La Sarga

De Viquip??dia

Coordenades: 38?? 38??? 33??? N 0?? 27??? 25??? O

La Sarga ??s una pedania pertanyent al municipi de Xixona (Alacant) situada entre esta localitat i Alcoi, als peus de la Carrasqueta, en la vall de La Canal. Amb no m??s de 20 cases, en l'actualitat tan sols habiten dos ve??ns durant tot l'any. En el segle XVIII, La Sarga va arribar a constituir-se en municipi independent. No obstant, a causa del descens de la seua poblaci??, va tornar a ser reabsorbit en el segle XIX per Xixona.

Taula de continguts 1 Pintures Rupestres 2 Import??ncia de La Sarga 3 L'Art macroesquem??tic 4 L'Art Llevant?? 5 L'Art esquem??tic 6 Bibliografia 7 Enlla??os 8 Notes

[edita] Pintures Rupestres

L'estiu de 1951 un grup d'excursionistes alcoians descobriren un conjunt d???art rupestre prehist??ric en uns abrics rocosos del barranc de la Cova Foradada (terme municipal d???Alcoi).El jaciment es localitza en els voltants del caseriu de la Sarga (Xixona), un entorn natural privilegiat de la serra dels Plans, als l??mits orientals del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja. El conjunt est?? integrat per tres abrics, on els investigadors han trobat un total de 146 motius pertanyents als tres estils d'art rupestre postpaleol??tic. La Sarga ??s l'??nic conjunt descobert fins a l'actualitat on, de manera suficient, convergeixen tres horitzons art??stics prehist??rics, clarament diferenciats pel seu color, tipus d???execuci??, tem??tica i cronologia. Els tres fan servir terres de tonalitats rogenques, distintes per a cadascun d???ells, convertides en pols i barrejades amb algun producte org??nic desconegut per a fixar-les a les parets, sense preparaci?? pr??via, mitjan??ant pinzells fets amb plomes d???aus, p??ls, fibres vegetals picades o, fins i tot, amb els dits. Inscrites en 1997 en el cat??leg de Bens d???Inter??s Cultural. L'any 1998 l'art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Pen??nsula Ib??rica (dins del qual les pintures de la Sarga s??n un punt de refer??ncia) fou declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Regularment el Museu Arqueol??gic d'Alcoi fa unes Jornades de Portes Obertes per a donar-les a con??ixer, sol ser un cap de setmana al mes^[1].

[edita] Import??ncia de La Sarga

En general, podem dir que la Sarga era un santuari prehist??ric. Mai no es va utilitzar com a habitatge i en les seues parets diverses generacions d'agricultors, ramaders i ca??adors van deixar testimonis de les seues creences. S???acostaven a aquests abrics des de llocs distants, ja que en les prospeccions del seu entorn m??s immediat a penes s???han localitzat vestigis d'habitaci??. Anaven all?? per a celebrar cerim??nies religioses, intercanviar coneixements o productes, establir aliances matrimonials o de grup o, simplement, per a parlar i divertir-se. Ni ??s un lloc de ca??a ???tal i com s'ha suposat durant molt de temps. ??s un recinte sagrat molt complex, el m??s complet -com hem dit- de la fa??ana oriental de la Pen??nsula Ib??rica.

[edita] L'Art macroesquem??tic

Els tres estils d'art rupestre es diferencien f??cilment pel seu color, tem??tica i execuci??. L'art macroesquem??tic ??s un art neol??tic cardial, de profund contingut simb??lic. En la seua vessant pict??rica rupestre, es caracteritza per localitzar-se en abrics poc profunds, en elles s'usen pigments de color roig fosc, dens i d'aspecte past??s que s'apliquen sobre les parets sense preparaci?? pr??via. La tem??tica d'este estil s??n les figures humanes i motius serpentiformes o meandres de desenvolupament vertical o horitzontal tots ells de gran mesura i de tra??at gruixut. Els seus autors van ser els primers agricultors i ramaders del Neol??tic inicial (fa uns 7.000 anys). Els motius pintats han de relacionar-se amb rituals a l'entorn de la fertilitat de les terres, i s??n semblants a les decoracions de les cer??miques neol??tiques. La seua distribuci?? geogr??fica ??s exclusiva de les terres alacantines limitades pel mar i les serres d'Aitana, Benicadell i Mariola.

Els motius macroesquem??tics de la Sarga es distribueixen als tres abrics:

• a l'abric I, com a conseq????ncia del mal estat de conservaci??, nom??s ens trobem motius serpentiformes, alguns dels quals acaben en mans.
• L'abric II concentra les representacions macroesquem??tiques a la part central. Ac?? podem distingir entre dos motius: els antropom??rfics i els geom??trics. Pel que fa als primers, tenim tres figures humanes: la m??s coneguda ??s el bruixot (denominaci?? que se li d??na per posseir uns ap??ndixs al cap, com si es tract??s d'unes banyes de bou) de cos allargat, per?? bastant mal conservat. Tenim a la dreta del bruixot l'orant, format per l??nies sinuoses i amb decoraci?? radial perpendicular al cap. I a l'esquerra, l'arquer, que t?? tant el cap com el cos format per dues barres paral??leles i unides pels extrems, i que t?? bra??os i cames ben definits, sostenint un dels bra??os un objecte que podr??em considerar un arc. Entre els motius geom??trics tenim dos grups serpentiformes en forma de U, unides als extrems superiors en dos casos, i les restants acabades en mans. En altres punts del segon abric es conserven m??s representacions geom??triques, per?? de menor mesura i pitjor conservades.

