La Sarga

De Viquipèdia

Coordenades: 38° 38′ 33″ N 0° 27′ 25″ O

La Sarga és una pedania pertanyent al municipi de Xixona (Alacant) situada entre esta localitat i Alcoi, als peus de la Carrasqueta, en la vall de La Canal. Amb no més de 20 cases, en l'actualitat tan sols habiten dos veïns durant tot l'any. En el segle XVIII, La Sarga va arribar a constituir-se en municipi independent. No obstant, a causa del descens de la seua població, va tornar a ser reabsorbit en el segle XIX per Xixona.

Taula de continguts 1 Pintures Rupestres 2 Importància de La Sarga 3 L'Art macroesquemàtic 4 L'Art Llevantí 5 L'Art esquemàtic 6 Bibliografia 7 Enllaços 8 Notes

[edita] Pintures Rupestres

L'estiu de 1951 un grup d'excursionistes alcoians descobriren un conjunt d’art rupestre prehistòric en uns abrics rocosos del barranc de la Cova Foradada (terme municipal d’Alcoi).El jaciment es localitza en els voltants del caseriu de la Sarga (Xixona), un entorn natural privilegiat de la serra dels Plans, als límits orientals del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja. El conjunt està integrat per tres abrics, on els investigadors han trobat un total de 146 motius pertanyents als tres estils d'art rupestre postpaleolític. La Sarga és l'únic conjunt descobert fins a l'actualitat on, de manera suficient, convergeixen tres horitzons artístics prehistòrics, clarament diferenciats pel seu color, tipus d’execució, temàtica i cronologia. Els tres fan servir terres de tonalitats rogenques, distintes per a cadascun d’ells, convertides en pols i barrejades amb algun producte orgànic desconegut per a fixar-les a les parets, sense preparació prèvia, mitjançant pinzells fets amb plomes d’aus, pèls, fibres vegetals picades o, fins i tot, amb els dits. Inscrites en 1997 en el catàleg de Bens d’Interés Cultural. L'any 1998 l'art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (dins del qual les pintures de la Sarga són un punt de referència) fou declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Regularment el Museu Arqueològic d'Alcoi fa unes Jornades de Portes Obertes per a donar-les a conéixer, sol ser un cap de setmana al mes^[1].

[edita] Importància de La Sarga

En general, podem dir que la Sarga era un santuari prehistòric. Mai no es va utilitzar com a habitatge i en les seues parets diverses generacions d'agricultors, ramaders i caçadors van deixar testimonis de les seues creences. S’acostaven a aquests abrics des de llocs distants, ja que en les prospeccions del seu entorn més immediat a penes s’han localitzat vestigis d'habitació. Anaven allí per a celebrar cerimònies religioses, intercanviar coneixements o productes, establir aliances matrimonials o de grup o, simplement, per a parlar i divertir-se. Ni és un lloc de caça –tal i com s'ha suposat durant molt de temps. És un recinte sagrat molt complex, el més complet -com hem dit- de la façana oriental de la Península Ibèrica.

[edita] L'Art macroesquemàtic

Els tres estils d'art rupestre es diferencien fàcilment pel seu color, temàtica i execució. L'art macroesquemàtic és un art neolític cardial, de profund contingut simbòlic. En la seua vessant pictòrica rupestre, es caracteritza per localitzar-se en abrics poc profunds, en elles s'usen pigments de color roig fosc, dens i d'aspecte pastós que s'apliquen sobre les parets sense preparació prèvia. La temàtica d'este estil són les figures humanes i motius serpentiformes o meandres de desenvolupament vertical o horitzontal tots ells de gran mesura i de traçat gruixut. Els seus autors van ser els primers agricultors i ramaders del Neolític inicial (fa uns 7.000 anys). Els motius pintats han de relacionar-se amb rituals a l'entorn de la fertilitat de les terres, i són semblants a les decoracions de les ceràmiques neolítiques. La seua distribució geogràfica és exclusiva de les terres alacantines limitades pel mar i les serres d'Aitana, Benicadell i Mariola.

Els motius macroesquemàtics de la Sarga es distribueixen als tres abrics:

• a l'abric I, com a conseqüència del mal estat de conservació, només ens trobem motius serpentiformes, alguns dels quals acaben en mans.
• L'abric II concentra les representacions macroesquemàtiques a la part central. Ací podem distingir entre dos motius: els antropomòrfics i els geomètrics. Pel que fa als primers, tenim tres figures humanes: la més coneguda és el bruixot (denominació que se li dóna per posseir uns apèndixs al cap, com si es tractés d'unes banyes de bou) de cos allargat, però bastant mal conservat. Tenim a la dreta del bruixot l'orant, format per línies sinuoses i amb decoració radial perpendicular al cap. I a l'esquerra, l'arquer, que té tant el cap com el cos format per dues barres paral·leles i unides pels extrems, i que té braços i cames ben definits, sostenint un dels braços un objecte que podríem considerar un arc. Entre els motius geomètrics tenim dos grups serpentiformes en forma de U, unides als extrems superiors en dos casos, i les restants acabades en mans. En altres punts del segon abric es conserven més representacions geomètriques, però de menor mesura i pitjor conservades.

