Antoni Pladevall i Font
De Viquipèdia
Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) és un sacerdot i historiador català. Estudià al seminari de Vic i a la Universitat Catòlica de Lovaina, i s'ordenà sacerdot el 1957.
Col·laborà amb Eduard Junyent en el Museu Episcopal i l'Arxiu Diocesà. Després fou redactor del catàleg monumental del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona i professor d'història eclesiàstica al seminari de Vic i a la facultat de Sant Pacià de Barcelona. Ha estat arxiver municipal de Vic, cap de la secció d'inventari del patrimoni artístic de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1999 i director general del patrimoni artístic del departament de cultura de la Generalitat del 1984 al 1986. Ha publicat monografies locals sobre Centelles, Vidrà, Lluçà, el Fai, la Ral, el Coll, el Far, Sant Hilari, les Guilleries, el Montseny i Viladrau. Col·labora sobre temes catalans en el Dictionnaire d'Histoire et de Géographie ecclésiastiques.
Des del 1990 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
[edita] Obres
- Els monestirs catalans (1968)
- Els orígens de la família Montcada (1969)
- Sibil·la de Saga (1973)
- La comtessa Ermessenda (1975)
- Això és Catalunya. Guia del patrimoni arquitectònic català (1987)
- Catalunya romànica per Gran Enciclopèdia Catalana (1990-1999) com a director
- Montserrat, natura i esperit (2003)
