Antequera

De Viquipèdia

Antequera és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga, Espanya. La seua població és de 44.032 habitants. Està situat a la comarca del mateix nom, a 45 km de Màlaga i a 160 de Sevilla.

Taula de continguts 1 Dades bàsiques 1.1 Clima típic 1.2 Evolució demogràfica 1.3 Entitats de població 2 Història 2.1 Edat Antiga i Mitjana 2.2 Edats Moderna i Contemporània 3 Economia local 3.1 Antagonismes 3.2 Agricultura 4 Vies principals 5 Administració 5.1 Eleccions de 2007 5.2 Junta de Govern actual 5.3 Oposició 6 Barris 7 Cultura 7.1 Educació 7.2 Gastronomia 7.3 Música 7.4 Museos 7.5 Literatura 8 Transports 8.1 Mitjans de comunicació 9 Esports 10 Festes destacades 11 Llocs d'interés turístic 12 Ciutats agermandes 13 Altres "Antequera" al món 14 Referències 15 Enllaços externs

[edita] Dades bàsiques

És coneguda com "el corazón de Andalucía" (el cor d'Andalusia), al trobar-se entre Màlaga, Granada, Còrdova i Sevilla.

Antequera està a 47 km al nord de la ciutat de Màlaga, prop de les muntanyes de El Torcal i Chimenea El Arco Calizo, a 575 m sobre el nivell del mar. El riu Guadalhorce contribueix a la fertilitat de les seues terres.

El municipi amb 817 km² és el més gran de la província de Màlaga en termes de superfície, i un dels majors d'Andalusia.

[edita] Clima típic

El clima a Antequera és molt variat. En estiu normalment ronda entre els 35 graus pel dia i els 20 graus aproximadament per la nit. A l'hivern, la majoria de dies ronda entre els 18 graus.

[edita] Evolució demogràfica

L'evolució demogràfica del municipi ha sigut el que es reflexa al següent gràfic (INE 2006):

Plantilla:Demografia/Antequera

[edita] Entitats de població

Antequera té 12 pedanies i 1 ELA (Entitat Local Autónoma):

• Bobadilla Estación
• Bobadilla Pueblo
• Cañadas de Pareja
• Cartaojal
• Colonia de Santa Ana
• La Higuera
• La Joya
• Las Lagunillas
• Los Llanos de Antequera
• Los Nogales
• Puerto del Barco
• Villanueva de Cauche
• Villanueva de la Concepción (Entitat Local Autónoma)

Aquest últim municipi està a expenses de que la Junta d'Andalusia es pronuncie sobre la segregació del municipi matriu (Antequera), havent obtingut l'aprovació de la Diputació Provincial de Màlaga el 09/05/2007, fet pel què, prompte es convertirà en el municipi número 101 de la província malaguenya.

[edita] Història

[edita] Edat Antiga i Mitjana

La fundació d'Antequera va lligada a l'aparició del municipi romà d'Antikaria on va existir l'únic Col·legi de Pontífices dels Césars que hagué a Hispània. Els restos de civilitzacions anteriors es troben a l'arqueologia prehistòrica i es manifesten a poblats dels que la seua datació oscil·la entre 2.000 i 2.500 anys aC, encara que altres opinions els daten en uns 4.000 anys. Els principals testimonis d'aquesta època son els dólmens de Menga, Viera, El Romeral i El Alcaide, els tres primers pròxims a la ciutat i fàcilment visitables i l'últim proper a Villanueva de Algaidas, considerats el millor conjunt dolmènic d'Hispània.

El buit de dades entre els grans complexos de la prehistòria i el gran legat romans, no és indicatiu per ignorar possibles asentaments d'íbers, tartessis, fenicis i cartaginesos, els primers de presència hipotètica però no menyspreable, no obstant, la dels cartaginesos queda patent en fangs i sepulcres trobats al Cerro León, del terme d'Antequera, que seria l'Osqua que en tal mont va existir i que va ser teatre d'una batalla entre Asdrúbal i les legions romanes.

