Cap d'ase
De Viquipèdia
![]() |
||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
||||||||||||||
Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
Lavandula stoechas Lam. |
||||||||||||||
Taula de continguts |
[edita] Nomenclatura
Nom català: Cap d'ase o tomaní
Nom científic complet: Lavandula stoechas L.
Sinonímia:
- Lavandula stoechas subsp. linneana Rozeira
- Lavandula stoechas subsp. luisieri (Rozeira) Rozeira
- Lavandula stoechas subsp. lusitanica (Chaytor) Rozeira
- Lavandula stoechas subsp. pedunculata (Miller) Rozeira
- Lavandula stoechas subsp. sampaioana Rozeira
- Lavandula stoechas var. luisieri Rozeira
Família: Labiatae
Etimologia: El nom d’stoechas ve de les illes Stoichades. Aquestes illes estan disposades de la mateixa forma que ho fan les flors de la planta (en línia). Stoichas significa alineades.
[edita] Ecologia
Distribució mundial: Comú a tota l’àrea mediterrània. Abunda a l’est i al sud peninsular i a les illes Balears.
Hàbitat: Terres àcids, secs i assolellats.
[edita] Descripció
Port i dimensions: Aquesta planta medeix entre 40 i 70 centímetres, encara que a vegades pot arribar a fer 1 metre d’alçada.
[edita] Òrgans vegetatius
Tija: La tija és de forma cuadrada i amb cordons de colènquima al voltant.
Morfologia, textura i disposició de les fulles: Les fulles d'aquesta planta no tenen pecíol i duren tot l'any, Són fulles lanceolades i estretes i medeixen de 2 a 4 cm. Són fulles simples, de textura carnosa, oposades i decusades (cada parell de fulles està en angle recte amb el següent).
[edita] Òrgans reproductors
Inflorescència: Formada per un grup apical de bràctees estèrils. Disposició erecta i densa. La corol·la és de color violeta.
Morfologia i color del periant: El calze és gamosèpal, la corol·la gamopètala i bilabiada. És de color violeta.
Androceu: L'androceu està format per 4 estams, dos llargs i dos curts (didínams), que estan soldats a la corol·la.
Gineceu: L'ovari és súper i bicarpel·lar, però està dividit en 4 lòbuls degut a la presència d'uns falsos envans. L'estil neix a la base, i creix entre els lòbuls de l'ovari (ginobàsic) i conté dos lòbuls estigmàtics. En ocasions pot ser que un d'aquests lòbuls estigui reduït o, fins i tot, suprimit.
Fórmula floral: ↓K(5) [C(5) A4] G(2)
[edita] Farmacologia
Part utilitzada (droga): S'utilitzen les flors per preparar infusions i olis.
Composició química : Olis esencials que contenen cetones (d-alcanfor i d-fenchone) i alcohols (borneol i terpineol).
Usos medicinals: Es fa servir com a antisèptic, digestiu, antiespasmòdic, cicatritzant i antibacterià.
Accions farmacològiques / propietats: El seu aroma es fa servir per a l’aromaterapia, i el seu oli essencial per perfumar l’aigua del bany i suavitzar la pell.
Toxicitat: Ninguna.
|
[edita] Bibliografia
- Barceló, M.C.; Benedí, C. (coord.) et al. "Botànica farmacèutica ensenyament de Farmàcia: Pràctiques". Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2004 (col. Textos docents 279; Text guía). ISBN: 978-84-475-3268-1.
- Font Quer, P. "Plantas medicinales; el Dioscorides renovado". Editorial Labor. 1979. ISBN: 84-335-6151-1.
- Cebrian, Jordi. "Diccionario Integral de Plantas Medicinales". Rba Libros(Barcelona). ISBN: 84-7901-841-0.
- Berdonces, JL. "Gran Enciclopedia de Las Plantas Medicinales" Editorial Tikal. 1998. ISBN: 84-305-8496-X.
- Pamplona, JD. "Enciclopedia de las plantas medicinales 1". Editorial Safelir(Madrid). 1997. ISBN: 84-7208-152-4.