Esgl??sia arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi
De Viquip??dia
L'Esgl??sia arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi es comen???? a construir segle XVIII a la part alta d'Alcoi, davant del convent de Sant Agust?? (Segle XIII).
A partir de l'any 1256, data fundacional de la ciutat d'Alcoi, la vila an?? creixent darrere el seu recinte emmurallat. El que no era m??s que unes alqueries disseminades , va passar a convertir-se en un nucli murallat dominat per un castell situat en la zona de l'actual pla??a d'Espanya i pla??a de Dins.
En aquest context, en la zona dels carrers Verge Maria i Sant Miquel es va construir el primitiu temple de Santa Maria (hui en dia conegut com a antic edifici de l'hospital), que en la seua hist??ria ha albergat una caserna de la gu??rdia civil, l'escola d'arts i oficis, entre altres i futura seu del palau de just??cia que conserva restes rom??niques considerades d'entre les m??s meridionals de la pen??nsula ib??rica.
En les primeres d??cades del segle XVIII es decidix dotar a Alcoi d'un temple de major capacitat i magnific??ncia, i es decidix el seu trasllat a la zona m??s alta confrontant amb el convent castell de Sant Agust?? (Segle XIV).
El temple va con??ixer la seua ??poca de major esplendor a finals del segle XIX, gr??cies a la gran activitat art??stica en la ciutat degut al mecenatge dels grans empresaris locals de la llana, paper o sider??rgia entre altres que col??loquen a Alcoi com a primera ciutat industrial del Pa??s Valenci?? i puntera a nivell nacional. Va con??ixer l'ampliaci?? de la ciutat quedant d'esquena al nou nucli principal d'ella.
Comen??ada la guerra civil, patix actes vand??lics i el temple passa a ser de propietat municipal, inexplicablement, es decidix la seua demolici??.
Al finalitzar la guerra per a escarni dels perdedors i mostra del suport mutu de l'esgl??sia i els sublevats[1], en plena ??poca de carestia i de postguerra, es decidix al??ar un nou temple a semblan??a de l'anterior. Paradoxalment la seua construcci?? junt amb la del temple de Sant Maure (tamb?? de grans dimensions) va ser font de riquesa i de revitalitzaci?? per a part de l'economia local.
El seu campanar, junt amb el pont de Sant Jordi[2], ??s l'edifici m??s simb??lic de la ciutat i a donat nom a una pastisseria (amb les seues pela??lles), una farm??cia[3], una cafeteria, entre altres, i incl??s a una marca d'olives farcides d'una empresa no local.
Taula de continguts |
[edita] Empla??ament
Est?? situat en el que va ser la part alta de l'Alcoi antic. A causa dels eixamples de la poblaci?? ha quedat d'esquena a l'actual centre d'Alcoi donant la seua fa??ana principal a l'Alcoi antic (Placeta del fossar) mentres la fa??ana posterior d??na a la Pla??a d'Espanya.
[edita] Els inicis i comen??ament de les obres[4]
El dia 19 de mar?? de 1723 es va acordar la seua construcci?? en reuni?? presidida pel Sr. Capell?? el senyor Pere Roca davall la invocaci?? de la Nativitat de la Mare de D??u[5].
El 13 de juny de 1724 s'establix el comprom??s amb el mestre d'obres Josep Vilar, de Val??ncia, obligant-li a al??ar la parr??quia i campanar d'acord amb el pl??nol de l'arquitecte Manuel Blasco, sent el seu cost vint mil lliures, corrent els materials a c??rrec del mestre d'obres i el seu trasllat a peu d'obra i preparaci?? del solar a c??rrec dels electes (persones que havien d'intervindre directament en la realitzaci?? de l'obra), tot a???? establit per mitj?? d'acta certificada per l'escriv?? p??blic Vicent Pellicer'.
El dia 27 de maig de 1725 es col??loca la primera pedra. Esta ??s de jade amb l'Escut Reial i el de la Vila, el Nom de Maria, el Cop?? amb tres formes i els quatre patrons[6] de la Vila.
Despr??s de la mort de Josep Vilar en 1750 les obres es van veure paralitzades fins que passen a les mans del mestre Vicent Vilar. En 1759 es va comen??ar a cobrir la volta de la nau central.
