Bacallà
De Viquipèdia
 |
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
El bacallà comú (Gadus morhua) és una de les a prop de 60 espècies d'una mateixa família de peixos migratoris. Viu en mars freds del nord. Generalment el bacallà és de mida menuda, encara que alguns exemplars poden assolir els cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altros peixos més petits, com l'arengada.
[edita] Us del bacallà
El bacallà és apreciat per la seua carn i per l'oli del seu fetge. Altres espècies comestibles inclueixen l'abadejo, el bacallà del Pacífic i l'eglefí. Este últim, en particular, ha sigut esquilmat per les xarxes d'arrossegament dels grans barcos factoria.
El bacallà també és objecte de pesca abusiva a l'Atlàntic nord, on, des del segle XVI, faenen els barcos europeus, especialment en Terranova i Gran Sol. La importància econòmica, social i cultural d'esta pesca es posa de manifest pels nombrosos enfrontaments entre les potències pesqueres pel control dels caladors, què és l'origen del actual sistema de Dret internacional marítim, del desenvolupament de assentaments humans d'enorme importància, i de moltes obres literàries.
El bacallà pot consumir-se fresc o sec. Este últim va permetre durant segles a nombroses poblacions continentals europees disposar de reserves proteíniques. De fet, molts dels viatges dels navegants ibèrics no haurien sigut possibles sense comptar amb este producte.
Existeixen nombrosíssimes receptes per cuinar el bacallà, agrupant-se en cinc grans famílies culinàries: cru (esqueixades, sushis), torrat (à brasa, a la biscaina), amb oli (pil-pil, á Braz) , amb crema de llet o mantega (amb crema, conventual) i dolç (a la mel).
