Marià Rubió i Bellver

De Viquipèdia

Marià Rubió i Bellver (Tarragona, 1862 - Niça, 1938) fou un enginyer militar responsable d'importants obres urbanístiques i d'enginyeria.

Graduat militarment a l'Acadèmia Militar de Guadalajara (1878), va combinar el treball militar i l'activitat tècnica i científica. Destinat a Maó (1883), s'ocupà de les reformes del castell de la Mola.

Es traslladà a Barcelona el 1896 i l'any 1901 fou baixa a l'exèrcit, dedicant-se excusivament a l'obra civil. Fou contractat pel Doctor Andreu dins de la Societat Urbanitzadora del Tibidabo per a dirigir el projecte d'urbanització de la muntanya. Va ser president de la Societat d'Atracció de Forasters de Barcelona des de 1911 i director tècnic de l’Exposició Universal de 1929. Amb la guerra civil espanyola va haver de marxar a l’exili. Va ser autor de diversos llibres de temàtica militar, i d'enginyeria, però destaquen especialment els seus artícles a La Vanguardia com a analista de la Primera Guerra Mundial entre 1914 i el final de la guerra.

Era germà de Joan Rubió i Bellver, arquitecte deixeble de Gaudí amb qui col·laborà al Tibidabo. Es va casar amb Maria Tudurí i els seus fills seguirien la seva vocació per l’obra civil: Santiago Rubió i Tudurí amb qui va compartir projectes al Tibidabo i va introduir-lo en la Societat Gran Metropolitano, que havia de construir la línia del metro de Lesseps a la Rambla i Correus (actual Línia 3); i amb Nicolau Maria Rubió i Tudurí a qui proposà com a ajudant de Jean Forestier en els projectes de reforma de Montjuïc.