Poliorc??tica
De Viquip??dia
La poliorc??tica ??s la t??cnica de protecci?? d???un indret contra atacs mitjan??ant elements constructius i altres disposicions relacionades amb l???espai. La manifestaci?? m??s clara de la poliorc??tica ??s l???emmurallament o construcci?? d'una muralla, per?? tamb?? s???hi compta els fossats, l???aturonament, l???aquarterament, la sagrera, etc??tera.
Taula de continguts |
[edita] La poliorc??tica a Catalunya
[edita] Edat antiga (ibers, grecs i romans)
En terres catalanes hi ha poques restes de la poliorc??tica dels ibers, llevat de la ciutat ib??rica d???Ullastret (Baix Empord??) i l???assentament fortificat de Calafell (Baix Pened??s). En tot cas, en aquesta ??poca hi devia haver altres recintes emmurallats, tant ib??rics com d???altres cultures, com el recinte grec d'Emp??ries (Alt Empord??).
Del temps dels romans (segle II aC - segle V), la millor mostra poliorc??tica a Catalunya ??s la muralla de Tarragona (T??rraco), que encercla la Part Alta de la ciutat. Constru??da amb grans carreus i d???una altura considerable, encara avui es pot visitar. D???aquesta ??poca formen part tamb?? les muralles de Barcelona (B??rcino). Ja en ??poca baix-imperial (segle V) Barcelona devia tenir unes muralles importants, que serien for??a ??tils tant a l???edat mitjana com a l???edat moderna. D???aquesta muralla nom??s en resta un petit fragment, vora la catedral de Barcelona, ja que al segle XIX es van enderrocar totes les muralles (les d???aquesta ??poca i les que es van anar construint posteriorment). Altres mostres de poliorc??tica romana es troben a la muralla de la ciutat romana d???Emporiae (al costat d???Emp??rion) o les restes de la muralla de Girona (segle III).
[edita] Edat mitjana: ??rabs
Els ??rabs (segles VIII-XII) van estendre una gran quantitat de fortaleses al llarg del territori que controlaven a l???actual Catalunya. En s??n mostres el castell de Balaguer (restes del pla d'Almat??); la suda de Tortosa (avui un parador tur??stic); i la suda de Lleida (a tocar de l???actual Seu Vella). A banda d???aquestes fortificacions urbanes, arreu del territori musulm?? hi havia altres castells, com Asc??, Flix, Miravet, etc??tera, que vigilaven els passos del riu a la Ribera d'Ebre.
Algunes fortaleses ??rabs van passar a mans d???ordes militars cristians a partir del segle XII, quan els comtes de Barcelona i d???Urgell van conquerir les terres andalusines del sud i de l???oest de Catalunya. ??s el cas del castell de Miravet (Ribera d'Ebre), que va passar a mans de l???orde del Temple, o del castell d'Ulldecona (Montsi??), que va passar a mans de l???orde de l'Hospital. En tots dos casos es va refer tot el recinte, de manera que aquests castells es poden considerar d???arquitectura h??brida (andalusina i templera o hospitalera; en el cas de Miravet, a m??s, hi ha afegits del segle XIX, motivats per les guerres carlines). En algun cas, per??, els castells fets per aquests ordes s??n de nova planta; ??s el cas del castell de Pen??scola (Baix Maestrat), constru??t pels templers (finals del segle XIII - principis del segle XIV).
Als segles X-XII, a la zona fronterera entre comtals i andalusins van sorgir moltes torres de vigil??ncia. Algunes d???aquestes s??n d???origen andalus??, encara que posteriorment fossin ocupades pels comtals. El tret principal ??s que solien ser circulars (tot i que tamb?? n???hi ha de planta quadrada) i que sovint es folraven posteriorment amb una segona capa, donant-hi m??s gruix. Les torres m??s importants d???aquesta mena s??n la torre de la Manresana (vora els Prats de Rei, Anoia) i la d???Alsamora (Pallars Juss??).
[edita] Edat mitjana: comtals i comtes-reis catalans
A la mateixa ??poca, a la zona comtal de l???actual Catalunya van sorgir molts castells. Alguns -la majoria- eren un castell termenat, encarregats del control sobre el territori (m??s contra els pagesos que estaven sota el seu domini que contra els musulmans). D???altres s??n castells netament militars. Un dels m??s importants ??s el castell de Mur (Pallars Juss??), creat a l???entorn de l???any 1000 per Arnau Mir de Tost. ??s un castell protot??pic. L???element nuclear ??s la torre, segurament de la mateixa natura que les torres de vigil??ncia medievals (comentades al par??graf anterior). Al seu entorn es construeix una muralla for??a alta, que pot tenir una forma m??s o menys triangular, b?? que amb els escaires arrodonits.
