Bernat II de Cabrera
De Viquipèdia
Bernat de Cabrera (Calataiud, Aragó 1298 - Saragossa 1364), vescomte de Cabrera (1328-1343 i 1349-1350) i de Bas (1335 i 1352-1354) fou un noble català.
Es casà amb Timbor de Fenollet, filla del vescomte d'Illa i de Canet. Heretà el vescomtat de Bas del seu parent Hug VI d'Empúries el 1335, però poc temps després el cedí al rei Pere el Cerimoniós, a canvi de Cànoves i Bell-lloc. El 1343 es retirà al monestir de Sant Salvador de Breda i cedí el vescomtat de Cabrera al seu fill Ponç IV, el rei Pere el Cerimoniós se'l va endur a Aragó el 1347, i el va fer conseller particular.
Derrotà els nobles de la Unió d'Aragó a la batalla d'Épila[1] (1348) i poc després, a la batalla de Mislata, els de la Unió de València. Fou preceptor de l'infant Joan i mercè això li retornaren el vescomtat de Bas. Acompanyà al rei a les expedicions a Sardenya, i la seva flota derrotà a la veneciana[2] la genovesa a la batalla naval de Quart (1353), cosa que facilità la conquesta de l'Alguer. El 1354 redactà les Ordinacions del fet de la mar, en què organitzà la marina catalana.
El 1357 li fou en carregat negociar una treva amb Pere I de Castella que aquest no va respectar i atacà la frontera d'Aragó. El 1361 negocià la Pau de Terrer pau a Deza (Castella) i a Terrer (Aragó), i un cop signada, combaté els sarraïns de Granada amb sis galeres i 300 cavallers catalans i aragonesos en l'acció contra Gibraltar. Però quan aquesta acabà Pere I de Castella tornà a envair Aragó i assetjà Calataiud. Els nobles aragonesos conspiraren contra ell i el malposaren contra el rei, raó per la qual hagué de fugir a Navarra, on el rei Carles II de Navarra el va fer presoner i el tornà a Aragó. El 1364 fou executat per ordre del rei. Malgrat que bona part dels seus béns fou retornada a la família, no fou rehabilitat ni perdonat.
| Precedit per: Hug VI d'Empúries |
Vescomte de Bas 1352–1354 |
Succeït per: Bernat III de Cabrera |
