Claudi Lorenzale i Sugrañes
De Viquipèdia
Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 1816 - Barcelona, 1889) fou un pintor català integrant del natzarenisme de Barcelona. Va ser molt reconegut com retratista. Amb Pau Milà, Lorenzale representa el moviment romàntic medievalista que és a l'origen de la recuperació del passat històric de Catalunya, confluint amb la Renaixença.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fill de pare italià, es formà com a pintor a Múrcia des de 1828 i, a partir de 1830, a l'escola de la Llotja de Barcelona. Allí esdevingué alumne de Pelegrí Clavé i obtingué el primer premi de pintura per la seva obra Sísara derrotat per Barac el 1837. El mateix any, va anar a Roma amb el pintor català Pau Milà que el va posar en contacte amb el pintor natzarè Friedrich Overbeck del qual n'esdevingué deixeble. Continuà la seva formació a l'Accademia di San Luca on també fou obsequiat amb un primer premi de pintura.
Va tornar a Barcelona l'any 1844 amb un programa artístic purista, inspirant-se en l'art medieval i en els ensenyaments d'Overbeck. Fundà una acadèmia pròpia que adquirí molt renom. El seu prestigi com a docent comportà que el 1851 fós nomenat professor agregat dels estudis superiors de pintura a l'escola de la Llotja. Posteriorment, el 1858, en fou director, càrrec que ostentà fins el 1885. Va tenir com a alumnes: Marià Fortuny, Caba, Padro, el seu fill Ramir Lorenzale i la majoria dels pintors barcelonins de la seva generació.
[edita] Obres
- Retrat d'Alfons XII, Universitat de Barcelona.
- Retrat de Güell i Ferrer, Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament Barceloní
- Mort de Guifré el Pelós, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
- Noces de la Reina Peronella amb Ramon Berenguer IV
- El príncep de Viana a Vilafranca
[edita] Referències
- Francesc Fontbona, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona, 1976, ISBN 84-85194-02-0
- Jordi Falgàs i d'altres, Barcelona and Modernity, Picasso Gaudí Miró Dalí, ISBN 0-300-12106-7, 2006.
