Alsamora
De Viquip??dia
Alsamora ??s un poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga a la comarca del Pallars Juss??, envoltat pels antics termes de Sant Esteve de la Sarga (mitjan??ant els termes r??necs medievals de Fabregada i Vilabella) a llevant, ??ger per mitj?? del coll d'Ares a migdia, Mont-rebei a ponent, i la Clua i Castellnou de Montsec a tramuntana.
[edita] Hist??ria
La hist??ria d'Alsamora est?? molt lligada a la del seu castell. Sembla ser que a l'Edat Mitjana el poble estava enquadrat dins del terme del castell de Girveta (Arag??), juntament amb Mont-rebei, i servia de punta de llan??a i fortificaci?? defensiva dels comtats de Pallars i Ribagor??a. Apareix documentada per primer cop en un pergam?? datat el 23 de febrer de l???any 1038, com a afrontaci?? del terme de Fabregada, en la donaci?? que d???aquest villatge feu el comte Ramon III de Pallars en favor del ???milites??? Bertran At?? de Montanyana, castl?? tamb?? de Castellnou de Montsec:
"Et habet affrontaciones: de parte orientis in ipsas elcinas comitales, et de meridie in ipsa silva de Monte sicco, et de occiduo in ipsa termine de Al??amora, et de parte, vero, circi in ipsa alltera"
Alsamora es mantingu?? sota el domini dels comtes de Pallars Juss?? passant de ser part del territori de l???originari castrum de Orrit al de Montanyana i, despr??s, amb la subdivisi?? corresponent, al de Girveta. Aix??, per exemple, en un pergam?? de l???any 1077, ??s el castell de Girveta el que limita amb Castissent (Castro Santo), i no Alsamora o La Clua:
"???Et habet affrontaciones ipso castro de Montaniana: a parte orientis in terminos de Castello Sancto, et de meridie in terminos de Girueta sive ad de via campo, et de occiduo in terminos de Lozares, et de aquilone in terminos de monte Mesoa atque et de Arinno. Et ipso castro de Castello Sancto affrontat; a parte orientis in terminos de Eroles sive et de Erbul, et de meridie in terminos de Girueta, et de occiduo in terminos de Montaniana, et de aquilone in terminos de Espillos???"
Aviat, doncs, restaria sota control dels senyors de Girveta, amb Pere I Roger de Girveta (1092), i Arnau Pere de Girveta (1120-1150), castlans o carlans de la zona. Aix?? el 1120 ???segons els manuscrits de Mur??? el comte Pere de Pallars Juss??, davant els problemes al castell de Mur, va donar a l'esgl??sia de Mur...
???en el terme d'Eroles, tots els homes presents i futurs que habitin en les esmentades franqueses i all?? estiguin, que s??n Solanells, Almora, Serradell, la Torre, Serra i Montserv??s???
i a m??s diu el document:
???Tamb?? jo, Arnau Pere de Griveta, subscric l'anterior donaci?? amb les mateixes franqueses. I jo Berenguer, servent ... de Santa Maria de Mur, ... prenem a Gu??rdia i a la batllia de les esmentades franqueses de l'anomenat Arnau Pere de Griveta, mentre ell es conservi en aquesta batllia...???
Va ser durant aquest per??ode quan s???establ?? la curiosa divisi?? eclesi??stica dels bisbats de Roda (posteriorment Lleida) i Urgell a la zona; concretament amb la conc??rdia de divisi?? territorial de l???any 1140, que establ?? al Coll de la Sarga la divisi??, deixant Sant Esteve, Fabregada i Vilabella dins el bisbat d???Urgell, i Alsamora al bisbat de Roda.
A Arnau Pere el succeiria Pere II de Girveta (1157-1192), que arribaria a ser marmessor del comte Arnau de Pallars; per?? no sembla que aquesta nissaga tingu??s gaire continu??tat en el domini d'Alsamora, ja que al fogatge de 1365-1370 es diu que el terme d'Alsamora pertany a ???Den Al??amora???; i el 1381 d'en Ramon d'Al??amora; probablement hereus i successors dels castlans del castell (o carlans com en deien al Pallars).
Gr??cies a dits fogatges sabem que a mitjans del segle XIV (1359) el poble d???Alsamora comptava amb 4 focs o cases que pagaven impostos, situant-se, doncs, a un nivell similar als pobles ve??ns d???Alzina (4 focs), la Clua (3 focs), Castellnou (4 focs), Estorm i Vilamolera (7 focs entre els dos), Sant Esteve (3 focs) i ja m??s gran Moror amb 13 focs. L???arribada de la pesta a la segona meitat del segle XIV va donar un fort cop a la contrada, tot i desapareixent i arru??nant-se diferents pobles com Vilamolera, Fabregada o Vilabella; una despoblaci?? que no signific??, necess??riament la mort de tots els habitants, sin?? una reestructuraci?? de la poblaci??. Aix?? els habitants de Vilabella i Fabregada que van sobreviure a la pesta es van traslladar a Sant Esteve i a Alsamora. A finals de segle Alsamora ja havia augmentat de forma considerable el nombre de ???focs???, passant dels 4 de mitjans de segle fins al 7. Per?? si al segle XIV Alsamora va poder refer-se de la pesta, la crisi del segle XV va ser molt m??s dura. A finals d???aquell segle, segons el fogatge de 1497, a Alsamora hi havia 3 focs, concretament un petit noble, el senyor Misser Eroles, Jaume Canelles i Jaume d???en Adilo. En tot cas, la caiguda del nombre de cases fiscals no va ser tant fort com a Sant Esteve de la Sarga, on nom??s i rest?? la casa de Salvador Planella, o a Castellnou de Montsec i a Beniure on van arribar a despoblar-se temporalment.
