Dialectes del català

De Viquipèdia

Lingüística catalana

Català

Dialectes del català

Gramàtica catalana

Lingüistes catalans

Portal de la llengua catalana

L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.

Els dialectes no es poden delimitar amb exactitud perquè entre l'un i l'altre sempre hi ha una franja de transició, més o menys ampla (excepte en els insulars, és clar), com en la zona dels dialectes constitutius també hi ha dialectes de transició cap a llengües veïnes, com el ribagorçà i, sobretot el parlar de Benasc, cap a l'aragonès, i el parlar capcinès, dins el català septentrional, cap a l'occità. A més a més, cap dialecte no és del tot uniforme: qualsevol dels que hi ha es pot subdividir en diversos subdialectes. Atenent al que hem dit, la llengua catalana es pot subdividir en dos blocs dialectals i en dialectes (entreu a cada dialecte si en voleu veure els corresponents subdialectes). Atesa, però, la relativa poca variació dialectal dins el català i la importància en la consciència dels parlants del principal tret que separa els dos blocs, la neutralització o no de la a àtona, hom ha parlat només de dos dialectes, oriental i occidental, en comptes de dos blocs.

Hi ha dialectes desapareguts, com el menorquí de Fort-de-l'Eau (Algèria), i el català de la burgesia i les classes altes de les principals ciutats de Sardenya i Sicília, i de Nàpols, dels quals queden restes en el sard, el sicilià i el napolità, no sempre identificades com a tals pels lingüistes. També es pot considerar un "dialecte parcial" del català, o de transició cap al castellà, el murcià o panotxo, que es caracteritza pel seu substrat català, procedent de la colonització a partir de la conquesta del Regne de Múrcia per Jaume I i de la posterior annexió de la part septentrional al de Regne de València.

Un cas especial és el de la interferència entre dialectes no fronterers per repoblació amb mallorquins al sud del País València a l'edat moderna, que ha donat el parlar salat meridional.

Taula de continguts 1 Divisió dialectal 1.1 *Trets dialectals 2 Exemples de lèxic i pronunciació 2.1 Bloc occidental 2.1.1 Nord-occidental 2.1.2 Valencià meridional 2.1.2.1 (Tavernes de la Valldigna, Canals,. ..) 2.1.2.2 (La Marina) 2.1.2.3 (Castelló de la Ribera. ..) 2.1.3 Valencià alacantí (Novelda) 2.1.4 Valencià apitxat 2.1.4.1 (Benaguasil) 2.1.4.2 (Nord de la Ribera Alta) 2.1.5 Tortosí (Tortosa) 2.1.6 Valencià castellonenc (Castelló de la Plana) 2.2 Bloc oriental 2.2.1 Català central (Barcelona) 2.2.2 Català salat (Empordà) 2.2.3 Mallorquí (Campos) 2.2.4 Eivissenc 3 Referències 4 Vegeu també 5 Enllaços externs

[edita] Divisió dialectal

[edita] *Trets dialectals

Algunes petites zones del domini lingüístic es caracteritzen per la presència d'un determinat tret dialectal propi del lloc, sense arribar a constituir un veritable dialecte (ja que la resta dels trets els comparteix amb els del territori circumdant).

• Xipella
• Salat (a la Costa Brava, a Tàrbena, a la Vall de Gallinera).

[edita] Exemples de lèxic i pronunciació

Potser el tret que més marca alguns dialectes siga la pronúncia i, en particular, les diferències són significatives entre el bloc oriental i l'occidental.

A continuació es mostra la pronunciació (culta) de diferents mots en els dos blocs més importants (i els subdialectes més rellevants de cada bloc, el central pel bloc oriental i el valencià pel bloc occidental). S'utilitza la nomenclatura IPA.

