Guerau III de Cabrera

De Viquip??dia

??Guerau de Cabrera?? redirecciona aqu??. Per a d'altres significats, vegeu ??Guerau de Cabrera (desambiguaci??)??.

Guerau III de Cabrera (? - v 1180), vescomte d'??ger i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180), fou un noble i trobador.

El 1145, ja com a vescomte de Cabrera, fund?? el monestir de Roca-rossa. El 1149 prengu?? part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d'Urgell Ermengol VI.

Nom??s es coneix un poema d'aquest autor, escrit en llengua proven??al cap el 1160, Ensenhamen ("ensenyament"), nom gen??ric que es d??na a llargs poemes de contingut did??ctic i cr??tic, i que podem considerar una modalitat del sirvent??s. Constitueix un document d'una gran import??ncia pel conjunt de not??cies que d??na sobre els joglars i sobretot perqu?? ens mostra el panorama literari de Catalunya com no ho fa cap altre document de l'??poca.

El poema adre??at al seu joglar Cabra per tal d'instruir-lo, consta de 216 versos (2 versos de quatre s??l??labes rimant entre ells, seguits d'un vers de vuit s??l??labes amb rima). Els 24 primers versos tracten de les diverses activitats dels joglars, i la resta assenyalen, de forma desordenada, aquells temes literaris que els joglars haurien de con??ixer i transmetre:

Mat??ria de Bretanya: com les de Tristany i d'Erec.
Mat??ria cl??ssica: com les de Pr??am i Tisbe, de Troia, de Tebes, d'Alexandre el Gran, Ovidi, etc.
Can??ons de gesta: les referents a la batalla de Roncesvalls, les que canten Guillem de Tolosa, reconqueridor de Barcelona, les de vassalls rebels com Ra??l de Cambrai, Otger de Dinamarca, Gormond i Isembard, etc.
Composicions de diversos trobadors proven??als.

Tem??ticament es pot dividir en dues parts: en la primera (24 versos), Guerau de Cabrera retrau al joglar Cabra que no faci b?? algunes activitats pr??pies del seu ofici; en la segona, molt m??s llarga, li retrau que no conegui i transmeti determinada literatura, de manera que, en aquesta part, el poema es converteix en una llista -sense ordre cronol??gic- de la literatura que es coneixia a l'??poca, des de la m??s antiga, els cl??ssics grecs i llatins, a la m??s moderna, els trobadors contemporanis. La darrera estrofa retreu m??s car??ncies professionals del joglar i l'acomiada.

I
Cabra juglar,
no puesc mudar
qu'eu non chan, pos a mi sap bon;
e volrai dir
senes mentir,
e comtarai de ta faison.

II
Mal saps viular
e pietz chantar
del cap tro en la fenizon;
no sabz fenir,
al mieu albir,
a tempradura de breton.

III
Mal t'ensegnet
cel que??t mostret
los detz amenar ni l'arson;
no sabs balar
ni trasgitar
a guiza de juglar guascon.

IV
Ni sirventesc
ni balaresc
no t'auc dir e nuilla fazon;
bons estribotz
no t'ieis pels potz,
retroencha ni contenson.

V
Ja vers novel
bon d'En Rudell
non cug que??t pas sotz lo guingnon,
de Markabrun
ni de negun
ni de N'Anfos ni de N'Eblon.

VI
Jes gran saber
no potz aver,
si fors non eis de ta reion.
Pauc as apres,
que non sabs jes
de la gran jesta de Carlon,

VII
Con eu, tras portz,
per son esfortz
intret en Espaigna a bandon;
de Ronsasvals
los colps mortals
que fero??l XII compaignon

VIII
Can foron mort
e pres a tort,
trait pel trachor Guanelon
al amirat,
per gran pechat,
et al bon rei Marselion.

IX
Del Saine cut
c'ajas perdut
et oblidat los motz e??l son:
ren no??n di??etz
no no??n sabetz,
per no i ha meillor chanson.

X
E de Rollan
sabs atretan
coma d'aiso que anc no fon.
Conte d'Artus
non sabes plus
ni del reproier de Marcon.

XI
Ni sabs d'Aiolz
com anec solz,
ni de Machari lo felon;
ni d'Anfelis,
ni d'Anseis,
ni de Guillaumes lo baron.

XII
Ni sabs d'Erec
com conquistec
l'esparvier for de sa reion.
Ni sabs d'Amic
consi guaric
Ameli, lo sieu compaignon.

XIII
Ni de Robert
ni de Gribert
ni del bon Alvernatz Uguon.
De Vezia
non sabs co.s va,
ni de Guondalbon lo Frizon

XV
Del duc Augier,
ni d'Olivier,
d'Estout ni de Salomaon,
ni de Loer,
ni de Rainier,
ni de Girart de Rossillon.

XVI
Ni de Davi
ni de Rai,
Ni de Berart ni de Bovon.
De Constanti,
non sabs c'om di
de Roma ni de Prat Neiron.

