere Joan Comes al segle XVI) i, molt en particular, per la de la Renaixença. Una i altra hi van voler veure un episodi heroic a favor de la llibertat (municipal) i l'última, a més a més, un acte de reivindicació nacional, interpretacions si més no matisables que van transcendir també a la literatura i a les arts plàstiques. En el marc d'aquestes interpretacions, la mort de Ferran d'Antequera, esdevinguda a l'abril del mateix any, s'ha volgut vincular de forma gratuïta a l'enuig que l'enfrontament li provocà.

[edita] Posteritat

Pintura

• Oli de Ramon Tusquets i Maignon, pintat el 1885. Col·lecció particular de Miquel Boada (Barcelona).

Teatre

• Manuel Ribot i Serra, Lo vectigal de la carn: quadro dramátich-histórich en un acte y en vers, obra estrenada a l'Ateneu Sabadellenc el 15 de juliol de 1888.

Il·lustració

• Juan Fivaller, conceller [sic] de Barcelona, pide al rey D. Fernando I se digne pagar el impuesto de la ciudad sobre el consumo de la carne, calcografia d'Antoni Roca i Sallent (gravat) i Josep Puiggarí i Llobet (dibuix) creada per a Barcelona antigua y moderna o descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días, d'Andreu Avel·lí Pi i Arimon, Barcelona, Librería de Estéban Pujal, 1854.

[edita] Vegeu també

• Ferran d'Antequera
• Joan Fiveller
• Vectigal

[edita] Bibliografia

• Manuel Angelón, Juan Fivaller: biografía leída por don Manuel Angelon en el acto de colocarse el retrato de aquel insigne patricio en la galería de catalanes ilustres, Barcelona, Tip. de los Sucesores de N. Ramírez y C.ª, 1882.
• Pere Joan Comes, Libre de algunes coses assenyalades succeydes en Barcelona y en altres parts, ms. de vers 1583, ff. 1-18 de la 1a seqüència ("Historia de Joan Fivaller").
• Santiago Espot, Joan Fiveller, model de caràcter, Barcelona, La Busca Edicions, 2004.
• Galería de catalanes ilustres: biografías, Barcelona, Palacio de la Ciutadela, 1948.
• La gènesi de l'autonomia fiscal del municipi: de Jaume II a Joan Fiveller, núm. monogràfic de Barcelona: Quaderns d'Història, 2/3 (1996), 9-160.