Gal·la Placídia

De Viquipèdia

Aelia Gal·la Placídia fou una princesa romana, filla de l’emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gala. Era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi. Fou coneguda com Placídia o Gal·la Placídia (o Gala Placídia) i tambe com Gal·la Plàcida (Gala Plàcida).

[edita] Joventut

Gal·la va nèixer vers l’any 389 (entre 388 i 393). En morir el seu pare, romangué a Roma amb la seva tia Constància, filla de l’emperador Constanci II i esposa de l’emperador Gracià. El 408 era a Roma i fou acusada de participar a la mort de Serena, vídua d'Estilicó, acusada de mantenir correspondència amb el visigot Alaric que assetjava la ciutat, pel que cal suposar que si va tenir aquesta influencia el seu naixement hauria estat més proper al 388 que al 393.

Quan els visigots d’Alaric I saquejaren Roma l’agost del 410, va ser presa com a hostatge encara que tractada respectuosament. Quan Alaric va morir el va succeir el seu cunyat Ataülf. El patrici Constanci (després emperador Constanci III) va demanar el seu alliberament (era el seu germanastre) potser per demanar-la en matrimoni però el nou rei visigot va eludir la demanda i el gener del 414 es casà ell mateix amb Placídia, segons Jornandes a Forum Livii prop de Ravenna i segons Olimpiòdor de Tebes i Idaci a Narbona; després de casar-se es retiraren a Barcelona, fugint de les tropes del patrici Constanci. Ataülf va mirar d'establir una aliança amb Honori però no se'n va sortir per l'oposició de Constanci.

Amb Ataülf, Gal·la Pacídia tingué un fill, Teodosi, que morí al cap d’uns mesos i fou enterrat a Barcelona; anys després el cos fou exhumat i enterrat de nou al mausoleu imperial de la Basílica de Sant Pere, a Roma. Després de l’assassinat del seu marit (415), a les seves darreres voluntat el rei visigot encarregava al seu germà de restaurar a Placídia a Honori, però els conflictes interns entre els visigots van impedir aquesta devolució immediatament, i no fou fins després del regnat breu de Sigeric que el següent rei Walia la va retornar (416) a Honori a canvi de 600.000 mesures de blat; Honori la va casar el 1 de gener del 417, contra l seva voluntat, amb Constanci, amb qui tingué una filla (Justa Grata Honòria) i un fill (el futur Valentinià III nascut el 419).

Honori va declarar august a Constanci (III) (420), Placídia va rebre el títol d'augusta, i el jove Valentinià va rebre el títol de "Nobilissimus" equivalent a successor en el tron. Constanci va morir el 421, només mig any després de ser proclamat august. Primer i va haver una molt bona relació entre Honori i Placídia però després va derivar en enemistat i odi. Els respectius partidaris de cadascun van provocar tumults a Ravenna on els soldats gots afavorien a la viuda del seu antic rei, i fou acusada d'haver conspirat contra el seu germanastre en connivència amb els visigots

Finalment Placídia i el seu fill van haver de fugir (423) cap a Constantinoble on regnava Teodosi II. La mort d'Honori i la usurpació de Joan, van decidir a Teodosi a ajudar a Placídia, a la que va autoritzar a reassumir el títol d'augusta i a Valentinià el de nobilissimus, i foren enviats a Itàlia (424) amb un fort exèrcit dirigit per Ardaburi, Àspar i Candidià. Joan fou capturat i executat i Valentinià fou declarat august (octubre del 425) quedant el govern d'Occident en mans de la seva mare, ja que era molt jove.

[edita] Maduresa

En el seu govern (regència) es va mostrar intolerant amb les sectes religiosos, als membres de les quals va expulsar, així com als astròlegs; els jueus foren excloses dels oficis públics. L'imperi va ser aviat objecte de les disputes entre Aeci i Bonifaci. El 437 es va retirar a la vida privada i es dedicà a obres religioses.

A la primavera del 450, la filla de Gal·la, Justa Grata Honòria, envià una carta a Àtila demanant-li ajut per evitar el seu casament amb un senador, al qual intentava obligar-la la família imperial; això donà a Àtila, que es dirigia a Constantinoble, una excusa per desviar-se i marxar sobre Itàlia. El darrer acte públic important de Gal·la consistí en convèncer el seu fill de que condemnés Honòria a l’exili, en comptes de fer-la matar.

[edita] Mort i llegat

El novembre del 450 Gal·la morí a Roma, de mort natural. Durant tota la seva vida va ser una catòlica devota, i en els seus darrers anys va fer construir dues basíliques a Ravenna: la de Sant Joan Baptista i la de la Santa Creu. De la segona només en resta l’oratori de Sant Llorenç, conegut com a mausoleu de Gal·la Placídia, que el 1996 fou inscrit com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO; aquí és on reposen les seves restes, junt amb les del seu germà Honori i les del seu espòs Constanci III. A Roma finalitzà la basílica de Sant Joan del Laterà.

El music català Jaume Pahissa li dedicà l’òpera Gal·la Placídia (1913).