Joan Rubió i Bellver
De Viquipèdia
Joan Rubió i Bellver fou un arquitecte modernista català que va néixer a Reus el 24 d'abril de 1870. Era germà del militar Marià Rubió i Bellver i oncle de l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Es va titular el 1893.
Va ser deixeble i ajudant de Gaudí amb el que va treballar a la Sagrada Família, casa Batlló i parc Güell
Fou també regidor del ajuntament de Barcelona i arquitecte de la diputació, des d'on va realitzar obres al Palau de la Generalitat de Catalunya, la mes destacada de les quals va ser la construcció del pont neogòtic que uneix el palau amb la casa dels Canonges, al carrer del Bisbe, que contribueix a donar caràcter a l'anomenat "barri gòtic". La seva particular visió del que havia de ser la ciutat vella està resumida en l'obra Taber Mons Barcinonensis (1927).
Les serves obres principals son: la Casa Macari Golferichs (1901), la Casa Roviralta (El Frare Blanc, 1903),la casa Pomar (1904), edificis de l'Escola Industrial de Barcelona (1912), i l'asil del Sant Crist a Igualada.
També va ser un teòric de l'arquitectura, bon coneixedor de l'arquitectura gòtica i estudiós i defensor de les idees de Gaudí, ja que considerava que els dissenys de l'insigne arquitecte superaven els problemes constructius de l'eclecticisme arquitectònic imperant abans del paradigma racionalista.
Va morir a Barcelona el 30 de novembre de 1952.
[edita] Bibliografia
SOLÀ-MORALES, I., Joan Rubió i Bellver y la fortuna del gaudinismo. Barcelona: COACB, 1975.
Joan Rubió i Bellver, arquitecte modernista. Barcelona: COAC, 2007.
