Revolució del Petroli
De Viquipèdia
La Revolució del Petroli o Desfeta del Petroli fou una revolució anarco-sindicalista que succedí a Alcoi, l'Alcoià al juliol de 1873.
Durant la Primera República, Alcoi fou una de les poques ciutats espanyoles on la Revolució Industrial havia calat. Aleshores, Alcoi era una ciutat proletària, tant o més industrialitzada com ho és en l'actualitat.
Durant aquesta època, algunes revolucions proletàries anaven sorgint arreu de l'estat espanyol, però al capdavant d'elles estigué la Revolució del Petroli, unes sangonoses jornades, en les que els obrers arribaren a dominar la ciutat el juliol de 1873 en el decurs d'una vaga general que esdevengué un veritable motí contra l'alcalde republicà Agustí Albors (més conegut com el Pelletes). Durant la revolució, Albors sigué assassinat i es passejà el seu penis com a símbol de triomf per tota la ciutat. També s'empresonà la resta de la corporació municipal en el mateix ajuntament.
La ciutat estigué governada del 9 al 13 de juliol per un Comitè de Salut Pública revolucionari presidit per Severino Albarracín. Els revolucionaris reivindicaren una serie de millores salarials i una reducció de la jornada laboral. Finalment, la revolta acabà amb la intervenció de l'exèrcit amb una ocupació militar de la ciutat; unes dures represàlies pels revolucionaris; i pràcticament cap millora per la classe treballadora. Foren jutjats més de 600 obrers, fins i tot menors entre 12 i 17 anys. Molts dels jutjats foren condemnats a penes de mort.
Aquest fet va trencar la col·laboració entre republicans i anarquistes, i donaren peu a què els marxistes criticaren la incapacitat dels anarquistes de dirigir el moviment obrer. A partir d'aquest moment, la classe treballadora començà a autoorganitzar-se, ajudant-se de certes faccions de l'església catòlica. Es crearen diferents organismes i institucions pro-proletàries, així com, escoles professionals (els Salesians), cercles d'obrers catòlics, mútues laborals, caixes d'estalvis (el Monte de Piedad, 1875), sindicats, etc. A Alcoi, fou el primer lloc on s'establí a Primera Internacional dels Treballadors (AIT) en l'estat espanyol, poc després de la Revolució del Petroli. Encara que, durant uns anys, fou l'església la intermediària entre la classe treballadora i els amos. L'església també ajudà i promogué decididament l'establiment de les primeres mútues laborals, les caixes d'estalvi i les escoles laborals, les quals, encara perduren el l'actualitat.
Es diu Revolució del Petroli per que les masses, enfurides, duien com estàndards grans torxes untades amb petroli (o probablement algun altre carburant derivat del petroli), i durant uns dies, segons les fonts, tota la ciutat feia olor a petroli.