Des de l???any 1000 i, sobretot, a la baixa edat mitjana, alguns d???aquests castells agafarien un aire residencial i senyorial. ??s el cas de Llord?? (Pallars Juss??) -no gaire lluny de Mur, tamb?? creat per Arnau Mir de Tost-, el castell form??s de Balaguer (Noguera) -fet sobre la base del castell andalus??-, Montclar (Urgell), Ciutadilla (Urgell), Guimer?? (Urgell), Verd?? (Urgell), Montson??s (Noguera) -un dels m??s ben conservats-, Torrefeta (Segarra), Riudabella (Conca de Barber??), Castellet (Alt Pened??s), Sant Mart?? Sarroca (Alt Pened??s), Calafell (Baix Pened??s), Calaf (Anoia), Vallmoll (Alt Camp), Castellbell (Bages), Montesquiu (Osona), Castell de Montsoriu (Arb??cies, Selva), Mataplana (Ripoll??s), etc??tera. Alguns castells van adquirint m??s elements per la seva import??ncia: ??s el cas del castell de Falset (Priorat); el castell reial de Cotlliure (Rossell??), que fou completament refet entre 1242 i 1280; o el m??s emblem??tic, Cardona (Bages), potser el m??s evolucionat.
Una altra t??cnica defensiva amb emmurallament de l'edat mitjana consistia a tancar tota una poblaci??. El resultat ??s una vila closa, una poblaci?? totalment protegida per muralles, sense edificacions extramurs. A Catalunya, el millor exemple de vila closa que ha rom??s intacta, sense creixement modern, ??s el poble de Montfalc?? Murallat (Segarra). Les poblacions de Batea (Terra Alta), de Valls (Alt Camp) i de la Selva del Camp (Baix Camp) tamb?? tenen part del seu nucli dins l'antiga vila closa, i actualment es pot percebre la difer??ncia entre l'interior i l'exterior de les antigues muralles.
Cal dir que, en ??poca medieval, alguns monestirs tamb?? van dotar-se d???estructures de vigil??ncia, com les torres poc o molt fortificades dels monestirs de Sant Miquel de Cuix?? (Conflent) o Sant Pere de Rodes (Alt Empord??).
A partir del segle XIII es troben alguns canvis, coincidint amb el pas del rom??nic al g??tic. El castell de Montgr?? (Torroella de Montgr??, Baix Empord??), de finals del segle XIII i principis del XIV, ??s una bona mostra d???aquesta evoluci??. S???abandona el castell funcional de formes variables per?? tendents a la rodonesa i s???adopten formes m??s quadriculars. El castell de Montgr?? ??s de planta quadrada amb torres als escaires.
El segle XIV ??s una ??poca de gran activitat poliorc??tica en terres catalanes, amb l???impuls del rei Pere el Cerimoni??s. D???aquesta ??poca s??n les muralles de la For??a Vella, de Girona; les muralles d???Hostalric (Selva); les muralles de Tossa de Mar (Selva); el per??metre emmurallat del monestir de Sant Cugat del Vall??s (Vall??s Occidental); o el Castellet de Perpiny?? (Rossell??), aquest darrer amb retocs del segle XVI. L???actual pont fortificat de Besal?? tamb?? ??s dels segles XIV-XV (tot i que ja existia abans, fou reedificat; al segle XX, tamb??, fou reconstru??t). A causa de la guerra dels dos Peres (entre Pere el Cerimoni??s de Catalunya-Arag?? i Pere el Cruel de Castella-Lle??) s???edificarien les muralles de Montblanc (Conca de Barber??) i tamb?? es van fortificar els monestirs de Poblet (Conca de Barber??) i Santes Creus (Alt Camp). En el cas de Poblet, la porta reial ??s pr??cticament id??ntica a la porta de Serrans de Val??ncia.
El regne de Mallorques, que s???havia esqueixat el casal de Catalunya-Arag?? despr??s de la mort del rei Jaume I, va desenvolupar tamb?? una important activitat poliorc??tica de finals del segle XIII, fins que va ser reintegrat a la corona per Pere el Cerimoni??s (segle XIV). D???aquesta ??poca s??n el castell de Bellver (Palma, Mallorca), de planta circular, i el castell dels Reis de Mallorca (Perpiny??, Rossell??), als quals cal afegir-hi el castell reial de Cotlliure (Rossell??), que ja estava constru??t per?? que va ser reformat. Aquests castells tenen tamb?? un fort component residencial i senyorial.
Al segle XV, la irrupci?? de la pirobal??stica (canons) implica un replantejament de la poliorc??tica. En aquesta ??poca, la corona catalanoaragonesa treballa sobretot a N??pols, on es desenvoluparan noves t??cniques. A Catalunya es construeix l???imponent castell de Salses (nord del Rossell??). Servia per a defensar la frontera amb Fran??a, i es considera un exemplar important de les innovacions t??cniques de l?????poca (per exemple, l???arrodoniment de les formes de la muralla, que tenia per objectiu repel??lir millor les canonades).
[edita] Edat moderna
Les fortificacions que es fan al segle XVI ja no tenen res a veure amb les de segles anteriors. Pensades per a allotjar-hi grans contingents militars, per a repel??lir atacs amb pirobal??stica i per a controlar el territori, es fan m??s grans i m??s modernes. Una bona mostra d???aquesta evoluci?? del segle XVI ??s la fortalesa de Roses (Selva) o les muralles renaixentistes de la vila d???Eivissa.
