Benasqu??s

De Viquip??dia

benasqu??s, patu??s patu??s
Pronunciaci??:	AFI: [pa.tu????s??]
Altres denominacions:	{{{altresdenominacions}}}
Parlat a:	Espanya i Fran??a
Regi??:	Arag??, Arieja, Alta Garona i els Alts Pirineus
Parlants:	1.000 - 2.500
R??nquing:
Classificaci?? gen??tica:	Indoeuropea   It??lica    Rom??nica     It??lica Occiental       Pirinenco-moss??rab         Benasqu??s
estatus oficial
Llengua oficial de:	encara no ho ??s
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1	{{{iso1}}}
ISO 639-2	{{{iso2}}}
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	{{{sil}}}
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

El benasqu??s o patu??s, com l'anomenen els seus parlants, ??s una llengua rom??nica parlada per entre 1.000 i 2.500 persones a la Vall de Benasc, a la comarca de la Ribagor??a (Arag??), nom -patu??s- que comparteix amb altres zones del Pirineu com als dels departaments d'Arieja, Alta Garona i els Alts Pirineus (Fran??a).

??s una llengua de transici?? entre l'aragon??s, el ribagor???? (catal?? de l'Alta Ribagor??a). La suposada transici?? amb el gasc?? (occit?? de Gascunya) que alguns citen ??s solament un m??nim infux l??xic (vid. Saura, Elementos de fon??tica y morfosintaxis benasquesas', Gara- IFC, 2003). Com a varietat de transici?? ha patit fortes discussions sobre la seva inclusi?? en l'aragon??s, en el catal?? o en l'occit?? (aquesta darrera a principis del s. XX). Per les seves peculiaritats i difer??ncies amb aquestes lleng??es el benasqu??s ha estat considerat particularment. Alg??n fil??leg s'ha decantat per catalogar-lo com a microllengua (sobretot pel seu nombre de parlants, p. ex. Saura). Tot i aix??, la classificaci?? est?? clarament definida, encara que continuen havent-hi opinions diferents. Tots els ling??istes llevat d'alg??n i d'aficionats coma A. Babia que inclou el benasqu??s dins del catal?? basant-se en opinions subjectives, accepten l'aragonesitat d'aquest parlar de transici?? (cf. Saura (2003), Pidal (1985), Veny (1998, et alii). Tanmateix, els benasquesos, dins de la ideologia localista imperant a l'Arag?? (per al fet ling????stic) veuen la seva llengua for??a diferent del catal?? normatiu i de l'aragon??s com??.

"Patu??s" ??s la denominaci?? que usen els parlants del benasqu??s per referir-se a la seva llengua; per?? per a la gent que no la parla, sobretot pels francesos, sovint t?? un sentit despectiu. En el benasqu??s el mot 'patu??s' no t?? cap connotaci?? despectiva: ??s el nom de la llengua dins i fora del pa??s. Tanmateix l'aragon??s benasqu??s est?? en estat de digl??ssia. Per altra banda, "benasqu??s" conjuntament amb "patu??s" ??s la denominaci?? que es fa servir per referir-se a l'aragon??s que es parla a la Vall de Benasc, d'aquesta manera es provoca una confusi?? que porta a pensar que el patu??s ??s sempre aragon??s. ??s important saber que el glot??nim "patu??s" anomena als parlars utilitzats des de l'alta Ribagor??a aragonesa -de parla aragonesa-, pasant pel Coll de Fadas (on que es troven les isogloses que partixen la llengua aragonesa de la catalana) fins als parlars de l'Alta Garona.

Taula de continguts 1 Localitzaci?? 2 Carecter??stiques 2.1 Fonologia 2.2 Ortografia 2.3 Morfosintaxi 3 Situaci?? social 4 Enlla??os externs 5 Bibliografia

[edita] Localitzaci??

Es parla a la Vall de Benasc (al sud-oest de la Vall d'Aran), concretament a les poblacions de Ben??s, Sarller, Ansils, Grist, Saunc, Ch??a, Castill?? de Sos, El R??, Bisagorri, Renanu??, Urmella, Bilanoba, Sesu??, Erisu??, Remastu??, Sos, Llire, Aras??n, La Muria, San Feliu i Samart??.