En 1764 es col??loquen els penells de la c??pula i del campanar. Eixe mateix any es compren a Val??ncia 9000 teules envernissades per a la c??pula.
En 1765 es constru??xen les 10 c??pules de les capelles laterals i des de Saragossa es porta l'alabastre per a les finestres i llanternons.
[edita] Les primeres decoracions[4]
Les escultures de pedra de la fa??ana principal eren de Tom??s Llorens, fill de l'arquitecte de mateix nom. De Vicent Leal, fuster, les portes exteriors i de Joaquim Verd??, tallista, l'adorn i relleu del temple.
Es donava fi a l'obra de l'edifici i decorat de la c??pula en 1767. En la c??pula figuraven les imatges del Jesuset del Miracle, Sant Jordi, Sant Maure i Sant Roc, Sant Gregori, Sant Sebasti??, Sant Antoni Abat i Sant Crist??fol[7] en els medallons, en les petxines els quatre Evangelistes[8] tot aix?? pintat pel pintor alcoi?? Joaquim P??rez (Juan P??rez en la guia d'Alcoi de Remigio Vicedo). Al juny de 1768 es traslladen les campanes de l'antiga esgl??sia. El 22 de setembre de 1768 el temple va ser solemnement bene??t.
En 1769 es constru??x l'altar de Sant Miquel, reformat en 1779 i en 1812. Es constru??x un altar en la capella de la Comuni?? a c??rrec de la confraria de la Mare de D??u del Rosari. En 1772 es realitza un retaule per al Natzar??, en 1774 el retaule de Sant Francesc de Sales i Sant Sim?? (m??s tard Sant Jordi i Sant Francesc de Sales). En 1778 s'acaba l'altar de Sant Judes Tadeu, es realitza l'altar de la Mare de D??u del Pilar [9] i la confraria de la Mare de D??u del Sufragi i Bene??des ??nimes del Purgatori acaba una capella.
Van transc??rrer 31 anys per a poder realitzar les obres de l'altar major i l'orgue davant de la falta de fons i diverses peticions al Fiscal del Consell de Castella[10] per a poder realitzar col??lectes per a sufragar els costos ja que estes estaven prohibides. En els primers anys es va improvisar un retaule amb uns llen??os pintats i el culte era acompanyat per un orgue port??til.
El 3 d'octubre de 1803 es va posar la primera pedra del tabernacle, sent finalitzat a finals de l'any 1812 junt amb les pintures del presbiteri en plena ocupaci?? francesa[11]. L'arquitecte va ser En Joan Carbonell; la part de talla va estar a c??rrec de Josep i Francesc P??rez encarregant-se Joaquim Oliet dels llen??os murals i els frescos de la volta i de la testera[12], les est??tues les va realitzar Robert Albors; tallista, Ignasi Castell; Miquel Nebot, marbrista i Pascual Gisbert, fuster.
[edita] Incendi i primera reconstrucci??[4]
La nit del 22 d'agost de 1880, l'altar de Sant Judes Tadeu patix un incendi que el carbonitza completament, destru??x completament el decorat del temple i ennegrix gran part dels murs. Fins a l'any 1887 (any en qu?? comencen a desprendre's els adorns de la c??pula) no s'inicien les obres de restauraci?? a causa del c??lera i la crisi econ??mica. A l'agost de 1887 Francesc Laporta Valor inicia a l'oli "l'apoteosi de la Sant??ssima Mare de D??u" que va concloure en 1890 i va perdurar fins a 1937 en la c??pula de l'esgl??sia.
En 1898 es decidix que la resta de la restauraci?? siga realitzat per En Joaqu??n Arnau, Acad??mic de la de Belles Arts de Val??ncia. El projecte planteja fer del temple un exemplar arquitect??nic, de l'ordre compost i estil neo-renaixentista. S'eliminen tots els elements xoriguerescos[13] es canvia l'estructura dels pedestals i s'estrien les pilastres. L'estuc emprat utilitzava una combinaci?? de blanc, rosa i blau. S'inicien els treballs el 18 de juny de 1899 per la part del creuer de l'Evangeli[14] que finalitzen el 30 de setembre de 1900. En Arturo M??lida y Alinari va pintar set frescos sobre assumptes religiosos alcoians i els misteris i s??mbols de la Sant??ssima Mare de D??u titular del temple. En un mur lateral "Sant Jordi presentat a Diocleci??" per a ser sentenciat a mort i en l'altre "Sant Jordi sobre els murs d'Alcoi"[15]. Els quadros dels dos carcanyols[16] que van quedar junt al finestral, "Judit vencent a Holofernes" i "Ester davant del rei Assuer"
En la nau central el mateix 1900 s'acaben tres frescos un del Jesuset del Miracle, Sant Jordi en les dues llunetes, i en el centre "Jes??s amb els Doctors de la llei"[17].
