Pelegrí Clavé i Roqué

De Viquipèdia

Pelegrí Clavé i Roqué (Barcelona, 1811 - ídem, 1880) fou un pintor romàntic català. Format a l'Escola de la Llotja de Barcelona (1822-1833), fou deixeble de Salvador Mayol.

Estudià a Roma (1833) amb Tommaso Minardi, que el formà en l'escola dels Natzarens. Residí a Mèxic del 1834 al 1868, amb l'escultor Manuel Vilar, on fou director de les classes de pintura de l'Academia de San Carlos. Destacà com a retratista de l'alta societat mexicana de l'època romàntica, i feu algun importan quadre d'història: La bogeria d'Isabel de Portugal (1856). Basant-se en els seus esbossos, els seus deixebles decoraren la cúpula del temple de la Profesa de la Ciutat de Mèxic (1867).

El 1868 tornà a Barcelona, i fou elegit membre numerari de l'ara anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, on es conserven algunes de les seves primeres obres, com El somni d'Elies (1837), El bon samarità (1839), etc. Als seus darrers anys féu uns esbossos per a la decoració de la Basílica de la Mercè, que finalment no es van dur a terme.

[edita] Fonts

Salvador Moreno, El pintor Pelegrín Clavé, Universidad Autónoma, México 1966.

Aquest article sobre un català és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat com, per exemple, traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.