A l'època romana, el poble adoptà ràpidament la cultura romana i la llengua llatina, i la transició a la dominació romana va ser en gran mesura pacífica. En virtut dels romans, la ciutat va seguir sent un important centre comercial, sobre tot coneguda per la qualitat del seu oli d'oliva. Els banys romans excavats es situen a la part sud-est de la ciutat. No se'ns pot oblidar l'Èfeb d'Antequera, escultura significativa de la ciutat.

Els germans van destruir, juntament amb Antikaria, Singilia, Nescania, Osqua i Aratispi, deixant-les arrasades, tot i que Singilia va seguir habitable, com el prova la seua necròpoli a un dels sarcòfags de plom es trobà una moneda d'or de Witeric (603-610). El mateix ocurreix amb Antikaria, a la qual entraren les tropes àrabs manades per Abd al-Aziz ibn Mussa-Ben-Noseir, després del tractat que celebrà en Oriola amb el monarca got Todmir o Teodomir. Durant la dominació àrab es va coneixer com Medina Antakira. La ciutat tenia en eixe moment una població aproximada de 2.600 habitanta, es va convertir en una de les ciutats de las restants del Regne de Granada i una important ciutat fronterera. Per defensar-se de les tropes catòliques es va construir l'Alcassaba, sent la seua torre més important la de l'homenatge.

Des de la meitat del segle XIII, una volta conquerides Sevilla i Jaén, és quan Antakira començà a tindre importància com fortalesa militar fronterera. Els monarques castellans comprengueren la seua condició de clau del regne de Granada i com a tal intentaren conquerir-la en distints moments. La importància que en Castella s'atribuïa a la conquesta de la ciutat, s'evidencia pel fet que assumira personalment la seua realització el propi regent Ferran I d'Aragó, que governava en nom del seu nebot Joan II de Castella i que ha passat a la història amb el sobrenom del d'Antequera. Després de la conquesta, va ser declarada ciutat per una real cèdula del 9 de novembre de 1441. Va ser, durant tota la conquesta castellana, centre neuràlgic i fronterer de xoc, punt de partida per conquistes posteriors, com per exemple les d'Álora i Casarabonela i sobre tor plataforma d'expedicions contra el regne de Granada. Al 1466, el Rei Enric IV concedeix el títol de 'muy noble' (molt noble) a la ciutat d'Antequera pels heroics serveis prestats pels seus moradors.

Dolmen de Menga.

El Efebo

[edita] Edats Moderna i Contemporània

A partir de la conquesta de Granada al 1492 la ciutat comença a transformar-se i realitzar la seua expansió fora de les muralles, augmentant la seua població en molt poc temps fins prop de 15000 habitants, al calor de les seues fèrtils terres i a la absència d'enemics.

Després de la conquesta, la ciutat va seguir sent una important ciutat comercial, degut a la seua ubicació, la seua florescent agricultura i a la labor dels seus artesans, tots els que contribueixen al el creixement cultural de la ciutat, la ciutat es va començar a cridar a principis del Segle XVI "El corazón de Andalucía" (El cor d'Andalusia).

Però va a ser durant els segles XVI i XVII quan la ciutat realitza el major creixement demogràfic arribant a ser una de les ciutats comercials més importants d'Andalusia, degut principalment a la seua ubicació com a cruïlla de dos de les principals rutes comercials: Sevilla-Granada i Málaga-Córdoba. En aquests segles van morir Pedro Espinosa, Cristobalina Fernández de Alarcón i Luis Martín de Plaza, poetes molt importants d'aquesta ciutat. També, a l'any 1500, els Reis Catòlics concedeixen llicència a la ciutat per a que aquesta cedisca 700 vares de terreny en les que poder llaurar un Monestir baix l'advocació de San Zoilo, pels Frailes de la Observancia de San Francisco (Frares de l'Observància de Sant Francesc).

Els Reis Catòlics fundaren la Real Colegiata de Santa María La Mayor, que des d'aquest moment la col·legiata era el referent cultural antequerà.