A l'octubre de 1900 es va iniciar la restauraci?? del creuer de l'Ep??stola[18] que va concloure en els inicis de 1902. En els murs laterals "la Troballa del Sant??ssim Sagrament"[19] i "l'aparici?? de la Mare de D??u en els lliris del Carrascar"[20]. El en aquell moment Beat Joan de Ribera i Sant Llu??s Beltran en les llunetes, en els carcanyols, "D??bora i Jael" i en el centre de la volta "les noces de Can??"[21].
A finals de 1902 s'acaba la part central del creuer, en les petxines s??n repintades al fresc les pintures dels quatre evangelistes[8] conservant el disseny original de Joan P??rez. Al poc de temps mor Arturo M??lida. La continuaci?? de les obres ??s encarregada a Francisco Laporta Valor que va pintar en els carcanyols del mur testera del presbiteri a "Abigail davant del rei David" i a "Rut en el camp de Booz".
En 1904 s'acaben els treballs de pintura, daurat i estucat dels tres trams que quedaven de la nau central. En el quadro del centre del segon tram "el naixement del Jesuset", en les llunetes "Sant Maure m??rtir" i "Sant Gregori d'??stia". En el tercer tram, l'Anunciaci??. Sant Roc i Sant Sebasti?? en les llunetes. En el quart tram al centre un oli de Ferran Cabrera representant la Sagrada Fam??lia i en les llunetes Sant Crist??fol i Sant Antoni Abat. En la sostrada del cor de l'orgue Francesc Laporta va pintar gratis tres frescos, al centre una al??legoria de l'eucaristia, a un costat "Mois??s rebent les taules de la llei" i a l'altre la visi?? apocal??ptica dels "24 ancians adorant el corder".
Simult??niament es trasllad?? l'orgue quedant aix?? expedites les naus laterals, (se sobreent??n que l'orgue es trobava a un costat del creuer i va ser pujat al cor) es van col??locar vidrieres en la nau central amb figures de la Mare de D??u, en el creuer amb els ??ngels Tutelars d'Alcoi i del regne de Val??ncia, i en el presbiteri les imatges dels Sagrats Cors i es recompon la teulada de la c??pula i es col??loca el parallamps.
En 1912 ??s restaura el templet. Tamb?? ??s decoren amb marbre i bronze els pilastres amb aportacions particulars d'alcoians de classe benestant. En 1915 s'inicien els obres de la fa??ana de la pla??a de la Constituci?? (Espanya). En 1916 ??s trasllada el rellotge al campanar. En 1921 ??s restaura la capella de la Comissi??. En 1924 s'inicia la construcci?? d'una torre paral??lela al campanar. En 1925 s'inicien novament obres en la fa??ana posterior.
[edita] La Guerra Civil
A principis de la contesa civil el temple patix un incendi en el que es perd gran part de l'arxiu parroquial, retaules, l'orgue etc. a m??s de passar el temple a formar part del patrimoni de l'ajuntament d'Alcoi. Durant l'any 1936 el Comit?? Revolucionari acorda la demolici?? del temple parroquial de Santa Maria duta a terme en 1937 perdent-se quasi tot el patrimoni pict??ric dels seus murs. El 4 de maig s'inaugura el nou rellotge de la Casa Consistorial que antigament estava ubicat en el campanar de Santa Maria. Els carreus del temple s??n utilitzats per a la construcci?? de la piscina municipal d'Alcoi.
