Polp
De Viquip??dia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
14 en dos subordres. |
||||||||||||
Un polp o pop[1] ??s un cefal??pode de l'ordre Octopoda (en grec, ?????????????????, que vol dir "vuit potes") que habita en diferents h??bitats dels oceans, especialment en esculls coral??lins. El principal g??nere ??s Octopus que compr??n 289 esp??cies de pops diferents; aquesta xifra representa una tercera part del total d'esp??cies de cefal??podes.
Taula de continguts |
[edita] Fisiologia
Els pops es caracteritzen per tenir vuit ap??ndixs que cal anomenar bra??os i no tentacles. Els bra??os dels cefal??podes tenen ventoses en tota la seva extensi?? mentre que els tentacles s??n m??s llargs i tenen ventoses nom??s a la part final. Aix?? es pot observar molt clarament en el calamars, que tenen 8 bra??os i 2 tentacles.
A difer??ncia de la majoria dels altres cefal??podes, gaireb?? tots els pops tenen cossos sense esquelet intern. No tenen ni una closca exterior protectora com el nautilus, ni cap vestigi d'una closca interna com la s??pia o el calamar. El bec de la boca, similar al bec d'un lloro, ??s la seva part m??s dura. Aquesta estructura flexible els permet passar a trav??s d'escletxes molt estretes entre roques submarines, la qual cosa ??s molt ??til quan estan fugint de morenes o altres peixos depredadors. Els pops del subordre Cirrata, poc coneguts, tenen dues aletes i una closca interna; per aix?? tenen menys capacitat de passar per espais petits.
Els pops tenen una vida relativament curta, i algunes esp??cies viuen uns sis mesos. Les esp??cies m??s grans, com el pop gegant del nord del Pac??fic (Enteroctopus dofleini), poden viure fins a cinc anys en circumst??ncies adequades. Tanmateix, la reproducci?? ??s una causa de mortalitat: els mascles nom??s poden viure durant uns quants mesos despr??s d'aparellar-se, i les femelles moren poc despr??s de la seva posta d'ous; deixen de menjar tot cuidant durant un mes dels seus ous.
Els pops tenen tres cors i com tots els mol??luscs, tenen br??nquies. Dos cors bombegen sang a trav??s de cada una de les dues br??nquies, mentre que el tercer bombeja la sang a tot el cos. La sang dels pops cont?? l'hemocianina, prote??na rica en coure. El transport d'oxigen de la hemocianina ??s un sistema menys efica?? que el de l'hemoglobina dels vertebrats, que usa el ferro. D'altra banda l'hemocianina es dissol en el plasma en comptes de formar part dels gl??buls vermells i d??na un color blau a la sang.
[edita] Intel??lig??ncia
Els pops s??n molt intel??ligents, m??s intel??ligents que qualsevol altre invertebrat. L'abast exacte de la seva capacitat d'aprenentatge ??s un tema de debat entre els especialistes (Hamilton, 1986; Stewart, 1997)[2][3][4] per?? experiments amb solucions de problemes han mostrat que tenen mem??ria a curt i a llarg termini. Algunes caracter??stiques com la gran visi?? i la capacitat de manipulaci?? d'objectes (es podria pensar que t?? la forma d'un cap amb un cos que ??s una m??) s??n caracter??stiques m??s pr??pies dels vertebrats.
El pop t?? un sistema nervi??s molt complex, amb un bon cervell. Els dos ter??os de les neurones d'un pop es troben en les fibres nervioses dels seus bra??os, que tenen for??a autonomia i amb una ??mplia varietat d'actes reflexos. Alguns pops, com el pop imitador Thaumoctopus mimicus d'Indon??sia, mouen els bra??os imitant els moviments que observen en altres animals.
En experiments de laboratori, mostren que els pops poden distingir entre diferents formes i dibuixos.[5] Tamb?? han estat observats en el que s'ha descrit com un joc, deixant anar ampolles o joguines a un corrent circular dels seus aquaris per despr??s tornar-les a agafar.[6] Els pops sovint s'escapen dels seus aquaris i de vegades visiten els aquaris propers a la recerca de menjar, com crancs i llagostes. Fins i tot han pujat a barques de pesca per a fer els seus ??pats.[4]
En alguns pa??sos els pops apareixen a la llista d'animals de laboratori en qu?? la cirurgia no pot realitzar-se sense anest??sia. A la Gran Bretanya tenen alguns privilegis reservats a vertebrats i estan protegits per normes contra la crueltat animal.[7]
Una creen??a popular afirma que quan un pop pateix estr??s pot comen??ar a menjar-se els propis bra??os. La recerca sobre el tema ha mostrat que aquest comportament anormal, anomenat autof??gia, pot ser causat per un virus que ataca el sistema nervi??s del pop i li causa un desequilibri neurol??gic.[cal citaci??]
[edita] Defensa
Els pops tenen tres mecanismes defensius molt caracter??stics:
- expulsi?? de tinta,
- camuflatge
- autotomia o capacitat de perdres membres del cos.
La majoria dels pops poden expulsar un n??vol de tinta negra molt densa que els ajuda a escapar dels seus depredadors. El colorant principal de la tinta ??s la melanina, que ??s el mateix producte qu??mic que d??na color als cabells i a la pell dels humans. Aquest n??vol de tinta tamb?? afecta l'olfacte, element especialment ??til davant predadors com els taurons que per ca??ar es guien per l'olor.
