Sant Miquel de Cuix??
De Viquip??dia
El monestir benedict?? de Sant Miquel de Cuix?? ??s una abadia situada al peu del Canig??, dins el terme municipal de Codalet, al Conflent. Amb els abats Gar?? i Oliba es va convertir en un dels centres m??s importants de la Catalunya feudal.
Taula de continguts |
[edita] Fundaci?? i apogeu de l'abadia
L'abadia de Cuix?? deu el seu origen a l'abadia de Sant Andreu d'Eixalada, fundada cap al 840 i situada al capdamunt de la vall de la Tet.
A la tardor del 878, una forta crescuda del riu va destruir el monestir (situat prop del llit del riu) i va obligar els monjos a refugiar-se als voltants. La comunitat va ser transferida a Cuix??, a un petit cenobi dedicat a Sant Germ?? i propietat del pare Protasi. En crear-se el nou monestir Protasi en va ser nomenat abat el 879.
Al juny del 879, Protasi i Mir?? el Vell van signar l'acta de la fundaci?? del nou monestir, en qu?? Cuix?? ampliava el seu patrimoni amb l'aportat pel monestir d'Eixalada.
En el seu nou empla??ament, l'abadia va continuar beneficiant-se de la protecci?? dels comtes de Cerdanya i Conflent, territori que estava sota el domini de la fam??lia de Guifr?? el Pil??s, comte de Barcelona el 870. Pels volts del 940, per iniciativa del comte Sunifred II, es va construir una nova esgl??sia dedicada a Sant Miquel. El 956 es reconstrueix l'edifici per fer-lo m??s sumptu??s; l'altar major ??s consagrat el 30 de setembre del 974 per Gar??, monjo procedent de Cluny i que estava al capdavant de cinc abadies meridionals. Aquesta esgl??sia ??s un dels
Gar??, implicat en la gran pol??tica de l'??poca, va propiciar el retir, a Cuix??, del dux de Ven??cia, Pere Ors??ol, que va abdicar el 978 i va morir a l'abadia en olor de santedat el 987.
El 1008, Oliba, l'??ltim fill de Sunifred, ??s triat abat de Ripoll i de Cuix??, i el 1017 ser?? nomenat bisbe de Vic. Durant el seu abadiat es va transformar totalment el monestir; es van construir davant de l'esgl??sia les dues capelles superposades: la de la Trinitat i la cripta del Pessebre, en forma d'anell i amb un pilar al mig, que es comunicaven amb Sant Miquel mitjan??ant un deambulatori. Es van afegir tres absis al santuari, la cripta, l'atri i dos campanars llombards. Oliba va ser un home de gran prestigi. Va viatjar a Roma i va proclamar la Treva de D??u a la di??cesi d'Elna el 1026. Va morir a Cuix?? el 1046.
Al comen??ament del segle XII es reconstrueix el claustre amb 63 columnes de marbre i capitells esculpits, els motius dels quals s??n vegetals, animals i d'escenes heroiques. Aix?? mateix es construeix una tribuna de marbre dins l'esgl??sia. Aquestes obres es deuen a l'abat Gregori, que va ser triat arquebisbe de Tarragona el 1136.
Els per??odes seg??ents de l'Edat Mitjana no s??n pr??spers per a Cuix?? i no es renoven els edificis de l'abadia. No obstant aix??, la riquesa de l'abadia ??s evident, amb un domini territorial realment important i una jurisdicci?? "quasi episcopal" sobre una quinzena de parr??quies repartides entre les di??cesis d'Elna i d'Urgell.
[edita] Cuix?? a l'??poca moderna
.
A partir del segle XVI els monjos ja no viuen monacalment. Els nous monjos de l'abadia prefereixen exercir diversos oficis que els aporten beneficis econ??mics (l'infermer, el celador, el sagrist?? major, etc.) i disposen, cadascun d'ells, d'una cel??la o habitaci?? particular. L'esgl??sia es transforma afegint-hi capelles laterals, en detriment de les existents a la nau, que es construeixen amb volta catalana de ma??. L'habitatge del sagrist?? major s'edifica a la capella de la Trinitat, que al segle XV, segons alguns indicis arqueol??gics, estava en condicions ru??noses, a punt d'esfondrar-se.