Tamb?? durant el segle XVI proliferen les torres de guaita de la costa. Tot i que ja n???hi havia en ??poca medieval, en aquesta ??poca en sorgeixen moltes a causa del perill dels pirates turcs i barbarescos. La costa catalana ??s plena d???aquest tipus de construccions, sovint dites torre del moro. Les m??s importants s??n al Maresme, i tamb?? destaca la de Cambrils (Baix Camp). A les Illes, a m??s de torres es fan aut??ntics castells, com el castell de Sant Felip (vora Ma??, Menorca).
Les fortificacions del segle XVII i del segle XVIII continuen evolucionant cap a grans edificacions, amb capacitat per a allotjar-hi molts soldats. Les muralles adopten formes estrellades, per tal que els panys de muralla sigui menys vulnerables als atacs. Cal dir, per??, que en aquesta ??poca els territoris catalanoparlants es troben sota domini de tres corones imperials: Espanya, Fran??a i Anglaterra. Segons el domini, la poliorc??tica en terres catalanes del segle XVIII adoptar?? una forma o una altra.
Els castells m??s importants sota domini hisp??nic al segle XVIII s??n el castell de Montju??c (Barcelona) i la fortalesa de Sant Ferran (Figueres, Alt Empord??). La segona va ser creada de nova planta, i t?? un disseny t??picament vuit-centista. En la majoria de casos, per??, es tractava de refaccions de castells importants anteriors: Castell de Gardeny (Lleida, Segri??), Castellciutat (La Seu d'Urgell, Alt Urgell), Cardona (Bages), etc. Tamb?? es va fer de nova planta la ciutadella de Barcelona, avui derru??da (??s el parc de la Ciutadella) llevat d'algun edifici. En el cas del castell d'Hostalric (Hostalric, Selva) es tracta d'un edifici de nova planta, ja que, tot i que hi havia un castell medieval, va ser derru??t completament.
A la zona catalana sota domini franc??s (Catalunya Nord, passada a la corona francesa amb el Tractat dels Pirineus (1659)), l???activitat constructiva militar de la corona francesa, amb finalitat de control i repressi??, va fer que proliferessin fortificacions t??picament vuit-centistes. Van ser dissenyades per S??bastien Le Prestre de Vauban, un dels millors arquitectes militars de l?????poca. Entre les fortificacions vaubianes destaquen el poble de Montllu??s (Alta Cerdanya), creat de nova planta i que cont?? poblaci?? civil a l???interior; el castell de Bellaguarda (a cavall de la frontera francoespanyola, Alt Empord?? i Rossell??), refet sobre un antic castell; o els retocs a la muralla medieval de Vilafranca de Conflent (Conflent). Tamb?? sinific?? la destrucci?? del castell de Ri??, que havia estat el de la fam??lia de Guifr?? el Pil??s.[1]
A Menorca, la pres??ncia dels anglesos durant el segle XVIII va fer que el castell del segle XVI de Sant Felip es ref??s amb les novetats t??cniques de l???epoca.
[edita] Segles XIX i XX
Si la introducci?? de la pirobal??stica va implicar un canvi de t??cniques, la introducci?? de l???aviaci?? militar, amb els bombardejos aeris, van fer in??tils les antigues muralles de pedra. Durant els segles XIX i XX, alguns antics castells s???han refet bastant a gust dels propietaris, com Escornalbou (Baix Camp), reconstru??t per Eduard Toda a finals del segle XIX; el castell de Tamarit (Tarragon??s); el castell de P??bol (Baix Empord??), que al segle XIX fou reformat pel pintor Salvador Dal?? per a la seva muller Gala; o el castell de Peralada (Alt Empord??). A partir del segle XIX, les activitats poliorc??tiques en si van quedar redu??des a l???allotjament de tropes en edificis espec??ficament dissenyats per a aix?? (el quarter). En algunes poblacions, els quarters van col??locar-se als afores del nucli urb??. Amb el creixement posterior de les poblacions, els quarters van quedar inclosos dins del teixit urb??, si b?? van condicionar el tra??at dels carrers: aix?? ??s el que va passar a Valls (Alt Camp) i a Banyoles (Pla de l'Estany).
[edita] Altres fortificacions
Finalment, cal dir que, durant la baixa edat mitjana i al llarg de l???edat moderna, algunes cases, sobretot masies, van dotar-se d???elements de fortificaci??. ??s el que s???anomena casa forta.
[edita] Refer??ncies
[edita] Bibliografia
- Adell, Joan-Albert; Orpinell, Ramon (2004). Guia RACC de castells de Catalunya. Barcelona: RACC Autom??bil Club / Edicions 62.
- Cortada, Llu??s (1998). Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorc??tics a la Catalunya preindustrial [dos volums]. Barcelona: Institut d???Estudis Catalans.
- Hern??ndez, Francesc Xavier (2001-2004). Hist??ria militar de Catalunya [Volum I: Dels ibers als carolingis. Volum II: Temps de conquesta. Volum III: La defensa de la Terra. Volum IV: Temps de revolta]. Barcelona: Rafael Dalmau.
