[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Nicolau Maria Rubió i Tudurí - Viquipèdia

Nicolau Maria Rubió i Tudurí

De Viquipèdia

Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 1891 - Barcelona 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor menorquí. Era fill del militar Marià Rubió i Bellver i nebot de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. Es graduà el 1915 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on fou deixeble de Francesc d'Assís Galí i de Jean Forestier. Després fou professor d'arquitectura de jardins a l'Escola Superior dels Bells Oficis i el 1917 director dels jardins públics de Barcelona.

El 1920 fou nomenat secretari de la Ciutat-Jardí, on col·laborà amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc i el 1925 va dissenyar el primer jardí de paisatge de Catalunya a la plaça de Francesc Macià, de Barcelona. El 1922 participà en el disseny del pavelló de Ràdio Barcelona al Tibidabo, i va introduir a Catalunya les tendències de Le Corbusier. Quan es va celebrar l'Exposició Internacional de 1929 li encarregaren els hotels de la plaça d'Espanya, on alterna el classicisme amb l'ús del maó vist, i aprofita l'Exposició per a presentar amb R. Argilés el projecte Barcelona futura, on potenciava el creixement natural. El 1932 participà en el Primer Congrés d'Arquitectes de Llengua Catalana en la ponència de política urbanística.

El 1932 la Generalitat de Catalunya, li va encarregar un projecte de planificació regional (regional planning). Com a resultat publicà, amb el seu germà Santiago Rubió i Tudurí, un Pla de Distribució en Zones del Territori Català. Simultàniament, el 1934 construí l'edifici de la Metro Goldwyn Mayer a Barcelona. Alhora, va publicar articles sobre arquitectura a D'Ací i d'Allà, Revista de Catalunya, Mirador, La Publicitat i Arquitectura i Urbanisme.

Exiliat a París durant la guerra civil espanyola, el 23 de juny de 1938, faria gestions a Londres com a delegat de la Generalitat de Catalunya amb Josep Maria Batista i Roca per tal d'aconseguir signar un armistici que aïllés Catalunya d’una Espanya que veia ja en mans de Franco.

No va tornar de l'exili fins el 1946, i des d'aleshores fins a la seva mort va treballar exclusivament en l'àmbit privat. EL 1989 fou declarat fill predilecte de Maó a títol pòstum.

Taula de continguts

[edita] Obres

[edita] Dissenys de jardins

  • Els jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar (1919)
  • Jardins del palau de Pedralbes (1927)
  • Jardins del Turó Park de Barcelona (1933)

[edita] Llibres

  • Jardines de Barcelona (1929)
  • El jardí meridional (1934)
  • Diàlegs sobre l'arquitectura (1927)
  • Cacera en el no-res (1954)
  • Un crim abstracte o el jardiner assassí
  • No ho sap ningú (1961)
  • Caceres a l'Àfrica tropical (1926)
  • Sahara-Níger (1932)
  • Viatges i caceres a l'Àfrica negra (1960)
  • Un sospir de llibertat (1932), teatre
  • Ulisses a l'Argòlida (1962), teatre

[edita] Enllaços externs