Si interpretem el que hem comentat, els motius tenen tots ells un car??cter espiritual: la figura orant s'ha interpretat com a femenina a partir d'altres manifestacions art??stiques contempor??nies i correspon a una deessa o sacerdotessa possiblement amb un llarg vestit. Pel que fa al bruixot, pot tenir relaci?? amb les tradicions religioses mediterr??nies agr??coles. Per la seva banda, els temes geom??trics (acabats am dits) podrien fer refer??ncia a una sacralitzaci?? de la vegetaci??.

[edita] L'Art Llevant??

El segon estil que hi trobem present ??s l'art llevant??, manifestaci?? art??stica ??mpliament distribu??da per la fa??ana mediterr??nia oriental de la Pen??nsula Ib??rica, d'Osca i Lleida a Almeria i Ja??n. ??s defineix pel seu car??cter naturalista narratiu, en el qual adquireixen protagonisme les figures humanes i d'animals, a??llades o formant escenes. ??s un art de cronologia neol??tica (V a III mil??lenni aC), contemporani i posterior a l???Art Macroesquem??tic. L'art llevant?? es troba representat als abrics I i II del conjunt de la Sarga, i mostra unes figures humanes (totes elles masculines), portant arcs i fletxes, i en actitud de rep??s o ca??a. Si parlem dels animals que hi s??n representats, tenim c??rvids i caprins. Aix?? doncs, es pot establir tres tipus diferents de relaci?? entre les figures humanes i els animals:

• els primers en posici?? de ca??a perseguint els grups d'animals, alguns dels quals tenen fletxes clavades al ventre o fins i tot, perboquen o perden sang.
• No nom??s apareixen -com hem dit- escenes de ca??a, sin?? que algunes de les figures humanes representades tenen una actitud de rep??s, i, aix?? relacionat amb la pres??ncia de grups d'animals (caprins) a les proximitats ens porta a pensar en la ramaderia.
• En darrer lloc, hi ha animals que a??llats, que no mostren signes d'agonia ni mort, i que poden ser una exaltaci?? a la natura. La t??cnica emprada ??s sempre la pintura de color roig, amb un tra?? definit per a marcar-ne el contorn exterior, i l???interior de vegades massissat i en d???altres amb tra??os llistats.

Les representacions ens han parlat, fins ara, de dues activitats econ??miques importants: la ca??a i la ramaderia. Per?? encara podem trobar m??s testimonis del context econ??mic del Neol??tic, ja que si observem el panell 3 de l'abric I, descobrirem figures humanes duent a terme la batuda de dos arbres (ametllers segons els especialistes). Esta hip??tesi ??s, no obstant, discutida, i segons altres, com que les interpretades com a vares no connecten amb la m?? de les figures, pot considerar-se que en lloc de vares es tracta de rellamps, i que les ametlles que cauen no s??n tals, sin?? una pedregada que obliga als ca??adors a pregar als d??us que l'aturen.

Siga com siga, el que ??s realment important ??s la informaci?? que aporten els detalls de les figures: ens parlen de les caracter??stiques de l'armament, de les plomes com a ornament personal i de les fletxes, tamb?? de l'??s de polseres i la pres??ncia d'uns pantalons de l'arquer 2.5 de l'abric II.

[edita] L'Art esquem??tic

El darrer estil ??s l'Art esquem??tic, una manifestaci?? art??stica distribu??da per tota la Pen??nsula i present tamb?? a la Sarga entre el Neol??tic i l???Edat dels Metalls (V a II mil??lenni aC).. Formalment es caracteritza per la simplicitat formal de les representacions antropom??rfiques i zoom??rfiques, que s??n redu??des a les seves l??nies b??siques. Tamb?? ??s caracter??stica la pres??ncia de motius novament geom??trics, que en este cas remeten a parts del cos hum??, i s??n una mena d'??dols.

Les representacions esquem??tiques es distribueixen per diferents punts dels abrics II i III. A m??s de les barres en distintes posicions, que poden pert??nyer a motius m??s complexos avui desapareguts, s???hi han identificat diversos tipus d???antropomorfs, un c??prid, un ramiforme i altres ideogrames.

[edita] Bibliografia

Mauro S. Hern??ndez P??rez, Josep M. Segura Mart??, La Sarga : art rupestre i territori, [Alcoi] : Ayuntamiento de Alcoy : Caja de Ahorros del Mediterr??neo, [2002], textos castell?? i valenci??. ISBN 84-89136-34-3

[edita] Enlla??os

• Museu Arqueol??gic Municipal Camil Vicedo Molt??
• Situaci?? geogr??fica de La Sarga (Al Sud d'Alcoi) En Google Maps.

[edita] Notes