Valencià meridional
De Viquipèdia
El valencià meridional és el subdialecte del valencià que es parla al País Valencià, concretament a la Safor, la Costera, la Vall d'Albaida, el Comtat, part de l'Alcoià, la Marina Baixa, La Torre de les Maçanes, la Marina Alta i en les Comarques del Xúquer on no es parla apitxat. La pronunciació vocàlica i consonàntica d'aquesta zona se sol prendre més o menys com a estàndard del valencià.
Taula de continguts |
[edita] Trets fonètics i morfològics
- Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: jo aní > jo vaig anar. Excepte a les zones no apitxades de la Ribera i la Safor.
- L'article plural, tant masculí com femení, esdevé "es" davant paraula començada per consonant: es bous i es vaques; però pren les formes els, les davant mots començats per vocal: els alacantins i les alacantines.
- Cal remarcar la presència en aquesta zona d'un altre subdialecte amb característiques peculiars: es tracta del parlar de la Vall de Gallinera i de Tàrbena on es conserva, en el codi familiar, l'article salat: es cotxe.
- Conservació dels grups geminats "l·l/tl" o "nn/tn" en contra dels altres subdialectes del valencià. Encara que en molts llocs hi ha els recursos de "rl", "rn": ametla > [(a)·'mel·la] o [(a)·'mer·la], cotna > [con·na] o [cor·na].
- Residus en molts llocs de l'ús del verb "ser" com a "trobar-se en un lloc" en comptes de l'ús del verb "estar" com en altres subdialectes valencians.
- Els pronoms febles es mantenen reforçats, contràriament als altres parlars, fins produir cacofonies. El pronom feble "et" passa a pronunciar-se "at" (a la Marina Alta), "es" (a la Marina Baixa) i "el" (a la resta) i el pronom "em" a "en" o "am". Es mantenen a les dues Marines els pronoms "mos" (ens) i "vos" reflexius (mo'n anem i aneu-vo'n), contràriament a la resta de comarques meridionals i apitxades que s'han convertit en "se" (se n'anem i aneu-se'n). A la Marina Baixa existeix un recurs molt notable quant a l'expressió "anem-nos-en" que és l'ús de la contracció 'mone o 'némon. (anem-nos-en -> anem-mos-en -> ane'-mo'n -> ane'-mo'n -> 'ne-mo'n -> 'mo-ne)
- Les "-r" finals solen mantindre's excepte en zones de la Marina Alta i l'Alcoià on són inestables. Les "-r" finals dels enclítics a la costa de les dues Marines s'emmudeixen: fer-los > fe-los, anar-se'n > anà-se'n i, en molts llocs, quan el pronom feble comença per vocal s'afegix entre el verb i el pronom una "v": tenir-ho > tení-vo, comprar-ho > comprà-vo, esperant-ho > esperan-vo.
- La desinència de la 1a persona del singular del present d'indicatiu és -e, però hi ha una excepció amb el municipi de la Vila Joiosa on s'observa una moderna gradual transformació a -ec (jo pense -> jo pénsec).
[edita] Harmonització vocàlica
Com al valencià alacantí, hi ha una harmonia vocàlica generalitzada de la última síl·laba acabada en "a" > [ɛ] i [ɔ]. Al valencià meridional, però, hi ha una zona on no es fa aquesta harmonització: La Marina Baixa a excepció de Benidorm, La Nucia, Relleu, Orxeta, Finestrat i La Vila Joiosa; la part baixa de la Marina Alta; L'Alcoià a excepció d'Alcoi; alguns pobles del Comtat i a La Torre de les Maçanes.
Hi ha quatre possibilitats d'harmonia vocàlica al valencià meridional:
- Sempre [-ɛ] (dona > ['dɔ·nɛ], terra > ['tɛ·rɛ]) la qual ocorre a Oliva, Alcoi, Sueca i Cullera.
- [-ɛ] o [-ɔ] quan hi ha [ɛ] o [ɔ] respectivament (dona > ['dɔ·nɔ], terra > ['tɛ·rɛ]), la qual es localitza als pobles de la Marina Baixa que realitzen l'harmonia, a part del Comtat, part de la Vall d'Albaida i de la Costera i la part baixa de la Ribera Alta.
- Sempre [-ɔ] (dona > ['dɔ·nɔ], terra > ['tɛ·rɔ]) la qual ocorre a la part de la Marina Alta que harmonitza, part del Comtat, la Safor a excepció d'Oliva, part de la Vall d'Albaida i alguns pobles de la Ribera Baixa.
- [-ɛ] quan hi ha [ɛ] (dona > ['dɔ·na], terra > ['tɛ·rɛ]). Aquest tret només ocorre a la població d'Orxeta.
[edita] Vegeu també
[edita] Fonts
- Colomina i Castanyer, Jordi, (1991), El valencià de la Marina Baixa. Estudis del valencià actual. València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Generalitat Valenciana.
- Atles lingüístic valencià
