Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Vescomtat de Bas - Viquip??dia

Vescomtat de Bas

De Viquip??dia

El vescomtat de Besal??, despr??s anomenat Vescomtat de Bas, fou una jurisdicci?? feudal del comtat de Besal??.

Monsalvatge esmenta el 986 un suposat vescomte de Besal?? anomenat Bernat, per?? podria ser en realitat Bernat Udalard, vescomte de Barcelona. Feliu de la Pe??a diu que a l'expedici?? de Ramon Borrell I a C??rdova hi va participar un Huguet vescomte de Bas, per?? la dada tampoc es segura ja que en aquesta data el t??tol de vescomte de Bas no existia. El primer vescomte de Besal?? segur fou Udalard Bernat, senyor del Castell de Mont-ros, proper a Castellfollit de la Roca, que era fill de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany i net d'Arnau Isarn, vescomte del Conflent; estava casat amb Ermessenda senyora de Beuda i Montagut; exercia sens dubte el 1079, va participar a l'expedici?? a les Balears del 1114 i el 1118 ja havia mort. Tant llarga vida va donar lloc a que el seu fill Pere (o Pere Udalard) ja hagu??s mort i l'her??ncia recaigu??s en el net Udalard II (casat amb Ferrana de Montcada), que va morir jove vers 1123 deixant un fill nen, Pere I, sota tutela del seu oncle matern Guillem Ramon de Montcada. Aquest jove senyor fou el primer que va usar el t??tol de vescomte de Bas el 1126, 15 anys despr??s de la fi del comtat de Besal??; va morir el 1127 solter i sense descend??ncia i l'her??ncia va recaure en la seva tia-avia Beatriu I, filla d'Udalard I, que estava casada amb Pon?? Hug de Cervera que fou vescomte com a Pon?? I, eixit de la casa vescomtal de Berga. A la mort de Beatriu el 1142 i mort ja el fill Pere II (mort solter abans de 1140 i que port?? el t??tol de vescomte) el vescomtat va passar al seu fill Pon?? II que el 1147 va raptar del palau dels comtes de Barcelona a Almodis, germana de Ramon Berenguer IV perqu?? s'hi volia casar i el sobir?? s'hi oposava, i va aconseguir el seu prop??sit l'any seg??ent a canvi de cedir Castellfollit de la Roca. El matrimoni va tenir cinc fills: Hug (vescomte 1155-1185 que va lluitar amb el rei Alfons contra Tolosa el 1175 i que va deixar el vescomtat per testament a sa germ?? Pon?? i en defecte seu a sa germana Gaia, per?? que el 1177 va anar a Sardenya amb sa germana Algabursa i es va casar amb Sinispella de Lacon que li va donar un fill anomenat Hug Poncet), Berenguer, Pon?? III (vescomte intr??s mort el 1195), Galbors (o Algabursa, casada el 1158 amb Baris?? jutge d'Arborea) i Gaia (casada el 1160 amb Ramon de Torroja). L'historia d'Algabursa es complexa: era la madrastra del hereu del jutjat d'Arborea, Pere, i a la mort del seu marit Baris?? el 1185 havia de cobrar una dot de 20.000 sous luquesos; com que l'hereu no va poder-los pagar li va correspondre el usdefruit de tres comarques del jutjat que eren la meitat d'aquest; aix?? va provocar l'hostilitat del hereu Pere d'Arborea, i Algabursa, que esperant aix?? ja havia demanat ajuda, va tenir al seu costat a Ramon de Torroja, que a mes a mes era el tutor d'Hug Poncet, i la del propi rei Alfons que va enviar a l'illa una expedici?? sota el comandament de Roger Bernat de Foix, governador de Proven??a. Algabursa va morir uns anys despr??s i va deixar hereu dels seus drets a Arborea a Hug Poncet, que com que era de mare sarda podia molt be ser ben acollit. Alfons va obtenir el suport del genoveses (i Pere el dels pisans) i finalment el 1192 es va signar el comprom??s d'Oristany que dividia el jutjat d'Arborea en dos meitats, una per Pere i l'altre per Hug Poncet amb la condici?? de casar-se amb Preciosa de Lacon, de la fam??lia del seu rival. Des 1185 el vescomtat fou regit, absent l'hereu Hug Poncet, per l'hereu testamentari Pon?? III. Va morir el 1195 i el va succeir el seu fill Pere de Cervera (Pere III) per?? Hug Poncet va reclamar el seus drets i es va arribar a un acord el 1198 que implicava el reconeixement d'Hug, i certes compensacions econ??miques a Pere III. Per?? Hug va retornar a Sardenya i va deixar la reg??ncia del vescomtat a sa cos?? Hug III de Torroja, fill de Gaia i de Ramon. Hug Poncet (Hug II Pons) va morir el 1221 a Sardenya i va deixar un fill, Pere IV, que tot i que es titulava vescomte del Bas mai va venir a les seves terres catalanes. Mentre el 1221 va morir el regent Hug III i va deixar la reg??ncia a sa germana Eldiarda, casada amb Ramon de Palau. El 1231 Eldiarda va traspassar la reg??ncia al seu fill Sim?? I de Palau quant aquest es va casar amb Gueraua d'Anglesola. Pocs anys despr??s, vers 1240, Pere IV, va vendre el vescomtat al regent que aix?? va esdevenir vescomte i fou reconegut pel rei. Sim?? va morir el 1247 i va deixar hereva a la seva filla Sibil??la sota tutela de la mare fins que Sibil??la es va casar amb Hug V comte d'Emp??ries (Hug IV de Bas). El 1280 Sibil??la va vendre el vescomtat al rei Pere III i els castells de Milany, Vallfogona, Llaiers i Puigmal al seu nebot Dalmau de Palau. El rei el va donar el 1285 a Pon?? IV fill d'Hug V d'Emp??ries que havia perdut el comtat, que el 1291 el va traspassar al seu germ?? Hug V conegut com Huguet, comte de Esquilacce o Squilacce al que el 1300 li fou confiscat pel rei. El 1315 el rei el va donar a Malgaul?? el darrer comte d'Emp??ries que va morir el 1322 i per testament el comtat va passar a Ramon I, prior de Catalunya de l'ordre del Hospital que era germ?? de Pon?? IV i Hug V; el vescomtat no fou incl??s en la permuta del 1325 amb els Cardona perqu?? va quedar en penyora d'una deute que tenia el rei amb Ramon. El 1331, pagada la deute, va tornar a la corona que el va retornar a Hug V (Huguet) a canvi de setanta mil sous per?? Hug el va permutar pels castells de C??noves i Bell-lloc amb el seu parent Bernat III de Cabrera, Vescomte de Cabrera que havia pr??viament pactat la renuncia a favor del rei a la seva mort. Bernat va morir el 1358 i encara que el seu fill el va posseir, el vescomtat va passar a la corona, per?? va tornar els Cabrera i el t??tol es va mantenir vinculat a aquesta fam??lia.