Ja a finals del segle XV el terme i poble d'Alsamora pertanyia als barons d'Eroles. La primera refer??ncia que tenim d'aquest domini data de l'any 1523 quan Llu??sa d'Eroles es titulava senyora d'Alsamora a la sent??ncia arbitral sobre els drets d'empriu al Montsec entre els pobles d'??ger, Moror, Alzina, Sant Esteve de la Sarga, Castellnou de Montsec i Alsamora. Un conflicte, aquest que es renovaria l'any 1578.
A la greu crisi que pat?? la zona al segle XV, li succe?? un per??ode de creixement important al segle XVI sota les bases del control de la terra pels ve??ns dels pobles. Alsamora comptava ja amb un ???ajuntament??? format per dos c??nsols, el major i el menor, com a ??rgan de govern permanent, i una assemblea general de ve??ns anomenada Consell General, per tal de decidir les q??estions b??siques i importants del poble; d???altra banca, la just??cia era distribu??da pel batlle del bar?? d???Eroles. A mitjans de segle es documenten a Alsamora 4 focs (fogatge de 1553), per?? amb la informaci?? que ens proporciona el capbreu de Sant Esteve de la Sarga de 1554 sabem que, en realitat, el nombre de cases habitades al poble era de m??s del doble.
A mans dels Eroles el senyoriu es mantindria fins a principis del segle XVII, concretament el 1613, quan es va produir la ???llu??ci????? de la baronia: el bar??, Llu??s de Queralt i d???Eroles va vendre a favor dels vassalls (les universitats dels pobles de la Baronia) tots els seus drets pel preu de 9695 lliures. El pagament dels deutes dels barons va afectar greument a l???economia pagesa dels pobles, de tal manera que quan hi havia males collites no podien fer front a l???hivern, i els ve??ns havien d???endeutar-se m??s encara. L???any 1623 els ve??ns d???Alsamora es van reunir en Consell General de Ve??ns (assemblea dels ve??ns cap de casa del poble) al poble de Beniure, per tal de demanar un cr??dit col???lectiu a Francesc de Sull?? i d?????ger, noble ve?? de Tremp. Van ser presents els principals caps de casa del poble d???Alsamora: Joan Barral (Batlle), Jaume Castells (C??nsol Major), Joan Francesc Rourera (C??nsol menor), Guillem Moga, Joan Ribera, Antoni Canelles de Mitjavila, Antoni Canelles de Capdevila, Joan Capdevila, Pere Planella, Jaume Bartell i Joan Gavarrella.
La venda de la baronia als vassalls no va arribar a fer-se efectiva, ja que per tal de pagar els ve??ns es van fer c??rrec dels nombrosos deutes del bar??. Aix??, per exemple, l???any 1633 tota la baronia (Alsamora, Eroles, Sant Adri??, Gurb i Vileta), reunida com a ???Universitat de la Baronia??? van pagar 1600 lliures al Col???legi de Jes??s de Manresa, essent el s??ndic de dita baronia Joan Canelles d???Alsamora. Quan ja estava avan??at el pagament de la suma total, els descendents dels barons incoaren un plet a la Reial Audi??ncia que sentenci?? la invalidesa de la venda en estar la senyoria i els drets lligats a la fam??lia per fideicom??s testamentari.
Malgrat tot el senyoriu continu?? a mans dels barons d'Eroles fins a l'abolici?? de les senyories al segle XIX, excepte en un nou breu lapse de temps, a finals del segle XVII i principis del XVIII quan va ser pres el terme d'Alsamora com a penyora per la notable fam??lia dels Subir??, per manca de pagament d'una dot pels Eroles.
Amb la revoluci?? liberal i la llei de municipis, a la d??cada de 1840, Alsamora va passar a convertir-se en cap d'un districte municipal que inclo??a els pobles d'Alsamora, Mont-rebei, la Clua, la Torre d'Amarg??s, Castellnou de Montsec, Sant Esteve de la Sarga, Beniure, Alzina, Moror i Estorm. La capitalitat hi va romandre fins a principis del segle XX, en qu?? pass?? a Sant Esteve de la Sarga.
Agr??ria i ramadera, la poblaci?? va experimentar una expansi?? demogr??fica des de finals del XVIII fins a mitjans del XIX (que en cap cas va ser tan important com les dades del censos de 1857 ni 1860 indiquen), per caure en la greu crisi econ??mica de la segona meitat del segle que provoc?? una important emigraci?? que no es va arribar a aturar fins a l'aband?? total del poble a la d??cada de 1960. Posteriorment recuperat, la poblaci?? basa la seva economia en l'artesania.
Destaquen al poble, les ru??nes del casc urb??, t??picament medieval, les restes restaurades de la torre de guaita, una tomba rom??nica, i el conjunt de camins medievals que, sortint del poble, travessen el Montsec d'Ares en diferents direccions.