XXI
Jes non saubes
-si m'ajut fes!-
del setge que a Troia fon.
D'Antiochia
non sabres ja
ni de Milida la faison.

XXV
Ni d'Aguolan
ni de Captan,
ni del rei Braiman l'esclavon;
ni del bon rei,
no??n sabs que??s fei
d'Alixandri fil Filipon.

XXVIII
Ni sabs d'Ytis,
ni de Biblis,
ni de Caumus nuilla faisson;
de Piramus
qui for lo murs
sofri per Tibes passion.

XXIX
Ni de Paris,
ni de Floris,
ni de Bella Aia d'Avignon;
del normanes,
ni del Danes,
ni d'Antelme ni de Frizon.

XXXI
Ni de Bramar
no??n sabs chantar
de l'auca ni de Nauruzon;
ni del vilan
ni de Tristan
c'amava Yceut a lairon.

XXXII
Ni de Gualvaing
qui, ses compaing,
fazia tanta venaizon;
ni d'Aldalaer,
ni de Rainier,
ni de Ramberg'ab lo furguon.

XXXVI
Non saps upar,
mot guariar
en glieiza ni dedins maizon.
Va, Cabra boc,
quar be.t conoc
qui et evia urtar al mouton.

I
Cabra, joglar,
no puc impedir-te
que em cantis perqu?? a mi m'agrada;
e voldria dir,
sense mentir,
i contar del teu estil.

II
Mal saps tocar la viola
i pitjor cantar
de l'inici fins a la fi;
no saps acabar,
en la meva opini??,
amb la modulaci?? del bret??.

III
Mal t'enseny??
qui et mostr??
els dits posar i l'arc;
no saps ballar
ni fer jocs de mans
a la manera de joglar gasc??.

IV
Ni sirvent??s
ni balada
no et sento dir de cap manera;
bons estribots
no et surten dels "morros",
ni retronxa ni ten????.

V
Vers novell
bo d'en Rudel
no crec que et passi sota el bigoti,
de Marcabr??
ni e ning??
ni d'Alfons ni de N'Eble.

VI
Poc gran saber
no pots haver
si fora no surts de ta regi??:
poc has apr??s,
que no en saps res
de la gran gesta de Carles.

VII
Com jo, a trav??s dels ports
per son esfor??
entr?? a Espanya sense reserva;
de Roncesvalls
els cops mortals
que feriren els 12 companys.

VIII
Quan foren morts
i presos a tra??ci??,
tra??ts pel tra??dor Ganel??,
a l'emir
per gran pecat,
i al bon rei Marsili.

IX
De (la can????) de Saisne penso
que has perdut
i oblidat els mots i el so:
res no en dius
ni en saps,
per?? no hi ha millor can????.

X
I de Rotll??
saps tant
com aix?? que mai no fou.
Del relat d'Art??s
no en saps m??s
ni de la c??lera de Marc.

XI
Ni saps d'Aiol
que anava sol,
ni de Macari el fel??;
ni d'Anfelis,
ni d'Anseis,
ni del bar?? Guillem.

XII
Ni saps d'Erec
com conquer??
l'esparver fora de la seva regi??.
Ni saps d'Amic
com guar??
Ameli, el seu company.

XIII
Ni de Robert
ni de Girbert
ni del bon Hug d'Alv??rnia.
De Vezi??
no en saps res,
Ni de Gondalb?? el fris??.

XV
Del duc Otger,
ni d'Olivier,
ni d'Estout ni de Salom??,
ni de Lohier
ni de Rainier
ni de Guerau del Rossell??

XVI
Ni de David
ni de Rai,
ni de Berart ni de Beuve.
De Constant??,
no saps que es diu
de Roma ni del prat de Ner??.

XXI
Res no saps
-que si jo pogu??s!-
del setge que a Troia fou.
D'Antioquia
no en sabr?? mai
ni de la manera de Milida.

XXV
Ni d'Agolant
ni de Captan,
ni del rei Braimant l'esclau;
ni del bon rei,
no saps que feu
Alexandre fill de Felip.

XXVIII
Ni saps d'Itis,
ni de Biblis,
ni de Caumus de cap manera;
de Pr??am
que fora del mur
sofr?? per Tisbe passi??.

XXIX
Ni de Paris,
ni de Floris
ni de la bella Aye d'Aviny??;
del normand
ni del Dan??s,
ni d'Antelme ni de Frizon.

XXXI
Ni de Bramar
no en saps cantar
de l'auca ni de Nauruzon;
ni del vil??
ni de Tristany
que estimava Iseut en secret.

XXXII
Ni de Gauvain
que, sense company,
feia tanta cacera;
ni d'Audigier
ni de Rainier,
ni de Raimberge.

XXXVI
No saps declamar,
ni mots arreglar
en l'esgl??sia ni dins de casa.
V??s, Cabra boc,
perqu?? b?? et conegu??
qui t'envi?? a fustigar el molt??.