Les c??l??lules especialitzades de la pell del pop s??n les responsables de la capacitat de camuflatge. Aix??, poden canviar el color, l'opacitat i els reflexos de l'epidermis. Els cromat??fors contenen pigments grocs, taronges, vermells, marrons o negres. La major part de les esp??cies tenen tres d'aquests colors, mentre d'altres en tenen dos o quatre. Unes altres c??l??lules que canvien el color s??n irid??fors reflexius, i leuc??fors (color blanc).[8] Aquesta capacitat per canviar de color tamb?? la utilitzen per comunicar-se o avisar a als altres. El pop d'anells blaus (Hapalochlaena sp.) que ??s molt verin??s, quan ??s provocat canvia de color adquirint un groc brillant amb uns anells blaus molt peculiars.
Quan s??n atacats alguns pops es poden desprendre dels seus propis membres, com ho fan, per exemple, les sargantanes que perden la cua per fugir. El tros de bra?? alliberat serveix per distreure l'enemic; aquesta habilitat tamb?? s'utilitza en l'aparellament.
Unes quantes esp??cies, com el pop imitador (Thaumoctopus mimicus), tenen un quart mecanisme de defensa. Poden combinar els seus cossos altament flexibles amb canvis de color transformant-se amb un altre animal, com els m??s perillosos com el peix escorp?? (fam??lia Scorpaenidae), serps de mar i anguiles. Tamb?? s'ha observat que poden canviar la textura de la pell per aconseguir un camuflatge m??s gran, prenent l'aparen??a d'una alga punxeguda, o la textura irregular d'una roca.
[edita] Reproducci??
Quan es reprodueixen els mascles utilitzen un bra?? especialitzat anomenat hectocotylus que usa per introduir espermat??fors (paquets d'esperma) a la cavitat del mantell de la femella. L'hectocotylus, normalment el tercer bra?? de la dreta, es despr??n del mascle durant la copulaci??. Els mascles moren uns quants mesos despr??s d'aparellar-se. En alguna esp??cie, la femella pot mantenir activa l'esperma en el seu interior durant setmanes fins que els seus ous siguin madurs. Un cop fertilitzats, pot arribar a pondre fins a 200.000 ous tot i que aquesta xifra varia molt.
La femella, segons l'esp??cie, penja els ous en cordes des del sostre del forat on es troba, o individualment els adjunta al substrat. Despr??s de la posta es preocupa dels ous protegint-los de predadors i crea petits corrents d'aigua al seu voltant per oxigenar-los. Les larves del pop no surten fins al cap d'un mes i en tot aquest temps la femella no menja i finalment mor. Aquestes larves passen un per??ode de temps vivint en n??vols de pl??ncton, on s'alimenten de cop??podes, larves de crancs i d'estrelles de mar. Quan ja estan preparats baixen al fons del mar, on m??s endavant repetiran el cicle reproductor. En algunes esp??cies que viuen a gran fond??ria, els joves no marxen. Cal tenir present que en el pl??ncton s??n molt vulnerables davant els atacs del molts animals que s'alimenten d'ell. La taxa de superviv??ncia ??s molt baixa.
[edita] Sentits
Els pops tenen una vista prodigiosa. Sorprenentment no semblen distingir els colors, encara que poden distingir la polaritzaci?? de llum. Connectats al cervell hi ha dos ??rgans especials, els estatocists, que s??n un tipus d'??rgan de l'equilibri que donen al pop informaci?? de la seva horitzontalitat. Una resposta aut??noma mant?? els ulls de l'animal orientats de manera que l'escletxa de la nineta estigui sempre en posici?? horitzontal.
El pop tamb?? t?? un tacte excel??lent. Les seves ventoses tenen uns quimoreceptors que fan possible que pugui tastar el que toca. Els bra??os contenen receptors de tensi?? de manera que el pop sap si els seus membres s'allarguen. Tanmateix, el pop t?? un sentit propioceptiu molt pobre. Els receptors de tensi?? no s??n suficients perqu?? pugui determinar la posici?? del cos o dels bra??os. Sembla que el seu cervell no pot processar la gran quantitat d'informaci?? que aquesta activitat requereix.
[edita] Refer??ncies
- ??? El diccionari catal??-valenci??-balear detalla que s'anomena pop en un gran ??mbit dialectal (or., occ., mall., men., alg.) i polp en un altre ??mbit molt extens (pir-or., Tortosa, val., eiv.).
- ??? Garry Hamilton (1986).What is this octopus thinking?.
- ??? Doug Stewart (1997). "Is the octopus really the invertebrate intellect of the sea?", National Wildlife, febrer-mar?? de 1997, vol. 35 n??m. 2.
- ??? 4,0 4,1 Giant Octopus???Mighty but Secretive Denizen of the Deep
- ??? Octopus intelligence: jar opening
- ??? What behavior can we expect of octopuses?. By Dr. Jennifer Mather, Department of Psychology and Neuroscience, University of Lethbridge and Roland C. Anderson, The Seattle Aquarium.
- ??? United Kingdom Animals (Scientific Procedures) act of 1986
- ??? Meyers, Nadia. Tales from the Cryptic: The Common Atlantic Octopus. Southeastern Regional Taxonomic Center. Data d'acc??s: 27-07-2006.