Mot	Pronunciació oriental (p. ex. central)	Pronunciació occidental (p. ex. valencià)
terra	[ˈtɛrə]	[ˈtɛra]/[ˈtɛrɛ]
cel	[sɛɫ]	[sɛɫ]
aigua	[ˈajwə]	[ˈajwa]
foc	[fɔk]	[fɔk]
home	[ˈɔmə]	[ˈɔme]
dona	[ˈdɔnə]	[ˈdɔna]/[ˈdɔnɔ]
menjar	[mənˈʒa]	[menˈdʒa(r)]
beure	[ˈbɛwrə]	[ˈbewre]
gran	[gran]	[gran]
petit / xicotet	[pəˈtit] / [ʃikuˈtɛt]	[peˈtit] / [tʃikoˈtet]
comprar	[kumˈpra]	[kompra(r)]
nit	[nit]	[nit]
dia / jorn	[ˈdiə] / [ʒɔrn]	[ˈdia] / [dʒɔrn]
anglès / anglés	[ənˈglɛs]	[anˈgles]
perquè	[pərˈkɛ]	[perˈke]
València	[bəˈlɛnsiə]	[vaˈlensia]

A continuació, es mostren uns exemples de més varietats i subdialectes, a on també es poden constatar les diferències lèxiques. En els textos s'utilitza la grafia habitual per a reflectir la transcripció fonètica (en comptes d'utilitzar l'AFI (IPA)). Per tant no s'han de considerar com a variants ortogràfiques. Al costat del nom del subdialecte hi ha els noms de les localitats dels redactors de l'exemple.

Aquests exemples utilitzen sovint sinònims que també s'utilitzen a altres zones, però a cada zona hi ha una tendència a utilitzar una paraula. Per exemple s'entén igual si es diu diners, dinés, cèntims, sous,... perquè tot significa el mateix.

[edita] Bloc occidental

[edita] Nord-occidental

Un home només tinie dos fills. Lo més djove li va di a sun pare: "Ia és horE que siga'l meu propi amo i que tinguE dinés (cèntims): fa faltE que me'n puguE'nar a vere món. Repartixi los seus béns i doni'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", va di lo pare, "com vulgos, ets dolén i siràs castigat". I després va aurí un caixó, va partí'ls seus béns i'n va fe dos parts. Uns dies després, lo dolén se'n va'nà del poble mol contén i sense di adéu a dingú. Va travessà moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i va'ribà a unE gran ciutat on se va gastà tots los dinés (cèntims).

[edita] Valencià meridional

[edita] (Tavernes de la Valldigna, Canals,. ..)

Un home només tenia dos fills. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga anar-me'n a vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que em toque". "Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I després va ubrir un caixó, va partir els seus béns i va fer dos parts. Uns dies després, el roín se'n va anar del poble mol(t) content i sense dir adéu a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mol(t)s boscs i mol(t)s rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tots els dinés.

[edita] (La Marina)

Un home només/domés tenia dos fills. El més dʒove li va dir a son pare: "Ias horO/hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga (a)nà(r)-me'n a vore món. Partixca e(l)s seus béns i done'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I después/encamant/andespués va obrir un caixó/caxó, va partir e(l)s seus béns i en va fer dos parts. Uns dies después, el roín se'n va anar del poble mol(t) desvanit/debellit i sense dir adéu/adiós/res a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mol(t)s boscos i mol(t)s rius, i va ribar a una gran ciutat on es va gastar to(t)s e(l)s dinés.

[edita] (Castelló de la Ribera. ..)

Un home només tenia dos fills. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga anar-me'n a vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que em toco". "Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I després va aurir un caixó, va partir els seus béns i va fer dos parts. Uns dies després, el roín se'n va anar del poble molt content i sense dir adéu a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mols boscs i mols rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tots els dinés.

[edita] Valencià alacantí (Novelda)

Un home només tenia dos fillx. El més tjove va dí a sun pare: "Ia és hora que siga el meu pròpit amo i que tinga dinés: és mesté que puga anà-me'n i vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", va dí (e)l pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I después va ubrí un ca(i)xó, va partir es seus béns i va fé dos parts. Uns dies después, el roín se'n va anà del poble mol devanit i sense dí adiós a ningú. Va travessà moltes terres ermeres, mol(t)s de bosques i mol(t)s de rius, i va arribà a una gran ciudat on es va gastà tots es dinés.