[edita] Segona reconstrucci?? i estat actual
Tot just acabar la guerra civil el nou ajuntament franquista aix?? com el bisbat de Val??ncia decidixen, construir un temple exactament igual a l'assolat durant la contesa. El 3 d'abril de 1940 es col??loca la primera pedra de la nova parr??quia de Santa Maria. El 19 de maig de 1955 es bene??x el reconstru??t temple de Santa Maria sobre el solar en qu?? s'al??ava l'antic temple del segle XVIII imitant la seua fisonomia original i usant les restes de planta de l'anterior. En l'actualitat es poden admirar pintures murals de Ram??n Casta??er en el sostre del presbiteri, un Sant Jordi de Peresejo a la fa??ana principal aix?? com una vidriera representant a Sant Jordi dissenyada per l'artista local Rafael Guarinos. A la Capella de la Comuni?? es conserven una taula g??tica amb la iconografia de la Mare de Deu de Gr??cia, atribu??da a Jacomart i unes tres altres taules que representen misteris del Rosari, de Crist??fol Llorens.
[edita] Les noves campanes
El 29 de mar?? de 1955 el bisbe auxiliar de Val??ncia Jacinto Argaya va beneir les noves campanes[22] que substitu??en a les foses al juny de 1937[23]. S'utilitzen dues campanes antigues i es fos un nou joc de campanes a Val??ncia de cinc campanes, dues d'elles recompostes a l'actualitat:
Cupul?? del campanar
- De quarts: any 1861, di??metre 91 cms, 436 Kg.
- D'hores: any 1861, di??metre 120 cms, 1001 Kg.
Sala de Campanes
- Campana Major: Santa Maria, fonedor Salvador Mancl??s (Val??ncia), any 1954, di??metre 147 cms, 1839 Kg.
- Segona: Crist Rei i La Mare de D??u del Pilar[9], fonedor Roses (Atzeneta d'Albaida), any 1961, di??metre 118 cms, 951 Kg.
- Tercera: Sant Josep fonedor Roses, any 1972, di??metre 111 cms, 792 Kg.
- Quarta: Sant Jordi M??rtir, fonedor Salvador Mancl??s (Val??ncia), any 1954, di??metre 105 cms, 670 Kg.
- Quinta: Sant Maur, fonedor Salvador Mancl??s (Val??ncia), any 1954, di??metre 93 cms, 466 Kg.
- Sexta: Maria Xicoteta, fonedor Salvador Mancl??s (Val??ncia), any 1954, di??metre 80 cms, 296 Kg.[24]
Aquestes dates diferixen prou de les donades per Jos?? M. Santacreu Soler en l'article Introducci??n a la historia de las campanas de la actual parroquia de Santa Mar??a en la Revista de Festes de l'Associaci?? de Sant Jordi de 1983 [25]
[edita] Les pintures murals de Ram??n Casta??er[26]
L'any 1956 l'arquitecte En Roque Monllor proposa a Ram??n Casta??er la restauraci?? de dos quadros del pintor Oliet provinents de l'anterior temple aix?? com la pintura mural i l'ornamentaci?? del presbiteri.
La representaci?? consta de tres panys i quatre llunetes laterals en l'absis i un gran rectangle en el centre. En el frontal el naixement de la Mare de D??u amb dos ??ngels turiferaris. A continuaci??, seguint els buits, la Presentaci??[27], l'Anunciaci??[28], la Visitaci??[29], el naixement de Jes??s[30] i en el sostre l'Assumpci?? de la Mare de D??u[31] de 9 x 6 metres.
En el tema de l'Assumpci??, apareixen en el cel gran quantitat d'??ngels, rossos, morenos, negres que representen la universalitat de l'Esgl??sia. La Mare de D??u al??a els bra??os per a rebre l'Esperit Sant. En el centre Pius XII promulgant el dogma de l'Assumpci?? junt amb el col??legi cardenalici en una gran balustrada en perspectiva a??ria, davall el dosser petri d'un arc amb l'escut papal. En un lateral el retrat del capell?? de la parr??quia D. Manuel Llopis i l'ac??lit. Completen eixe lateral els retrats de Ram??n Casta??er i Pepa Botella; Tono Aracil i Julia Juan; Salvador Pastor i Amalia Morant; Antonio Revert i Lol??n Rom??; Manuel Casta??er i Marina Segura (pares del pintor) aix?? com Rafael Botella i Concepci?? Segu?? (pares de Pepa). En el lateral esquerre les monges de Sant Vicent de Pa??l, les Carmelites i els Franciscans, els col??legis religiosos d'Alcoi.
