Sant Sebastià màrtir
De Viquipèdia
| Sant Sebastià | |||
|---|---|---|---|
 Imatge del martiri de Sant Sebastià, de Mantegna |
|||
| Nom: | Sant Sebastià | ||
| Conegut com: | {{{conegut com}}} | ||
| Naixement: | Data desconeguda Narbona |
||
| Mort: | 20 de gener del 287 Roma |
||
| Festivitat: | 20 de gener | ||
| Venerat en: | |||
| Iconografia: | |||
| Patró de: | Alcoi, Vinaròs, Riudoms, Benetússer, Monistrol de Montserrat, Sollana | ||
| Lloc de pelegrinacio: | {{{lloc de pelegrinacio}}} | ||
| Orde: | |||
| Beatificació: | |||
| Canonització: | |||
| Patronatge: | |||
Sant Sebastià és un màrtir cristià. Nasqué a Narbona l'any 256 i s'educà a Milà.
Quan va entrar en la vida militar de l'imperi, no pretenia ascensos o càrrecs importants en les forces armades. El que somiava era ajudar els cristians que queien presoners. La mateixa família el va animar en esta labor pel bé dels altres. Arribà a ser cap de la primera cohort de la guàrdia pretoriana imperial. Quan l'emperador va saber que era creient en Crist, el va obligar a fer sacrificis als déus. Si no ho feia seria declarat en rebel·lia.
El van lligar despullat a un arbre i va servir de blanc perquè els seus propis soldats tiraren contra ell els seus dards, que el donaren per mort. No obstant, els seus amics en recollir el cos s'adonaren que encara era viu i el portaren a casa d'una noble cristiana, anomenada Irene, que li curà les ferides i el tingué amagat a casa.
Els seus amics li aconsellaren que fugís de Roma, però ell s'hi negà. Es presentà novament davant de l'emperador per retreure-li que perseguís als cristians i aquest ordenà que l'assotessin fins a morir. Els cristians recolliren el seu cos i l'enterraren a la Via Àpia, en una catacumba que avui en dia porta el seu nom. Segons la tradició, això succeí el 20 de gener de l'any 287.
El seu culte data del segle IV. Sant Ambròs parla d'ell al fer el comentari del Salm 118. El Papa Damas I va manar que es construïra una església en el seu honor per damunt de la seua tomba.
