Santa Eulàlia
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Santa Eulàlia (desambiguació)». |
Segons la tradició cristiana, Santa Eulàlia de Barcelona fou una noia barcelonina (més concretament, del Desert de Sarrià),[1] del segle III o IV, que per defensar la seva fe va patir diferents turments i va morir a la creu, si bé hi ha seriosos dubtes sobre la historicitat de la narració del seu martiri,[2] i fins i tot sobre si la seva llegenda no és una versió local de la de Santa Eulàlia de Mèrida, ja que el primer testimoni escrit que se'n té és un himne del bisbe de Barcelona Quirze, de cap al 660, o sigui, més de tres segles després de la seva època.[1] La tradició que la fa originària de Sarrià encara és posterior.[3]
D'acord amb la tradició, un dels turments que va patir va consistir a llançar-la rodolant dins una bóta plena de vidres pel carrer actualment anomenat Baixada de Santa Eulàlia, on hi ha una imatge de la santa en una petita capella. Un altre turment fou el del foc, però miraculosament les flames s'apartaven del cos d'Eulàlia per dirigir-se contra els seus botxins.[1] Diu la llegenda que la van clavar tota despullada en una creu en forma de 'X' (forma coneguda com a creu de Santa Eulàlia). En aquell moment per preservar la seva intimitat li van créixer els cabells i va començar a nevar. És co-patrona de Barcelona.
Les seves despulles foren localitzades el 878 pel bisbe Frodoí i traslladades solemnement a la catedral.[4]
Moltes dones i noies duen el nom de Laia, que és una adaptació del nom "Eulàlia", que en grec significa "ben parlada"
[edita] Referències i enllaços externs
- ↑ 1,0 1,1 1,2 FORNELL MORODO, J. Santa Eulalia, patrona de Barcelona, dins del vol. VI de Barcelona, divulgación histórica. Barcelona, 1958. Aymá, editor.
- ↑ Josep Torner i Cubells. Notes històriques sobre a passió de Santa Eulàlia dins del Butlletí de l'arquebisbat de Barcelona (arxiu rtf)
- ↑ FABRE, J., HUERTAS, J.M. Tots els barris de Barcelona Vol. 3. Barcelona, 1976. Edicions 62 ISBN 84-297-1200-3
- ↑ AINAUD DE LASARTE, J.M. El obipo Frodoino restaurador de la Catedral de Barcelona, dins de Divulgación histórica de Barcelona Butlletí 639, Vol IX. Barcelona, 1957. Aymà editor.
- La història de santa Eulàlia a la patrologia tardoantiga - Narcís Amich Raurich, Les seus episcopals de Girona i Empúries i les terres del nord-est de Catalunya a les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)
- Transmissió de la història de santa Eulàlia a la Baixa Edat Mitjana - Pere Quer i Aiguadé, L'adaptació catalana de la Historia de Rebus Hispaniae de Rodrigo Jiménez de Rada: textos i transmissió (segle XIII-XV)