En el panell de la Nativitat de la Mare de D??u, amb contorns quasi geom??trics i formes quasi cubistes el cos de Santa Anna en el llit i Sant Joaquim en peus formen el conjunt espacial. Componen l'escena el rectangle del llit i els plecs durs d'una cortina sobre la qual descansen uns coloms. En primer terme les comares, la Mare de D??u diminuta i la "xiqueta que mira" molt present en moltes obres de Casta??er, com un ??ndex que assenyala a l'espectador que se salva de la rigidesa de l'obra. En el mur dos ??ngels. Un d'esquena amb un encenser i un gr??fic que resa "Sic amica mea inter filias"[32], l'altre de peu, cap de perfil i una taula on es llig "Sicut lilium inter spinas"[32][33].[34]
En les llunetes laterals. El primer per l'esquerra, la Mare de D??u xicoteta i els seus pares darrere; un arc que simbolitza el temple i uns ciprers al fons. Tons suaus, violetes, roses, blaus que contrasten amb el vestit blanc de la Mare de D??u. En la part superior uns ??ngels juguen amb les seues formes, amb plans, espais, plecs de les seues robes i triangles de les seues ales. El segon exterior, representa l'Anunciaci??, de tipus vitrall. Una conjugaci?? de blaus en totes les seues gammes de plans i clarobscurs. A l'esquerra, La Visitaci?? en tons calents, ocres, vermellons i carmins. Santa Isabel en la part alta d'una escala i La Mare de D??u ascendint. Rematen l'escena uns ??ngels trapezo??dals. En l'??ltima lluneta, el naixement del Natzaret. Tons foscos, llums molt t??nues i ??ngels m??sics.
Prompte van apar??ixer els detractors dels murals contra la pintura colorista de Ram??n. - Las pinturas en las iglesias, tiene que ser oscuras y sin color - deien.
[edita] Bibliografia
Vicedo Sanfelipe, Remigio, Gu??a de Alcoy, Imp "El Serpis", Alcoy, 1925. Remigio Vicedo.- El Archivo de Alcoy Publicacions de la Universitat d'Alacant
Berenguer Barcel??, Julio, Historia de Alcoy, Llorens, Alcoy, 1977, ISBN 84-400-4018-0.
El Alcoy del Siglo XX, Ciudad de Alcoy, Grupo Z, Alcoy/Alcoi, dep. legal V-1440-2001
Botella, Pepa; Autoretrato con paisaje (Ram??n Casta??er), Ram??n Casta??er Segura, [Elx], 2007 ISBN 978-84-611-5631-3 Ram??n Casta??er
[edita] Enlla??os
| Pintors alcoians | |
|---|---|
| Nascuts en el segle XIX | Fernando Cabrera | Lorenzo Casanova | Adolfo Dur?? | Agust??n Esp?? | Pl??cido Franc??s | Antonio Gisbert | | Edmundo Jord?? | Francisco Laporta | Jos?? Mataix | Antonio Pascual | Emilio Sala | Rigoberto Soler |
| Nascuts en el segle XX: | Ram??n Casta??er | Antoni Mir?? | Jes??s Mullor | Solbes Arjona |
| No nascuts a Alcoi: | Manuel Cara | Jos?? Pascual |
| Elements d'arquitectura eclesi??stica | |
|---|---|
| ??rees: | Absis | Absidiola | Claustre | Capella | Cor | Creuer | Cripta | Deambulatori | N??rtex | Nau | Presbiteri | Transsepte |
| Exterior: | Arcbotant | Arquitrau | Arquivolta | Campanar | Cap??alera | Cimbori | Contrafort | Espadanya | Fa??ana | Fris | G??rgola | Lesena | Pinacle | Portal | Timp?? | Torre |
| Interior: | Altar | Arcada | Capitell | Clau de volta | Columna / Pilar | C??pula | Galeria | Llantern?? | Lluerna | Mosaic | Petxina | Retaule | Rosassa | Trifori | Vitrall | Volta |
| Altres: | Arc | Baix relleu | Floral | Gablet | L??bul | Medall?? | Torrell?? | Traceria | Ull de bou |
[edita] Notes
- ??? Rigoberto Dom??nech Valls, doctor en teologia i dret can??nic (Alcoi 1870 - Saragossa 1955) bisbe de Mallorca i arquebisbe de Saragossa. Signa la carta que atorga el car??cter de santa croada al colp d'estat feixista del general Franco. Alcoi, Guia Interactiva, Alcoi, Liquid Multim??dia, 1998.