[edita] Carecter??stiques

[edita] Fonologia

Principals difer??ncies de pronunciaci?? entre benasqu??s i l'aragon??s:

• El grau d'obertura de les vocals e i o (s??t, c??r), que de vegades fa distinci?? sem??ntica (f??rt 'fort', f??rt~'forn'), per?? que es redueix a uns pocs parells m??nims.
• En alguns parlars benasquesos, concretament al A de Saura (cf. supra) la a dels plurals i d'algunes formes verbals esdev?? e, com en catal?? (Las fransesas se'n tornan ta Par??s~Les franseses se'n tornen ta Par??s). La interdental sorda, que l'aragon??s representa amb una z, en benasqu??s sona sempre /s/ (zielo~sielo, zere??o~sere??o) o com /ts/ en els plurals procedents de -T'S que la resta de l'aragon??s ha fet evolucionar a aqueixa "z"(ziudaz~siudats).

Casi tots els trets del benesqu??s es poden trobar en algunes varietats de l'aragon??s, sobretot en l'aragon??s oriental.

El benesqu??s no diftonga algunes de les vocals que s?? diftonga l'aragon??s (f??l~fiel, f??c~fuego), encara que son molt poques pero del vocabulari m??s usual. La resta del l??xic y morfosintaxi ??s t??picament aragonesa.

[edita] Ortografia

La forma m??s emprada per escriure el benasqu??s ??s una adaptaci?? pr??pia de l'ortografia de la llengua aragonesa de 1987, que usa l'alfabet llat??.

L'accentuaci?? segueix m??s o menys les mateixes normes que l'aragon??s, encara qu?? en alguns mots usa l'accent diacr??tic en casos que l'aragon??s no ho fa: mai-m??i (cat. mare-mai), mon-m??n (cat. mont-m??n). Aquestes normes ser??n substituides per les definitives, surtides de l'Academia de l'Aragon??s, ??nica autoritat ling????stica per a l'aragon??s; triada y reconeguda per totes les associacions de promoci?? i estudi de la llengua aragonesa.

[edita] Morfosintaxi

Hi ha casos en qu?? la -o final es mant?? en singular per?? no en plural. Aix?? ??s curi??s perqu?? ??s for??a com?? tamb?? en l'aragon??s de la Ball de Tena, a la Terra de Biescas, i a la Ribagor??a.

• arco/arcs, banco/bancs, chermano/chermans, farsiello/farsiells, lelo/lels, meco/mecs, miollo/miolls, palo/pals, pito/pits, sepo/seps, sueco/suecs, tusuelo/tusuels, nugo/nucs, ??edo/??ets, sentiu/sentits, forau/forats, llinau/llinats, prau/prats,g??ello/g??ells, casuelo/casuels, amb la particularitat qu?? cuan acaben en vocal + u en singular, el plural el poden fer en -ts o en -us: sentius/sentits, foraus/forats, llinaus/llinats.

En aquests casos dedu??m que la pres??ncia de la -o al final de mot ??s una forma antiga que s'ha perdut. Cal destacar que acompanya els diftongs -ie- i -ue-, (g??ello, farsiello), ??s una prova de la gran filiaci?? entre el benasqu??s i l'aragon??s.

[edita] Situaci?? social

La situaci?? social del benasqu??s ??s semblant a la de la resta de l'aragon??s. ??s una llengua que ha estat en una situaci?? de r??pida recessi??, per?? el seu ??s social ha aumentat els darrers anys gr??cies al proc??s de recuperaci?? que duen a terme associacions i persones de dins i de fora de la vall.

[edita] Enlla??os externs

• Benasqu??s a la Gran Enciclopedia Aragonesa. (castell??)
• El parlar benasqu??s a la Gran Enciclop??dia Catalana. (catal??)
• Dicsionari de patu??s (benasqu??s-castell??n) de l'Asoziazi??n Guayente. (castell??)
• El patu??s sigue vivo en las escuelas del valle de Benasque (castell??)
• [1] (castell??)

[edita] Bibliografia

• Saura Rami, Jos?? Antonio (2003). Elementos de fon??tica y morfosintaxis benasquesas. Zaragoza: Gara d'Edizions-Instituci??n Fernando el Cat??lico (417 p.) [ISBN 84-7820-679-5]
• Babia, Antoni (1997). La Franja de la Franja : la parla de la Vall de Benasc, on el catal?? ??s patu??s. Barcelona: Emp??ries (387 p.) [ISBN 84-7596-551-2]
• Ballar??n Cornel, ??ngel (1978). Diccionario del benasqu??s. Saragossa: Talleres gr??ficas La Editorial. (523 p.) [ISBN 84-85-077-08-3]
• Ballar??n Cornel, ??ngel (1976). Elementos de gram??tica benasquesa. Saragossa: Talleres Gr??ficos La Editorial. (88 p.) [ISBN 84-8507711-3]