[edita] Valencià apitxat

[edita] (Benaguasil)

Un home només tenia dos fillx. El més txobe digué a son pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: és precís que puga anar-me'n a bore món. Partixca'ls seus béns i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", digué'l pare, "com bullgues, eres un roín i seràs castigat". I en acabant aubrigué un calaix, partí'ls seus béns i ne feu dos parts. Uns dies después, el roín se n'anà del poble molt ufà i sense dir adiós a ningú. Trabessà moltes terres ermes, mol(t)s boscos i mol(t)s rius, i arribà a una gran ciutat on se gastà tots els dinés.

[edita] (Nord de la Ribera Alta)

Un home només tenia dos fillx. El més txobe li digué/va dir a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: és precís que puga anar-men a bore món. Partixca'ls seus béns i done'm lo que me toque" "Ai, fill meu", digué'l pare, "com bullgues, eres roín i seràs castigat. I en acabant/endespués/después aurí/va aurir un caixó, partí/va partir els seus béns i en feu dos parts. Uns dies después, el roín se n'anà del poble ben pagat i sinse dir-li adéu/adiós a ningú. Atrabessà/va atrabessar moltes terres ermes, moltx boscos i moltx rius, i arribà a una gran ciutat aon se gastà/va gastar totx els dinés.

S'utilitza indistintament el pretèrit perfet simple i els compostos - va dir/digué - alternant-los normalment si apareix més d'un verb en el mateix temps en una mateixa oració.Exemple: Aní a ta casa a primera hora i me va fer tocar a la porta hasta que aixigué/així (DEL VERB EIXIR-SORTIR)

[edita] Tortosí (Tortosa)

Un home domés tenia dos fills. Lo més djobe li va dí a sun pare: "Ia (é)s hora (de) que siga'l meu propi amo i (de) que tinga dinés: cal que puga (a)nar-me'n a vore món. Partiu los vostres béns i doneu-me (e)l que'm toque". "Ai, fill meu", li va dí (e)l pare, "com vulgues, ets dolén i siràs castigat". I después va ubrí un calaix, va partí'ls seus béns i va fer-ne dos par(t)s. Uns dies después, lo dolén se'n va (a)nà del poble mol ufà i sense dí (a)déu a dingú. Va trabessà moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i va (a)rribá a una gran ciutat a (o)n se va gastà to(ts) los dinés.

[edita] Valencià castellonenc (Castelló de la Plana)

Un home només tenie dos filltx. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia's hora que sigue'l meu propi amo i que tingue dinés: és precís que me'n vatge a vore món. Partisque la vostra herència i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", li va dir sun pare, "com vulgues, eres roín i hu penaràs". I en acaván va uvrir un caisó [calais], va dividir to lo que tenie i li'n va donar dus partx. Uns dies después, el fill roïn se'n va 'nar [anar] del poble mol contén i sense dir adéu a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mols boscs i mol(s) rius, i va 'rivar [arrivar] a una gran ciutat on es va gastar tots [totj] els dinés.

[edita] Bloc oriental

[edita] Català central (Barcelona)

Un homa numés tania dos fills. Al mé(s) joba ba di'l seu para: "Ia (é)s hora ca sigui'l meu propi amu ca tingui cèntims; ma n'he [me n'haig] d'anà a beura món. Partiu la bostra harència i duneu-ma al ca'm toqui". "Ai, fill meu", ba dí'l para, "com bulguis; ets un dulén i Déu at castigarà". I dasprés ba ubrí un cala(i)x, ba partí la seba harència i ba fer-na [ba fe-ne, en ba fé] dugues parts. Al cap d'un(s) quant(s) [cont(s)] dias, al dulén sa'n ba 'ná dal pobbla mol tibat i sensa dí adéu ana (a) ningú. Ba trabassá molta terra erma, mol(s) boscus i mol(s) rius, i ba (a)rribá a una gran ciutat on [ont, onta, abon] ba gastà tots als [tot al] cèntims.

