Eivissenc

De Viquip??dia

L'eivissenc ??s el subdialecte del catal?? balear parlat a les illes Piti??ses. A Formentera pren el nom particular de formenterer. Se'n distingeixen dues variants: eivissenc de vila, a la ciutat d'Eivissa, i eivissenc pag??s, al camp i a Formentera.

Taula de continguts 1 Sintaxi 2 Fon??tica 3 L??xic 3.1 Variants de l'eivissenc 4 Refer??ncies

[edita] Sintaxi

A m??s de compartir els trets caracter??stics del catal?? balear, l'eivissenc t?? les seg??ents particularitats:

• L'article salat mascul?? plural pren la forma es davant de vocal o h: es amos (mallorqu?? ets amos).
• Els plurals parox??tons recuperen la n llatina: j??vens, h??mens...
• Primera persona singular del present indicatiu particulars: jo neix, mereix, estreny.
• En les combinacions de verb m??s pronom feble, en eivissenc l'accent recau sobre el verb. En mallorqu?? i menorqu?? l'accent recau en el pronom feble (mallorqu?? menjar-s??'l).
• El passat simple adopta preferentment la forma simple en lloc de la perifr??stica: an?? per vaig anar.
• Imperatius amb formes particulars: cregueu, dugueu, faceu.
• Primera i segona persona del plural del present d'indicatiu del verb estar amb els morfemes normals de Balears -am i -au, ??s a dir, estam i estau. A Mallorca i Menorca es fan servir les formes esteim i est??is.
• Augmentatius amb el sufix -??l??lo (homen??l??lo), mentre que en mallorqu?? i menorqu?? -el??lo ??s un diminutiu.
• Dos en femen?? no pren la forma dues, com en valenci??.
• Pronoms personals: naltros, valtros, com en algunes zones meridionals del catal?? central.
• Pronoms possessius femenins: meua, seua, teua, com en valenci??.
• Els pronoms febles davant el verb fan servir indistintament la forma plena i la refor??ada pr??pia de tot el catal?? occidental: em dus o me dus... etc.
• Els verbs tenir i venir conserven la e de l'arrel en ser conjugats: tenc, venc, tendria, vengueres... etc. La pronunciaci?? ??s de e tancada quan ??s t??nica (v[e]nc ??s del verb venir i v[??]nc de vendre).

[edita] Fon??tica

La fon??tica de l'eivissenc ??s la pr??pia del catal?? balear, excepte alguns casos que s'aproxima m??s al catal?? central:

• La "o" ??tona es pronuncia "u".
• La "r" final i la "t" final despr??s de consonant generalment no es pronuncien, excepte car, or, cor.
• "Jo" i "ja" es pronuncien "io", "ia".
• Met??tesis: garraf?? per gafarr??, pixarell per passerell.

[edita] L??xic

• Asenada ??s bestiesa (asada en mallorqu??, menorqu?? i valenci??), amb les variants aseneria, fer s'ase...
• Baldraca ??s c??ntir (s'ha d'anar en compte amb el plural, baldraques, ja que segons el context pot significar pits femenins).
• Bambo ??s ximple (b??mbol en mallorqu?? i menorqu??).
• Boix ??s nen (nin en mallorqu?? i fillet en menorqu??). La paraula al??lot es comparteix amb les altres illes amb el significat de noi.
• Calces s??n mitges.
• Can??s ??s cany??s, com en mallorqu??. El top??nim es Canar significa el canyar.
• Casament ??s casa de camp. Casa ??s cadascuna de les cambres que la componen, llevat del porxo i la cuina.
• Dacsa ??s blat de moro, tomata ??s tom??quet, lletuga ??s enciam i pebrera ??s pebrot (pebre en mallorqu?? i menorqu??), com en valenci??. Totes elles es pronuncien amb fon??tica eivissenca, neutralitzant: [tumat??], [p??brer??]... etc.
• Endevineta ??s endevinalla o endevinador.
• Entrepussall ??s obstacle i entrepussar entrebancar, ensopegar.
• Feiner ??s treballador.
• Fener ??s feiner, com en mallorqu??.
• Jugaroll ??s joguina.
• Llaminer ??s fi de tracte.
• Madera ??s fusta. Fusta!, ??s una exclamaci?? de f??stic.
• Meco ??s nen en to despectiu.
• Mesqu??n ??s infeli?? o pobret en to compassiu.
• Mica ??s gens.
• Palm ??s pam, colp ??s cop i polp ??s pop, com en valenci??.
• Pardal ??s ocell, com en valenci?? (aucell en mallorqu??), i teulats s??n pardals.
• Pebr??s ??s rovell??.
• Polit ??s bonic, com en menorqu??.
• Remend??s ??s espavilat (tamb?? es pot dir que una persona es "puta" o "molt puta" fent referencia a que es espavilada).
• Sovent ??s sovint.
• Tarda, com en catal?? central, ??s capvespre en mallorqu?? i menorqu??.
• Uc ??s un a??c eivissenc.
• Ves?? ??s ve?? (ve??nat en mallorqu??).
• Parlar i xerrar es fan servir en el mateix context que en central, mentre que a Mallorca i Menorca nom??s es diu xerrar.
• Buscar es fa servir com en catal?? central, mentre que a Mallorca i Menorca es diu cercar.
• Home, com en central, ??s homo en mallorqu?? (hom[o]) i menorqu?? (hom[u]). El plural ??s h??mens.
• Gat, com en central, ??s moix en mallorqu?? i menorqu??. Ca s?? es fa servir per gos, com a les altres illes.
• Fonyar ??s trepitjar.
• Garrit ??s nen o noi jove, convivint amb boix i al??lot.
• Aquinetes ??s sin??nim d'aqu??, si b?? ??s una paraula en retroc??s que la poblaci?? jove no fa servir.
• Estrivancos s??n espardenyes velles emprades per fer feina. Actualment i per extensi??, ??s qualsevol cal??at vell en to despectiu.
• Porxo ??s la sala principal i m??s gran d'una casa pagesa (o casament), al voltant de la qual s'organitzen les habitacions (cases) d'aquesta. Feia les funcions de sala d'estar i a la vegada s'hi feia feina.

[edita] Variants de l'eivissenc

Les difer??ncies entre les dues variants d'eivissenc es limiten a algun tret fon??tic i al l??xic. All?? on divergeixen, la variant de pag??s ??s m??s arcaica i m??s pr??xima a les formes balears, i la variant de vila t?? alguna influ??ncia del catal?? central i del valenci??.

Vila	Pag??s	Nota
aigua, llengua...	aigo, llengo	pronunciat com "u": aigu, llengu
ametler, metla	ametller, metlla
delf??	galf??
desset, devuit, denou	disset, divuit, dinou
dut	duit	duit en mallorqu?? i menorqu??
esmorzar	morzar	berenar en mallorqu?? i menorqu??
faig	fa??	fa?? en mallorqu?? i menorqu??
fam??lia, mem??ria...	famili, memori...
g??elo	major	avi al Principat, padr?? a Mallorca i Tarragona
millor	mellor
ning??	neng??
sir??, siria	ser??, seria
vore	veure

A m??s, la banda occidental de l'illa, a Sant Josep de sa Talaia i part de Sant Antoni de Portmany, es caracteritza per l'abs??ncia de la e neutra t??nica.

[edita] Refer??ncies

VILLANG??MEZ LLOBET, Mari??. Curs d'iniciaci?? a la llengua: Normes gramaticals, Lectures eivissenques i formentereres. Institut d'estudis eivissencs. Eivissa, 1978. ISBN 84-00-04357-X