Sant Gervasi de Cassoles
De Viquipèdia
L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, annexionat a Barcelona el 1897, s'estenia per una bona part de l'antic districte III de Barcelona, al NW de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia, Horta i de Sant Cugat del Vallès.
El nom de Sant Gervasi correspon a l'advocació d'una primitiva capella rural o església, esmentada ja el 987 (en realitat l'advocació era als Sant Gervasi i Protasi, bessons màrtirs) i el de Cassoles ha estat interpretat com a derivat de "cases aïllades" o "soles" (el fogatge de 1359 parla de només set cases), de la possible existència d'unes bòbiles que feien cassoles i encara de casules ("cases petites") o cassoles (segons el rector Gaietà Llaró, que contesta el 1789 al qüestionari que féu Francisco de Zamora). El 1789 la majoria de les cases eren masies aïllades enmig de boscos, camps i vinyes; els conreus eren sobretot de secà i hi havia sis parelles de bous per a llaurar la terra; hom collia blat, ordi i mill.
La capella dels Sants Gervasi i Protasi ha mantingut l'emplaçament fins a l'actualitat (on hi ha l'església de la Bonanova), i fins el segle XVIII l'advocació principal, ja que s'hi afegí un altar amb una imatge de la Mare de Déu dels Afortunats o de la Bonanova, que desplaçà el culte els sants bessons.[2]
Al voltant de l'església i del camí que hi duia (l'actual carrer de Sant Gervasi) es formà el primitiu nucli del poble.
[edita] Fills i filles il·lustres
[edita] Referències
- ↑ Art públic a la web de l'ajuntament de Barcelona.
- ↑ FABRE, J., HUERTAS, J.M. Tots els barris de Barcelona Vol. 3. Barcelona, 1976. Edicions 62 ISBN 84-297-1200-3
