Castell de Montsoriu
De Viquip??dia
El Castell de Montsoriu est?? situat entre les poblacions d'Arb??cies, Breda i Sant Feliu de Buixalleu (municipi al qual pertany) a la comarca de La Selva i s'al??a al damunt d'un tur?? de 650 metres d'altitud, dintre del Parc Natural del Montseny.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
??s documentat des del 1002 en la donaci?? de terres al monestir de Sant Cugat del Vall??s. L'any 1033 es produ??x el casament d'Ermessenda de Montsoriu, filla d'Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, amb Guerau I de Cabrera, fundadors del monestir de Sant Salvador de Breda, centre del vescomtat dels Cabrera-Girona, anomenant-se en una donaci?? de l'any 1053 el castell de Soriu i canviant definitivament el t??tol de vescomte de Girona pel de Cabrera a partir de Guerau III (1145-1180).
Els senyors del castell van estar relacionats amb la Conquesta de Mallorca a trav??s del vescomte Guillem de Montsoriu, a les ordres del rei Jaume I. El cronista real Bernat Desclot, l'any 1285 es refereix al castell en aquests termes:
| ?? | ...E en Vall??s se tenia lo castell de Montsoriu, qui ??s un dels bells e dels nobles del m??n...[1] | ?? |
Fou resid??ncia dels vescomtes de Cabrera, vivint ??poques de gran esplendor quan aquests senyors posse??en grans extensions de terres i castells, que anaven augmentant per la seva fidelitat amb els reis.
Pere el Cerimoni??s, l'any 1356, va crear per a ells el nou comtat d'Osona, que fou donat pel rei a Bernat III de Cabrera, que es va aixecar en armes contra Pere III a la mort del seu pare Bernat II. Acusat per la reina Elionor de Sic??lia i els nobles aragonesos que conspiraren contra ell, va ser decapitat a Saragossa el 1364). La lluita va durar fins a la mort del vescomte i fou el seu fill Bernat IV de Cabrera, qui va signar un acord amb Pere III el 1372 i m??s tard un segon l'any 1381, aconseguint recuperar les possessions de la fam??lia.
A partir del segle XV, va sofrir una decad??ncia progressiva pel trasllat de resid??ncia de la fam??lia al castell de Sant Joan de Blanes i sobretot pels estralls de la Guerra dels remences durant els anys 1462-1472.
Per consell del rei Ferran el Cat??lic, la vescomtessa Anna de Cabrera es cas?? l'any 1480 amb el cos?? del rei, Fadrique Enr??quez i pel fet de no haver tingut descend??ncia pass?? el vescomtat al nebot del seu marit Luis Enr??quez l'any 1515.
Entre els anys 1566-1574, degut als grans deutes acumulats pels Cabrera, es veuen obligats a la venda dels seus bens a Francesc I de Montcada. comte d'Aitona, passant a diferents fam??lies fins que l'any 1757 pertany als ducs de Medinaceli. Fou ocupat per les tropes franceses durant la Guerra del Franc??s els anys 1808-1814 i m??s tard tamb?? l'ocupen els militars a la Primera guerra carlina (1833-1840). En aquesta ocupaci?? es trobava Pau Piferrer, el qual va deixar escrit sobre el castell:
| ?? | Ocupa la cima (del tur??) un vasto castillo g??tico del cual subsisten aun algunos lienzos de muro con dos torrecillas, al paso que una completa desolaci??n confunde en las habitaciones interiores columnas derribadas, corredores en pi?? y arcos g??ticos que se dibujan en la atm??sfera de resplandor de luna. | ?? |
A partir de 1998 ??s propietat del Consell Comarcal de la Selva.
[edita] Arquitectura
Format per tres recintes encerclats per muralles, la part m??s antiga conservada del castell roquer, ??s la torre mestra o de l???homenatge, de la segona meitat del segle X, situada al primer recinte, on a la part nord hi ha l'acc??s principal amb una torre lateral i una petita capella pre-rom??nica amb un absis i restes d'haver tingut pintures murals rom??niques. Se sap que estava sota la advocaci?? de Sant Pere.
El segle XIII s'hi van fer grans ampliacions, construint-se un nou recinte sobir?? amb una sala anomenada "sala g??tica" edificada davant l'entrada principal i coberta amb una volta de can?? apuntada, un pati d'armes amb una torre quadrada i una fossa amb un nou emmurallament amb dues torres cil??ndriques angulars amb espitlleres.
Es va construir una nova capella adossada a la muralla datada de finals del segle XII o principis del segle XIII, de planta rectangular de 10 metres de llargada per 3,5 d'amplada, amb dues petites finestres de doble esqueixada, amb una petita capella lateral al mur oest i coberta a dues aig??es, la porta d'acc??s conserva part dels graons d'entrada, aix?? com en un mur interior es poden veure restes d'esgrafiats d'una figura humana i tres creus.
