Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Serp verda - Viquip??dia

Serp verda

De Viquip??dia

Viquip??dia:Com entendre les taules taxon??miques
Com entendre les taules taxon??miques
Serp verda
Malpolon monspessulanus
Malpolon monspessulanus
Classificaci?? cient??fica
Regne: Animalia
F??lum: Chordata
Classe: Sauropsida
Ordre: Squamata
Fam??lia: Colubridae
G??nere: Malpolon
Esp??cie: M. monspessulanus
Nom binomial
Malpolon monspessulanus
(Reuss, 1834)

La serp verda o colobra bastarda (Malpolon monspessulanus) ??s la serp que adquireix m??s grans proporcions de la herpetofauna dels Pa??sos Catalans, ja que els exemplars adults poden ultrapassar dos metres del cap a la cua.

Taula de continguts

[edita] Descripci??

Sol presentar el dors grisenc o verd oliva, amb taques negres a manera d'esquitxos; el ventre ??s verd groguenc. Els exemplars joves solen ??sser m??s pintats, especialment en el cap, on destaquen taques negres a la part superior i clapes blanques amb ratlles ataronjades en les supralabials.

La serp verda ??s l'??nic ofidi de l'herpetofauna ib??rica que t?? l'escut frontal m??s estret que els supraoculars, alhora que contacta amb els pre-oculars.

Pertany al grup dels ofidis anomenats opist??glifs, que es caracteritzen per tindre les dents conductores del ver?? acanalades i situades a la part posterior del maxil??lar superior, cosa que els permet d'immobilitzar les preses que engoleixen. Per la situaci?? de les dents verinoses, dif??cilment pot injectar ver?? a les persones, i, si ho fa, l'emmetzinament no sol tindre conseq????ncies greus per a l'??sser hum??.

[edita] Costums

??s di??rna i sovint es mostra activa al pic del migdia. Quan intueix qualsevol perill, bufa i xiula sorollosament. No ??s rar de veure-la travessar les carreteres, on s'atura per aprofitar la calor que li ofereix l'asfalt. Dissortadament aquest costum fa que molts exemplars morin a les carreteres, aixafades pels vehicles que hi circulen.

Serp verda.
Serp verda.

[edita] Dieta

La seua dieta ??s molt variada i dep??n en gran part de l'edat de l'animal. Els joves es nodreixen d'insectes i de sargantanes, mentre que els semiadults i els exemplars adults prefereixen micromam??fers, ocells, mam??fers de mida mitjana i r??ptils.

[edita] H??bitat

??s una serp for??a term??fila, que es localitza preferentment a la terra baixa, on ocupa diversos bi??tops que comprenen els pedregars, zones arbustives, llindars de boscos, conreus, etc. Ocasionalment tamb?? es pot trobar dins ??rees urbanes, especialment en els barris perif??rics.

De fet, se la pot trobar des d'indrets secs i calorosos com s??n ara els de la zona de Lleida fins a ambients costaners molt m??s humits (Delta de l'Ebre, Aiguamolls de l'Empord??, etc.)

[edita] Reproducci??

La c??pula es realitza a la primavera i la femella, en iniciar-se l'estiu, pon de 4 a 18 ous, que mesuren de 40x12 mm fins a 55x20 mm. Al cap d'uns cinquanta dies d'incubaci?? neixen les cries, que fan entre 20-28 cm de longitud.

[edita] Refer??ncies

  • Borr??s, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 67.
  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pa??sos Catalans. Editorial P??rtic, S.A. Col??lecci?? Con??ixer La Natura, n??m. 6, planes 75-76. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Serp verda
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ??sser viu dins el projecte Wikispecies