Si interpretem el que hem comentat, els motius tenen tots ells un caràcter espiritual: la figura orant s'ha interpretat com a femenina a partir d'altres manifestacions artístiques contemporànies i correspon a una deessa o sacerdotessa possiblement amb un llarg vestit. Pel que fa al bruixot, pot tenir relació amb les tradicions religioses mediterrànies agrícoles. Per la seva banda, els temes geomètrics (acabats am dits) podrien fer referència a una sacralització de la vegetació.

[edita] L'Art Llevantí

El segon estil que hi trobem present és l'art llevantí, manifestació artística àmpliament distribuïda per la façana mediterrània oriental de la Península Ibèrica, d'Osca i Lleida a Almeria i Jaén. És defineix pel seu caràcter naturalista narratiu, en el qual adquireixen protagonisme les figures humanes i d'animals, aïllades o formant escenes. És un art de cronologia neolítica (V a III mil·lenni aC), contemporani i posterior a l’Art Macroesquemàtic. L'art llevantí es troba representat als abrics I i II del conjunt de la Sarga, i mostra unes figures humanes (totes elles masculines), portant arcs i fletxes, i en actitud de repòs o caça. Si parlem dels animals que hi són representats, tenim cèrvids i caprins. Així doncs, es pot establir tres tipus diferents de relació entre les figures humanes i els animals:

• els primers en posició de caça perseguint els grups d'animals, alguns dels quals tenen fletxes clavades al ventre o fins i tot, perboquen o perden sang.
• No només apareixen -com hem dit- escenes de caça, sinó que algunes de les figures humanes representades tenen una actitud de repòs, i, això relacionat amb la presència de grups d'animals (caprins) a les proximitats ens porta a pensar en la ramaderia.
• En darrer lloc, hi ha animals que aïllats, que no mostren signes d'agonia ni mort, i que poden ser una exaltació a la natura. La tècnica emprada és sempre la pintura de color roig, amb un traç definit per a marcar-ne el contorn exterior, i l’interior de vegades massissat i en d’altres amb traços llistats.

Les representacions ens han parlat, fins ara, de dues activitats econòmiques importants: la caça i la ramaderia. Però encara podem trobar més testimonis del context econòmic del Neolític, ja que si observem el panell 3 de l'abric I, descobrirem figures humanes duent a terme la batuda de dos arbres (ametllers segons els especialistes). Esta hipòtesi és, no obstant, discutida, i segons altres, com que les interpretades com a vares no connecten amb la mà de les figures, pot considerar-se que en lloc de vares es tracta de rellamps, i que les ametlles que cauen no són tals, sinó una pedregada que obliga als caçadors a pregar als déus que l'aturen.

Siga com siga, el que és realment important és la informació que aporten els detalls de les figures: ens parlen de les característiques de l'armament, de les plomes com a ornament personal i de les fletxes, també de l'ús de polseres i la presència d'uns pantalons de l'arquer 2.5 de l'abric II.

[edita] L'Art esquemàtic

El darrer estil és l'Art esquemàtic, una manifestació artística distribuïda per tota la Península i present també a la Sarga entre el Neolític i l’Edat dels Metalls (V a II mil·lenni aC).. Formalment es caracteritza per la simplicitat formal de les representacions antropomòrfiques i zoomòrfiques, que són reduïdes a les seves línies bàsiques. També és característica la presència de motius novament geomètrics, que en este cas remeten a parts del cos humà, i són una mena d'ídols.

Les representacions esquemàtiques es distribueixen per diferents punts dels abrics II i III. A més de les barres en distintes posicions, que poden pertànyer a motius més complexos avui desapareguts, s’hi han identificat diversos tipus d’antropomorfs, un càprid, un ramiforme i altres ideogrames.

[edita] Bibliografia

Mauro S. Hernández Pérez, Josep M. Segura Martí, La Sarga : art rupestre i territori, [Alcoi] : Ayuntamiento de Alcoy : Caja de Ahorros del Mediterráneo, [2002], textos castellà i valencià. ISBN 84-89136-34-3

[edita] Enllaços

• Museu Arqueològic Municipal Camil Vicedo Moltó
• Situació geogràfica de La Sarga (Al Sud d'Alcoi) En Google Maps.

[edita] Notes