- ??? El pont de Sant Jordi en gran manera identifica a la ciutat. Es va inaugurar en 1931 i s'al??a sobre el riu Riquer, el qual junt amb el riu Molinar, fan n??ixer el riu Serpis, que desemboca a Gandia. El Pont de Sant Jordi va ser tota una revoluci?? urban??stica per a Alcoi, ja que va comportar el desenvolupament de la zona de l'Eixample, una ??rea urbana nova que va permetre en el primer ter?? del segle XX fer cr??ixer la ciutat m??s enll?? dels l??mits tradicionals. El pont de Sant Jordi ??s el de major monumentalitat de qu?? componen el paisatge urb?? alcoi??. Alcoi, Vikip??dia.
- ??? Laboratori de El Campanar (castell??)
- ??? 4,0 4,1 4,2 Vicedo Sanfelipe, Remigio, Guia de Alcoy, Imp "El Serpis", Alcoy, 1925 i Berenguer Barcel??, Julio, Historia de Alcoy, Llorens, Alcoy, 1977.
- ??? La Nativitat de la Mare de D??u es celebra el 8 de setembre
- ??? De l'??poca.
- ??? Val la pena recordar que encara que el principal sant patr?? de la ciutat d'Alcoi ??s Sant Jordi, tamb?? ho s??n la qual cosa ??s poc coneguda: Sant Sebasti??, Sant Antoni Abat, Sant Crist??fol, els Sants Abd??n i Sen??n, Sant Roc, Sant Maur, Sant Gregori d'??stia i la Mare de D??u dels Lliris.(castell??) Jordi Linares.- De Sants i Patrons
- ??? 8,0 8,1 Mateu, Marc, Lluc i Joan
- ??? 9,0 9,1 Advocaci?? mariana cat??lica, patrona de la Hispanitat, venerada en la Bas??lica de Saragossa (Espanya) a la que d??na nom. (castell??) "Virgen del Pilar" Wikipedia La enciclopedia libre
- ??? El Consell de Castella era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hisp??nica durant l'Edat Moderna (segles XVI al XVIII), que es definix com polisinodal, ??s a dir, amb multiplicitat de Consells. (castell??) "Consejo de Castilla" Wikipedia
- ??? El Bar?? de la Rouelle, coronel napole??nic i governador d'Alcoi no volia que s'atribu??ra a l'estada de la guarnici?? francesa la suspensi?? de les obres i va prestar tot el seu suport i influ??ncia en favor de les mateixes.
- ??? Part anterior i principal d'una sala.
- ??? Jos?? Benito Churiguera (Madrid 1665-1725) fou un arquitecte i escultor espanyol. El seu nom ha estat utilitzat per a anomenar la modalitat del barroc hisp??nic tard?? coneguda com a xoriguerisme, b?? que aquest artista no en fou pas precisament el conreador m??s fervent. (castell??) "Arte Churrigueresco" en Arte Espa??a.
- ??? En la lit??rgia anterior al Concili Vatic?? II el costat Nord (esquerra de l'assemblea) ??s el de l'Evangeli.
- ??? L'origen del patronatge de Sant Jordi, al qual la tradici?? atribueix la seua c??lica defensa de la ciutat, en ocasi?? de l'atac ??rab a Alcoi i la batalla on va morir el 23 d'abril de 1276 el cabdill Mohamed Abu Abdal?? Ben Hudz??il al S??huir (1230, la Vall d'Alcal?? en la Marina Alta - 1276 Alcoi en l'Alcoi??). M??s conegut com Al-Azraq (el d'ulls blaus), era fill del val?? Hudz??il al S??huir, i de mare cristiana.
- ??? Carcanyol: Element constructiu de l'arc. Espai compr??s a sobre de l'arc i els elements propers.