Ja al segle XVIII és quan la ciutat arriba al seu millor moment. La ciutat es transforma i nombroses congregacions religioses s'asenten a la ciutat i construeixen nombroses cases, capelles i esglésies, fins convertir Antequera en una autèntica ciutat conventual. La noblesa també realitza encàrrecs de nous palaus i sorgeix llavors una important activitat artística destinada a nodrir, no sols els nombrosos convents i palaus antequerans, sinò també els de poblacions veïnes i d'altres províncies. En lo artístic és la de les esglésies de blanques i arrissades guixeries, els exteriors de rajola i els interiors ultradecorats; de les remodelacions urbanístiques; la de les Cofradíes i devocions a imatges molt concretes. S'alçen ara les esglésies de la Victòria, les Descalzas, Santa Catalina, Madre de Dios, Santa Eufemia, Santiago, Santa Clara, la Caridad, la Escuela de Cristo, San Miguel, etc. Totes aquestes construccions tenien que ser decorades de rentables, imatges i llenços. Tampoc podem oblidar la importància dels platers antequerans, que en aquest segle s'agremien en torn a la Cofradia de San Eloy.

Existeix una arquitectura popular de característiques peculiars, construint-se a més a més per la noblesa antequerana palaus i casones de gran bellesa. Alguns d'ells són: el palau del Marqués de Villadarias, del Conde de Pinofiel, del Conde de Colchado, del Conde de Valdellano, del Barón de Sabasona, etc.

El segle XIX es caracteritzà per la pèrdua de població degut a les epidèmies, i l'entrada en escena d'una incipient burgesia que buscarà en el sector tèxtil i llaner, alternatives a l'agricultura i als oficis en decadència. Al 1810 la ciutat va tornar a ser presa, esta volta per les tropes franceses, que foren expulsades dos anys més tard. El desembarcament de l'era industrial a la ciutat, fa que els seus productes puguin ser comercialitzats a tota Espanya, sent molt famoses i valorades les mantes Antequeranes. Però poc després, aquesta mateixa expansió industrial li esclatà a les mans a la ciutat, i a partir de la inauguració del primer ferrocarril Barcelona-Mataró Antequera anirà perdent mercat a favor del tèxtil català, fins desaparèixer per complet.

Al 1883, s'aprovà a Antequera la constitució Andalusa i des d'aquest moment adoptà el nom de Constitució d'Antequera. Encara que l'inici del segle XX i les posteriors guerres no van afavorir en res el desenvolupament de la ciutat, i més bé va fer que la ciutat tornara a recurrir de nou a una agricultura cada vegada menys competitiva, en l'actualitat la ciutat gaudeix d'una gran expansió industrial i de serveis, i d'un modern sector agrícola. No obstant això després de la guèrra civil, la localitat pateix un gran declivi econòmic i social provocant una intensa emigració. Al 1960 S'inicià un impressionant incendi a l'església de San Sebastián, d'Antequera, la qual quedà quasi destruïda. Als inicis del segle XX, es va crear el diari El sol de Antequera, decà de la premsa malaguenya.

El segle XXI s'inicia amb el mandat de Jesús Romero Benítez (PSOE), i entre 2005 i 2007, diferents empreses estableixen a Antequera nous centres empresarials, i altres es comprometen a establir-ho, como l'Eroski La Verónica; a més, es va crear l'estació d'AVE de Santa Ana, un annex de la ciutat i està programat que a la Semana Blanca del 2008 s'inagure el traçat Antequera-Madrid. També, hi ha un projecte a la ciutat per a que es construïsca un aeroport comercial que estaria als arrabals del poble.

[edita] Economia local

A l'actualitat el municipi està en una època de prosperitat econòmica. Això és degut, per exemple, a l'assentament del polígon industrial com un dels motors econòmics de la ciutat, i la creació de polígons perifèrics com el parc empresarial d'Antequera (PEAN). Entre les empreses instal·lades a Antequera podem citar els respectius centres de distribució logística de Mercadona i Día, i la planta de producció de Bimbo, entre altres moltes instal·lacions.

Altres projectes com la connexió per AVE amb Madrid, Córdoba i la Costa del Sol, el Centro de Investigación y Desarrollo de empresas (Centre d'Investigació i Desenvolupament d'empreses) i el projecte d'aeroport fan d'aquesta ciutat una de les més pròsperes d'Andalusia en termes econòmics i amb millor projecció de futur sobre tot pel que fa a creació d'ocupació es refereix.