Fou el segle XIV, quan els Cabrera, ja molt poderosos en aquesta ??poca, van fer les reformes per a transformar-lo en castell-palau. Al recinte sobir?? es van construir depend??ncies com el menjador i la cuina i es van fer paviments nous i dip??sits per a recollir aigua. D'aquest segle ??s la nova porta a la torre mestra, una nova gran sala sobre la ja existent "sala g??tica", de 100 metres quadrats i on s'aprecien les restes d'una llar de foc i dos finestrals d'estil g??tic i les noves muralles que van passar d'una gruix??ria de 70 cm. a 120/150 cm., tot construint passos de ronda.
El pati d'armes i segon recinte de forma trapezial, es va convertir en el lloc residencial, al seu voltant es van construir habitacions adossades a les muralles i les seves parts frontals donaven al pati que va ser semi-cobert per uns porxos fent de galeria a tot el seu per??metre. Al centre es va disposar una gran cisterna per la recollida d'aig??es pluvials, de 12 metres de llarg per 4,5 d'ample i 5 de profunditat, amb una completa xarxa de canals per a cobrir les necessitats del prove??ment de l'aigua i es va enllosar tot amb marbre de Gualba. Es va construir un gran menjador amb finestrals i llar de foc.
La capella del segle XIII es va anul??lar i es va passar a una altra depend??ncia, tamb?? de planta rectangular d'aproximadament 10 metres de longitud per 8 d'amplada, amb presbiteri, campanar d'espadanya, i un finestral g??tic conegut com "el mirador de la comtessa". L'acc??s era directe des del pati.
Finalment en aquest mateix segle XIV, es va realitzar un nou espai, el recinte juss??, amb una torre quadrada al costat de la seva entrada, dedicat a la protecci?? i defensa.
[edita] Restauraci??
Gr??cies a l'esfor?? de l'Associaci?? d'Amics del Castell, fundada l'any 1993, es va crear un patronat per a la seva conservaci?? i restauraci??, presidit pel Consell Comarcal de la Selva i amb participaci?? de la Generalitat de Catalunya, Diputaci?? de Girona i ajuntaments d'Arb??cies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu. Sota la direcci?? t??cnica del Museu Etnol??gic del Montseny La Gabella, d'Arb??cies se estan portat a terme la realitzaci?? de treballs arqueol??gics, amb resultats excel??lents.[2] [3]
[edita] Llegendes
- Conten que cada any per la nit de Sant Joan, a les campanades de mitjanit, una dama nua apareix dalt de la torre del castell de Montsoriu amb una ll??ntia encesa a la m?? esquerra i a l'altre un corn de ca??a que al sonar, fa apar??ixer un cavaller amb cavall negre, que pren la Dama Roja i desapareix en la foscor de la nit.
- Qui vulgui guanyar una fortuna, cada any a la nit de Sant Joan, quan comencen a tocar les campanes de la poblaci?? de Breda a la mitjanit i s'obre una porta del castell de Montsoriu, ha d'entrar a la primera campanada i tractar d'omplir un sac de gra de blat i sortir abans de l'??ltima campanada de les dotze. Amb el sac ple ha de c??rrer fins a passar la riera, sense mirar el que duu dintre. Si ho fa aix??, el gra es convertir?? en or, per?? si el guanya la curiositat i ho mira abans d'hora, es convertir?? en sorra. D'altra banda, si no ha pogut sortir del castell, haur?? d'esperar-se fins a la mitjanit de Sant Joan de l'any vinent.
- Hi ha una roca a prop del castell amb una petjada marcada, que segons conten, es deu a Donya Guilleuma. Fa molts anys aquesta dama, gran pecadora, fou condemnada a viure dins les ru??nes del castell de Montsoriu com ??nima en pena, causant tempestes i crid??ria terror??fica cada capvespre i fent perdre les collites dels voltants. Els habitants de les contrades, per resoldre les desgr??cies, van determinar acudir al senyor Bisbe, el qual conjur?? els mals esperits amb aigua beneita i don?? un termini a Guilleuma per precipitar-se a les profunditats del Gorg Negre de Gualba. Va ser amb l'impuls per llan??ar-se, quan va deixar el peu marcat a la roca.
[edita] Refer??ncies
- ??? Cr??nica de Bernat Desclot, cap??tol CLIII
- ??? Objetes arqueol??gics trobats al Castell de Montsoriu
- ??? Not??cies dels descobriments arqueol??gics del Castell de Montsoriu
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- Web de l'Associaci?? d'Amics del Castell de Montsoriu
- Web del Museu Etnol??gic del Montseny, La Gabella
- El Castell de Montsoriu el segle XIII
- El Castell de Montsoriu a partir de les tasques arqueol??giques
[edita] Bibliografia
- Volum III (2003), L'Art G??tic a Catalunya, Arquitectura III, Barcelona, Enciclop??dia Catalana. ISBN 84-412-0887-5
- Volum 14 (2004), La Gran Enciclop??dia en catal??, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5442-3
