Rovell??

De Viquip??dia

Rovell??
Classificaci?? cient??fica
Regne: Fungi Divisi??: Basidiomycota Classe: Homobasidiomycetes Ordre: Russulales Fam??lia: Russulaceae G??nere: Lactarius Esp??cie: L. sanguifluus
Nom binomial
Lactarius sanguifluus

? Caracter??stiques morfol??giques Lactarius sanguifluus
aplanat deprimit	laminar	decurrent	excel??lent comestible
peu nu	Color blanca	micorrizogen
	Llegiu l'advert??ncia abans de fer de boletaires.
Seguiu el Projecte de fongs

El rovell??, esclata-sang, pinenc, pinenca o paratge (Lactarius sanguifluus, del llat?? lactarius: que t?? llet; sanguifluus: que raja sang.), ??s un bolet de la fam??lia de les russul??cies, dels m??s apreciats gastron??micament. Sovint s'anomena rovell?? un altre bolet del mateix g??nere: el pinetell (Lactarius deliciosus), tamb?? molt apreciat gastron??micament. Alhora a vegades tamb?? es diu pinetell a aquest bolet. Ambdos s??n, sens dubte, els bolets de bosc comestibles m??s coneguts a Catalunya.

No s'han de confondre amb la lletraga, esclata-sang de llet o lleterola (Lactarius chrysorrheus), bolet no comestible, aparentment com el rovell?? per?? m??s petit i amb un color m??s clar i que quan es trenca en surt llet blanca.

El Lactarius sanguifluus es caracteritza per desprendre, quan es talla, un poc de l??quid de color vin??s que podria semblar sang o ??xid (rovell) que en poc temps es torna de color verd??s. D'aqu?? el nom amb que se'l coneix. Els bolets m??s joves tenen el barret convex, per?? a mesura que creix, s'aplana i acaba en forma d'embut. Les l??mines s??n fines, atape??des i decurrents pel peu. El l??tex, si se n'han menjat forces, pot acolorir l'orina per?? no t?? cap efecte nociu. El peu, rabassut, sol estar tacat.

Es fa en pinedes sobretot a la regi?? mediterr??nia, mentre que el pinetell ??s fa a tota Europa. Vol la calor i ??s propi de boscos assoleiats i de terres baixes. El L. sanguifluus es va fent m??s rar a mesura que augmenta l'altitud i el L. deliciosus ??s m??s freq??ent a terra baixa i a les obagues. La depend??ncia que tenen els pins respecte les micorizes (hifes o filaments dels fongs que proporcionen aigua amb sals minerals a canvi d'aliment) ??s total perqu?? el seu sistema radicular amb una ramificaci?? fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats.

Les rovelloneres s??n llocs on solen sortir els bolets de forma abundant per ser llocs on hi ha un extens miceli ocupant el substrat i que cada temporada "floreix" amb els cobdiciats bolets.

Quan el bolet ha estat enva??t pel par??sit Hypomyces lateritius i quedat desprove??t de l??mines llavors s'anomena rovellona, rovellola o mare de rovell??.

Hi ha d'altres bolets emparentats que contenen el nom rovell??:

• Rovell?? de cabra (Lactarius torminosus)
• Rovell?? de roure