Marfull

De Viquipèdia

Marfull

Flors de marfull

Classificació científica

Regne:	Plantae
Divisió:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Ordre:	Dipsacales
Família:	Adoxaceae
Gènere:	Viburnum
Espècie:	V. tinus

Nom binomial

Viburnum tinus
L.

El marfull (Viburnum tinus) és un arbust mediterrani, típic de l'alzinar litoral (la forma més típica del qual es coneix precisament com a alzinar amb marfull). El seu nom en castellà és durillo i en francès laurier-tin.

[edita] Característiques

Aquest arbust, que pertany a la família de les caprifoliàcies, pot arribar superar els tres metres d'alçada. Té fulles amples, ovades, enteres, perennes, coriàcies, amb un peciol curt, d'un verd fosc intens, glabres a l'anvers i pubescents al revers (o sigui, sense pels per la cara de sobre i avellutades per la de sota), i piloses al marge, que es disposen oposades (o sigui, d'un mateix punt de la branca surten dues fulles, una a cada costat)^[1].

Fa unes flors petites, blanques o lleugerament rosades i que es disposen formant ramells. La floració es produeix a les darreries de l'hivern o a l'inici de la primavera, si bé pot començar força abans i acabar força més tard. Les branques solen adquirir una tonalitat rogenca. Els fruits són drupes que maduren al començament de l'hivern i tenen un color blavós metàl·lic.

[edita] Distribució

Al nostre país és molt comú a les contrades marítimes plujoses del Principat, on es fa l'alzinar amb marfull i les màquies que en són la degradació, de les que també fa part. També és present, però rar, al País Valencià i Mallorca, així com a la resta de Catalunya, excepte dues zones de clima més extem on no es troba: el Pirineu i a la zona de clima més continental de la depressió central (les planes d'Urgell i de Lleida i el nord de la Ribera d'Ebre). És un arbust típicament mediterrani, que creix tant als països de l'Europa meridional com al nord d'Àfrica i el Pròxim Orient. Des de la conca mediterrània s'ha estés com a planta cultivada a d'altres parts del planeta amb un clima semblant.

[edita] Utilitats

[edita] Fitoteràpia

Els principis actius del marfull són la viburnina i els tanins. Els tanins poden provocar molèsties estomacals. Les fulles en infusió tenen propietats antifebrífugues. Els fruits s'han emprat com a porgants contra l'estrenyiment. La tintura de marfull s'està utilitzant darrerament en fitoteràpia com un remei contra la depressió.

[edita] Apicultura

Les abelles s'aprecien força les flors del marfull, per la qual cosa se'l considera un arbust mel·lífer.

[edita] Jardineria

El marfull també té utilitat en jardineria, ja que s'adapta perfectament als llocs més ombrívols i no necessita un sòl excessivament mineralitzat. El marfull tampoc no té fretura de regs abundosos. Després de la floració, cal retallar-li les branques més gruixudes a fi de permetre l'entrada d'aire i llum cap a la part central de l'arbust. Les branques més fines o debilitades convé esporgar-les.