- ??? Relat de l'Evangeli segons Sant Lluc (Llc 2,41-52)
- ??? En la lit??rgia anterior al Concili Vatic?? II el costat Sud (dreta de l'assemblea) ??s el de l'Ep??stola.
- ??? Jesuset del Miracle
- ??? El 20 d'agost de 1653 Antoni Bonaventura Gerau i Montllor, moss??n, (Alcoi (?), Val??ncia 1666) va observar la figura de la Verge Maria dins d'un lliri a la Font Roja d'Alcoi, el lloc va esdevindre un centre de pelegrinatge. La patrona de la ciutat, la Mare de D??u dels Lliris, convoca al seu santuari de la Font Roja milers d'alcoians que hi acudeixen en romeria. La jornada t?? lloc el tercer diumenge del mes de setembre en aquest bell paratge del Carrascar. Alcoi guia interactiva Alcoi, Liquid multim??dia, 1998 i Ajuntament d'Alcoi. Cultura.
- ??? Joan 2:1-12
- ??? Peri??dic "Ciudad", 22 de mar?? de 1955
- ??? COLOMA, Rafael, Episodios alcoyanos de la guerra de Espa??a, Alicante, 1980
- ??? Mart??n Noguera, Xavier / Gremi de campaners de la Catedral de Val??ncia
- ??? *Campana Major: Santa Maria, 2907 Kg.
- Segona: Crist Rei i La Mare de D??u del Pilar, 2165 Kg.
- Tercera: Sant Josep, 1400 Kg.
- Quarta: Sant Jordi M??rtir, 1200 Kg.
- Quinta: Sant Maur, 900 Kg.
- Sexta: Maria Xicoteta, 500 Kg.
- ??? Botella, Pepa; Autoretrato con paisaje (Ram??n Casta??er), Ram??n Casta??er Segura, [Elx], 2007
- ??? De manera similar a la hist??ria de Samuel, la van presentar al Temple de Jerusalem quan Maria tenia tres anys d'edat. Encara que els cristians dels primers segles van considerar aquest evangeli com a ap??crif, i avui dia no pertany a la compilaci?? del Nou Testament de cap denominaci?? cristiana, les tradicions cat??liques i ortodoxes consideren que les hist??ries s??n ver??diques o possibles. Viquip??dia
- ??? Maria vivia a Natzaret amb els seus pares quan es va comprometre amb Josep. Abans de les noces, l'??ngel Gabriel li va anunciar que seria la mare del Messies profetitzat sent verge, per obra de l'Esperit Sant Viquip??dia
- ??? Despr??s d'aix??, va visitar Elisabet, la qual vivia amb el seu marit Zacaries. Elisabet l'anomen?? "mare del meu Senyor". Elisabet respon amb un himne de gratitud a D??u, anomenat "Magnificat". Viquip??dia
- ??? Poc despr??s del decret d'August, Josep i Maria van anar a Betlem, on va n??ixer Natzaret Viquip??dia
- ??? D'acord amb la Tradici?? i teologia de l'Esgl??sia Cat??lica, el cos i ??nima de la Mare de D??u van anar portats al cel despr??s d'acabar els seus dies en la terra. Este trasllat ??s anomenat Assumptio Beat?? Mari?? Virginis (Asunci??n de la Benaventurada Mare de D??u) pels cat??lics romans, la doctrina del qual va ser definida com a dogma (veritat de qu?? no pot dubtar-se) pel Papa Pius XII l'1 de novembre de 1950. L'Esgl??sia Cat??lica ha celebrat esta festa en honor de la Mare de D??u, en Orient des del segle VI i a Roma des del segle VII celebrant-se el 15 d'agost. Asuci??n de Mar??a Wikipedia La enciclopedia libre
- ??? 32,0 32,1 C??ntic 2:2
- ??? "Sicut lilium inter spinas, sic amica mea inter filias" Nova vulgata, (itali??)(franc??s)(castell??)(angl??s)(alemany) + vulgata (llat??) Congregazione per il Clero Santa Sede Vaticano
- ??? Comparar un lirio a las zarzas
es comparar mi amiga a las muchachas
traducci?? po??tica de Luis Alonso Sch??kel, Estella, Verbo Divino, 1993. ISBN 84-7151-628-4