Altre projecte a realitzar en breu consisteix en la creació d'un Centro de Observación Astronómico al el Torcal, degut a que aquest paratge natural és un dels llocs amb menor contaminació lumínica d'Andalusia.

[edita] Antagonismes

Varis grups ecologistes i de desenvolupament sostenible de la ciutat critiquen, entre altres coses, l'impacte medioambiental que suposen tant la construcció de l'AVE, (que va deixar sense aigua el paratge natural del Valle de Abdalajís (Vall d'Abdalajís) arribant a perdre fins a 20 milions de litres al dia en època de sequera), com la possible construcció del futur aeroport privat a la vega d'Antequera (paratge amb tota la tradició agrícola del municipi que el seu terreny és el segon més fèrtil de tota Andalusia, després de La Vega de Granada). També preocupa la proliferació de nous projectes de camps de golf repartits entre Antequera i poblacions de la comarca, i de nombrosos complexos urbanístics. En resumides comptes, es molt discutit i temut l'auge de l'especulació al municipi.

És antiga ambició d'aquesta Ciutat ser seu del govern andalús, votació que va perdre al seu dia a favor de Sevilla, actual capital (restos d'aquest sentiment queden encara latents en la població de la ciutat).

[edita] Agricultura

L'agricultura és fonamental a l'economia de la ciutat. El municipi té un total de 50265 hectàrees cultivades, distribuïdes de la següent forma:

• Herbacis: 25.197 Ha.
• Fruiters: 1.715 Ha.
• Olivar: 23.301 Ha.
• Raïm: 48 Ha.
• Altres cultius: 4 Ha.

Destaca el nombre de cooperatives dedicades a la producció d'oli d'oliva, sent Hojiblanca la de més renom.

[edita] Vies principals

• Infante Don Fernando: és el carrer principal d'Antequera, s'anomena així, en honor a l'Infant Don Ferran, que aconseguí reconquerir aquesta ciutat al 1410, i es coneguda col·loquialment com "Calle Estepa" (Carrer Estepa). En aquest carrer es troba l'Ajuntament.

• Alameda de Andalucía: carrer contigu al Carrer Infante Don Fernando molt transitada.

• Avinguda de La Legión: cap de carrer a l'Alameda d'Andalusia. Comunica el centre amb els barris antics de la ciutat.

• Plaça de Castilla: junt a la Porta d'Estepa. En ella es troba l'estàtua dels enamorats, feta per l'escultor Manuel Patricio Toro.

• Carrer Lucena: Carrer on es sitúen moltes cases pairals i va al Carrer Infante Don Fernando

• Carrer Comedias: Carrer peatonal, molt transitada pels seus comerços

• Carrer Calzada, Carrer Carrera, Carrer Cantareros, Carrer Carreteros i Cuesta de Talavera, son altres de les principals artèries de la ciutat.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	D. José Mª González Bermúdez	G. INDEPENDENT
1983-1987	D. Pedro de Rojas Tapia	PSOE
1987-1991	D. Paulino Plata Canovas	PSOE
1991-1995	D. Paulino Plata Canovas y D. Jesús Romero Benítez	PSOE
1995-1999	D. Jesús Romero Benítez	PSOE
1999-2003	D. Jesús Romero Benítez	PSOE
2003-2007	D. Ricardo Millán Gómez	PSOE
2007-2011	D. Ricardo Millán Gómez	PSOE

[edita] Eleccions de 2007

A les eleccions locals de 2007 el PSOE revalidà l'alcaldia, amb 10 escons i el 39,52% dels vots, pactant per això amb Izquierda Unida, que va obtindre tres escons.