[edita] Català salat (Empordà)

Un homa numés/dumés tania dos fils al [as] més joba ba dil'li'n [li va di'n] al seu para: jès hora (de) ca sigui'l[sigui's] meu propi amu i ca tingui cèntims: me n'he [me n'haig] d'anà beura món. Partexi la seua'réncia i me'n dongui (dongui-me'n) lu ca ma (el cam, lu cam) toqui. Ai fill meu, ba dil'li'l (dil'li's) para, com vulguis; ets un dulén i Déu ta castigarà. I dasprés ba ubrí un calax i ba partí la seu'aréncia i na va fé [va fen'na] dugues parts. Al cap d'uns cons dias al dulen va nas'san [s'an va ana] del popla mol tibat i sensa dil'li adéu a ningú. Ba trabassá molta terr'erma mols de boscus i mols de rius, i ba'rribà'nuna gran ciutat anunta (unta) se va gasta tots el (es) cèntims Segons la zona (franja de Palafrugell, Montràs i Begur) s'utilitza l'article salat o no.

[edita] Mallorquí (Campos)

Un homo domés tenia dos fiis. Es mé(s) jove va dí (a) son pare: "Ia's hora que sigui's meu propi amo i que tengui dobbés; és necessari que me'n pugui (a)ná i veure món. Partiu es vostros béns i donau-me lo que me toqui." "Ai, fii meu", va dí son pare, "com vulguis; ets un dolent i seràs castigat". I llavò va ubrí un cala(i)x, va partí et seu(s) béns i en va fé dues pars. Un(s) dies después [as cap d'un(s) dies], es dolent se'n va (a)ná des pobble tot gojós i sense dí diós a ningú. Va travessá molts d'ermassos, molts de bots i molts de rius i va (a)rribá a una gran ciutat on va gastá tots es dobbés.

[edita] Eivissenc

Un home dumés tenia dos fiis. Es més jove va dí (a) sun pare: "Ia's hora que siga's meu propi amu i que tenga sous; és necessari que me'n puga 'ná i veure món. Partiu es vostrus béns i dunau-me lu que em toqui." "Ai, fii meu", va dí sun pare, "com vulguis; ets un dulen i seràs castigat". I llavò va ubrí un cala(i)x, va partí's seus béns i en va fé dos parts. Uns dies después [as cap d'uns dies], es dulen se'n va 'ná des pobble tot gujós i sense dí diós a ningú. Va travessá mols ermassos, mols boscos i mols rius i va 'rribá a una gran ciutat on va gastá tots es sous.

[edita] Referències

• ALEGRE, Montserrat, Dialectologia catalana, Barcelona, 1991, ISBN: 84-307-8408-X
• SISTAC I VICÉN, Ramon, El català d'Àneu. Reflexions a l'entorn dels dialectes contemporanis, Consell Cultural de les Valls d'Àneu, 1998, ISBN:84-87948-10-3.
• VENY I CLAR, Joan, Els parlars catalans, Mallorca, 1982, ISBN: 84273-0422-6.
• VENY I CLAR, Joan, Introducció a la dialectologia catalana, 1986, 230 ps., ISBN: 84-5194-73-X
• VIAPLANA I CASTANYER, Jordi, Dialectologia, València, 1996, 278 ps., ISBN: 84-370-2696-2.
• VIAPLANA I CASTANYER, Jordi, Dialectologia catalana: Introducció i guia bibliogràfica, Alacant, 1999, 351 ps., ISBN: 84-7908-455-3.

[edita] Vegeu també

• Llista diatòpica del lèxic català

[edita] Enllaços externs

• Mapa dels dialectes catalans
• Els parlars catalans
• Informació i mapes sobre els dialectes valencians
• Atles lingüístic valencià
• Mapes lingüístics
• Diccionari català-valencià-balear