Sargantana ibèrica
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Podarcis hispanica
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Podarcis hispanica (Steindachner, 1870) |
||||||||||||||||||
La sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) és un rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures i de la família dels lacèrtids que es pot trobar a molts indrets dels Països Catalans.
Als Columbrets pot trobar-se la subespècie endèmica Podarcis hispanica atrata.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
És un lacèrtid gràcil que ateny uns 6,5 cm des del musell fins a la cloaca, bé que, amb la cua i tot, pot apropar-se a 17 cm.
El seu cos és esvelt i presenta formes allargassades que, de vegades, esdevenen força comprimides. El cap, que és relativament petit, acaba amb un morro bastant punxegut. El dors és grisenc o brunenc, amb taques més fosques, l'esquema de les quals, però, és molt variable, si bé predominen els exemplars ratllats o puntejats. El ventre, per la seua part, és de tons blanquinosos, que, en els mascles en zel, solen esdevenir rogencs o ataronjats, alhora que hom pot observar punts blaus en els flancs.
El dimorfisme sexual no és molt patent a primer cop d'ull; això no obstant, els mascles adquireixen majors proporcions i presenten formes menys estilitzades que no pas les femelles, alhora que el cap és més gros i robust. Pel que fa a la coloració, aquesta és més viva i contrastada en els mascles, sobretot durant el període reproductiu.
Un tret molt característic d'aquest lacèrtid, tot i que també es dóna en altres saures, rau en l'autoapuntament caudal o autotomia, cosa que posa en pràctica si l'escomet qualsevol depredador. La cua, però, torna a regenerar-se i pot bifurcar-se i, fins i tot, en casos excepcionals, trifurcar-se.
[edita] Hàbitat
És freqüent en camps, murs enderrocats, parets d'edificis, marges de carreteres i, fins i tot, el podrem veure en els arbres. Per altra banda, també sovinteja en llocs propers als estatges humans, on, segons que sembla, les poblacions, pel fet de tindre pocs depredadors, poden ésser més nombroses i florents que no pas les que viuen al camp, en terreny descobert.
En algunes àrees dels Països Catalans és reemplaçada per la sargantana roquera (Podarcis muralis), bé que, es donen nombroses zones de contacte entre ambdues espècies.
[edita] Alimentació
Es nodreixen principalment de petits artròpodes, entre els quals destaquen els aràcnids, petits coleòpters i larves de lepidòpters.
[edita] Reproducció
En arribar el mes d'abril, les femelles ponen de dos a quatre ous allargassats i de color blanc, el diàmetre màxim dels quals fa uns 12 mm. Al cap d'uns dos mesos, aproximadament, les petites sargantanes trenquen la closca de l'ou, del qual surten perfectament formades i semblants als adults. Pot haver-hi encara una o dues postes més.
[edita] Bibliografia
- Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 62.
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 68-69. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
[edita] Enllaços externs
- Descripció d'aquesta sargantana. (italià)
- Àmplia informació sobre aquest lacèrtid. (castellà)
- Fotografies i informació sobre la sargantana ibèrica. (castellà)