[edita] Junta de Govern actual

Partit Socialista

• Ricardo Millán Gómez
• Ana María Navarro Navarro
• José Luis Ruiz Espejo
• José Cobos Gutiérrez
• Carmen Rosa Torres Varo
• Josefa Sánchez Lozano
• Javier Duque Lucas
• Dolores García Ortega
• Antonio Mellado Rojas
• José Antonio Conejo Arrabal

Izquierda Unida– Los Verdes Convocatoria por Andalucía (Esquerra Unida-Els Verds Convocatòria per Andalusia)

• María Dolores Quintana Campos
• Antonio Pedro García Pelaez
• María Teresa Aranda Sánchez

[edita] Oposició

Partit Popular

• Ana María Corredera Quintana
• Manuel Jesús Barón Ríos
• Andrés Calvo Gómez
• José Ramón Carmona Sánchez
• Josefa Conde Serrano
• Angel Luis Gonzalez Muñoz
• Maria Josefa González Ruiz

P.A.B.A

• Antonio Gálvez Olmedo

[edita] Barris

San Miguel Parquesol San Antonio Las Albarizas Los Remedios San Juan Plaza Alta Los Alayos El Carmen Santa Catalina

San Isidro Los Alminares Zona centro Los Altos de Santa Catalina Miraflores Torre del Hacho Nueva Antequera Nueva Andalucía Los Dólmenes El Rosario

San José El Parque Fuente Mora Veracruz San Francisco Girón San Pedro La Trinidad Parque Verónica Padre Ferrys La Quinta

[[Imagen:Mollete.jpg|thumb|125px|left|Un mollete de Antequera servido con aceite de oliva]]

[edita] Cultura

[edita] Educació

A Antequera hi ha quatre col·legis públics i varis col·legis concertats amb educació infantil i Educació Primària. El més antic és el col·legi Salesianos, més conegut com "Colegio Aguirre" situat a la Vega d'Antequera. Consta de tres instituts públics d'educació secundària: l'I.E.S Pedro Espinosa, l'I.E.S Los Colegiales i l'I.E.S. José María Fernández.

[edita] Gastronomia

La varietat gastronòmica d'Antequera és molt extensa, tant en plats com en postres. El mollete antequerà, tipus de peça de pà, és l'estandart de la ciutat al ser conegut més enllà de les seues fronteres. La porra (també anomenada salmorejo a altres llocs), i el pío antequerano son plats molt presents als dinars d'estiu. En nadal varies empreses locals s'especialitzen en la realització de mantecados i altres dolços. En quant a postres, el bienmesabe antequerano és un dels més afamats del municipi, així com l'angelorum. Alguns productes comercialitzats per altres empreses de la zona son l'oli d'oliva i les conserves dels productes de la vega antequerana. També son habituals els plats de caça i les receptes de peix en escabetx, forma de conservar els aliments que es remonta a l'època romana.

[edita] Música

El ball típic és el fandango antequerano. Va ser prohibit al 1556 però encara amb aquesta prohibició era ballat a l'àmbit familiar. S'usa el morter per a ballar-ho i és un ball que es creà per al flirteig entre homes i dones. També es ballen balls com el de la zapatilla(sabateta) cantant-hp als pascarrers i al Nadal.

A l'actualitat cal destacar el Festival de Blues d'Antequera, de celebració anual i gran renom.

[edita] Museos

• Palau de Nájera
• Museu Conventual de "Las Descalzas"
• Museu Taurí
• Museu del Aceite (de l'oli)
• Museu de la Beata Madre Carmen del Niño Jesús
• Museu d'usos i costums de "San Benito"
• Casa-museu dels Colarte

[edita] Literatura

Antequera és ciutat natal de varis poetes, destacant a Pedro Espinosa i Muñoz Rojas. Pedro Espinosa mencionà a la seua ciutat natal a un llibre en prosa, anomenat Penegírico de la ciudad de Antequera, al 1626 i és sobre tot conegut com un dels millors antòlegs de la lírica del Segle d'Or. José Antonio Muñoz Rojas fou galardonat al 1998 amb el Premio Nacional de Literaturaper la seua obra Objetos Perdidos (Objectes perduts), i amb el Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana al 2002. Fou nombrat Hijo Predilecto de Andalucía al 1992.

[edita] Transports

Les artèrias principals que comuniquen a Antequera són la carretera A-45 (Còrdova i Màlaga) i la carretera A-92 (Sevilla i Granada)

A la comarca d'Antequera hi han tres estacions de tren. Una es troba a la mateixa ciutat, altra a 8 km a l'anexe de Bobadilla, i una tercera a la colònia Santa Ana, per la que circula l' AVE.