[edita] Despr??s de la Revoluci??
La vida mon??stica, encara que en precari, continu?? fins a la Revoluci?? Francesa. L'abadia desapareix: els seus edificis s??n venuts i s'hi instal??len naus industrials i agr??coles. El campanar nord s'esfondr?? l'hivern de 1829. Al llarg d'aquest segle, els edificis del voltant de l'esgl??sia van malmetent-se a poc a poc; el claustre ??s venut, capitell a capitell, el mateix que la font, als antiquaris i als amants del col??leccionisme. El 1908 no en queden m??s que dotze columnes.
El 1913, un escultor nord-americ??, George Grey Barnard, que ja havia comprat algunes escultures de Cuix?? a un antiquari parisenc, es despla??a fins al Conflent i adquireix moltes de les obres que es trobaven disseminades pels encontorns. Aquestes adquisicions donen origen a la reconstrucci?? del claustre al Cloisters Museum de Nova York. No obstant aix??, Barnard no va poder comprar les peces que adornaven l'edifici dels banys de Prada, que van comportar la mobilitzaci?? del poble per tal de conservar-les: "les havien comprat ells i pertanyien a Fran??a". Aquests capitells van ser utilitzats per a la reconstrucci?? de la meitat del claustre el 1955.
El 1919, Ferran Trull??s va comprar l'abadia i hi va reallotjar els cistercencs de Fontfreda, que havien abandonat l'Estat franc??s a l'??poca de les lleis sobre les congregacions. Els cistercencs s'hi van instal??lar i van ser substitu??ts, el 1965, pels benedictins de Montserrat. A la d??cada del 1920, l'abadia va ser objecte de diverses campanyes de restauraci?? dutes a terme pels serveis dels Monuments Hist??rics. El 1936, les obres s??n dirigides per l'arquitecte i arque??leg Josep Puig i Cadafalch, obligat a fugir d'Espanya durant la guerra civil. Es descobreix la cripta del Pessebre. El 1952, sota les construccions de l'habitatge del sagrist?? major, es descobreix i reconstrueix l'esgl??sia de la Trinitat. El 1954 Pau Casals, en aquesta esgl??sia que encara no t?? sostre, inaugura el Festival de M??sica Cl??ssica de Prada. El monestir es va cobrir el 1957.
[edita] Una de les Set Meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya
El Monestir de Sant Miquel de Cuix??, ha estat elegit per votaci?? popular com una de les Set Meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya. [1] De les catorze propostes de meravella de l'??rea dels Pirineus, les m??s votades han estat Sant Miquel de Cuix??, amb 34% dels vots i les esgl??sies rom??niques de la Vall de Bo??, amb un 31%. Les altres dotze propostes eren l'antiga Abadia de Santa Maria de Gerri de la Sal, la bas??lica de Santa Maria de Tall?? de Bellver de Cerdanya, la Catedral de la Seu d'Urgell, el Claustre i Santa Tomba d'Arles, el Crist de Sant Vicen?? de la Llaguna, l'Ecomuseu de les Valls d'??neu, l'esgl??sia de Sant Joan d'Isil, l'esgl??sia de Santa Maria d'Arties, l'esgl??sia Santa Maria de Covet, la Farm??cia Esteve de Ll??via, el monestir de Sant Mart?? del Canig?? i el museu d'Art Modern de Ceret.[2]
Sant Miquel de Cuix?? ??s actualment el monument m??s interessant de l'arquitectura prerom??nica o del rom??nic inicial. Els elements m??s destacats s??n el claustre reconstru??t, l'esgl??sia de tres naus, la cripta i el campanar.
[edita] Refer??ncies
- ??? Capital Cultural Catalana: S.M.Cuix??
- ??? L'elecci?? de les Set Meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya es pot consultar a CCC.cat, on tamb?? hi ha assenyalades les 100 propostes que opten a convertir-se en alguna de les Set Meravelles de Catalunya.
