Sant Maure màrtir
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Sant Maure». |
| Sant Maure, màrtir | |||
|---|---|---|---|
 Sant Maure, imatge destruïda l'any 1936 |
|||
| Nom: | Sant Maure, màrtir | ||
| Conegut com: | {{{conegut com}}} | ||
| Naixement: | Data desconeguda Roma |
||
| Mort: | 283 Roma |
||
| Festivitat: | 3 de desembre | ||
| Venerat en: | |||
| Iconografia: | |||
| Patró de: | Alcoi, València | ||
| Lloc de pelegrinacio: | {{{lloc de pelegrinacio}}} | ||
| Orde: | |||
| Beatificació: | |||
| Canonització: | |||
| Patronatge: | protector contra els terratrèmols | ||
Sant Maure o Maur. Segons la tradició l'any 283. Claudi, tribú romà, havia hagut d'assistir amb els seus soldats el martiri dels sants Crisant i Daria, convertint-se al cristianisme per la impressió que li van produir la constància i fervor d'ambdós. Hilària, la seua esposa, Jasó i Maure, els seus fills, també testimonis del valor dels dos màrtirs, i tanmateix els soldats als que Claudi manava, van confessar públicament la seua conversió. Numerià, assabentat del que passava, va ordenar que al noble tribú se li lligara al coll una pedra i fóra tirat a les aigües del Tíber; sentència que es va complir de seguida. Maure, Jasó i la resta de convertits, van ser portats a una plaça de Roma i els van tallar el cap. Hilària, la mare, va ser sorpresa orant sobre el sepulcre dels seus fills, la qual cosa li va proporcionar la palma del martiri.
Taula de continguts |
[edita] Tercer patró de València
A pesar de ser un gran desconegut per als seus habitants Sant Maure és patró de València junt amb els dos Vicents. Va ser proclamat com a tal el 7 de juny de 1637
L'any 1599, arriba a València el cos de Sant Maure per iniciativa de Sant Joan de Ribera. Sent soterrat en el Col·legi del Corpus Crhisti (El Patriarca) on reposen en una capella barroca situada en el costat dret del presbiteri. Encara que la seua festivitat va quedar marcada per al 3 de desembre, en l'actualitat se celebra el dia 5.
[edita] El terratrèmol de 1620 a Alcoi i el patronatge de sant Maure
Hi ha referències a terratrèmols a Alcoi dels anys 1540 i 1541 en el segle XVI i 1615, 1620, 1621, 1644 i 1645 en el segle XVII. El terratrèmol del 2 de desembre de 1620 va ser especialment violent. Un arc de l'església parroquial es va obrir, s'arruïnaren tres de les quatre torres del convent de Sant Agustí, es va afonar el seu cor soterran set religiosos i les capilles. El convent de Sant Francesc va haver de ser abandonat i unes quantes cases i llenços de la muralla es van afonar provocant vint-i-dues víctimes mortals.
El Santíssim es va instal·lar fora de l'església parroquial i del convent de Sant Francesc.
La nit del dos al tres es va produir un altre terratrèmol de menor magnitud el que va provocar que el dia tres es reunira el consell per a triar un sant patró protector sent triat Sant Maure màrtir per ser el sant del dia a proposta del vicari parroquial. El 18 de desembre de 1621 va ser oficialment lliurada una relíquia (una secció del dit menut) del cos soterrat al Col·legi del Corpus Crhisti de València per a ser venerada a Alcoi i el 21 de novembre de 1626 es va col·locar la primera pedra del futur temple de Sant Maure al olivar on va estar exposat el Santíssim prop del convent de Sant Francesc durant els terratrèmols de 1620.
Si bé antigament el dia 3 de desembre se celebrava una processó en l'actualitat tots els actes se celebren en el recinte de l'església[1].
[edita] Bibliografia consultada
- ESPÍ, Adrián (1997)."Las cuatro estaciones" en Alcoy paso a paso. Alcoy: PG Ediciones (p. 35)
- SANTONJA CARDONA, Josep Lluís (2006). "El terratrèmol de 1620 i el patronatge de Sant Maure" en Història d'Alcoi, Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoià d'estudis Històrics i Arqueològics (pp. 204-205) ISBN 84-89136-50-5
[edita] Referències
- ↑ ESPÍ, Adrián (1997)."Las cuatro estaciones" en Alcoy paso a paso. Alcoy: PG Ediciones