[edita] Mitjans de comunicació

Televisió i radio

• Europa FM Antequera 96.3
• Teleantequera

Premsa escrita

• La Crónica
• Antequera Información
• El Sol de Antequera

[edita] Esports

La ciutat està present a les principals competicions d'esports:

• Club Balonmano Antequera: És el club deportista més important de la ciutat. Participa a la Liga Asobal.

• Antequera Club de Fútbol: Participa actualment en Tercera Divisió Nacional. El trofeu del club es diu Trofeo Ciudad del Torcal i ja ha arribat la cinquanta edició.

• Club de Natación la Boutique del Neumático: Competeix a nivell andalús a la majoria de categories de natació.

• Oaxaca Antequera: Equip de futbol sala de la ciutat, a la tercera màxima categoria d'Espanya.

• Tenis: A la ciutat, es disputa des fa deu anys el Torneo Más que Tenis de Antequera

A més, als tres últims anys ha començat la Vuelta Ciclista de Andalucía a aquesta ciutat.

[edita] Festes destacades

Mercado medieval: (14-16 de setembre): mercat situat anualment a la Plaça del Coso Viejo ambientat a l'Edad Mitjana.

Procesión del Cristo de la Salud y de las Aguas: A la vesprada de l'últim dissabte del mes d'abril comença cada any els cultes al Santísimo Cristo de la Salud y de las Aguas, Patróde la ciutat. Eixe dia té lloc el trasllat del Senyor des de la seua capilla habitual, fins l'altar major del mateix, en el que es denomina la “Bajada del Señor” (Baixada del Senyor). Entre l'1 i el 18 de maiges celebren dos novenes al Senyor.

Noche Flamenca de Antequera: Festival de música flamenca celebrado anualment l'11 d'agost.

Carnaval: Festa típica de disfraços celebrada anualment en Febrer.

Feria de agosto de Antequera: Aquesta fèria és de las més antigues d'Espanya declarada “Festa d'Interés Turístic Nacional” els seus orígens es remonten al 1748, any que el rei Ferran VI va permitir que es celebren anualment.

Feria de Mayo de Antequera:Té els seus orígens a una antiga fèria del ramat. A l'actualitat té com principal funció l'exposició i venda de distintes novedats en quant a maquinària agrícola, així com el comerç de ramat i productes del sector.

Semana Santa: Provessó per la via pública de trons e iconografia cristiana. Celebrada anualment entre març i abril.

Procesión de Nuestra Señora de los Remedios: Festa patronal. Provessó per la via pública d'iconografia cristiana. Celebrada anualment el 8 de septembre.

Procesión de Santa Eufemia o procesión de las Candelas": Festa patronal. Provessó per la via pública d'iconografia cristiana. Celebrada anualment el 16 de septembre.

Andalucía Barroca: En septembre i octobre de 2007, es celebrà aquesta festa. Hagué exposicions, concerts d'òpera i òrgan, així com un Festival de Música i Comedia, i altres activitats.

[edita] Llocs d'interés turístic

Vegeu també Patrimoni Històric Andalús a la Comarca d'Antequera

[edita] Ciutats agermandes

• Agde França
• Oaxaca de Juárez Mèxic

[edita] Altres "Antequera" al món

• Antequera, localitat del Departament de San Pedro al Paraguai
• Antequera, localitat argentina situada al departament Primero de Mayo de la província del Chaco.

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

• Ayuntamiento de Antequera (castellà)
• Grupo de Acción y Desarrollo Local de la Comarca de Antequera (castellà)
• Centro de Iniciativas Turísticas de la Comarca de Antequera(castellà)
• Periódico El Sol de Antequera. Decano de la Prensa Provincial. (castellà)
• Periódico La Crónica. Información sobre la actualidad en Antequera. (castellà)
• Gibralfaro. El Efebo de Antequera. (castellà)
• Crónicas Mochanas.Humor gráfico sobre Antequera. (castellà)