Menorquí

De Viquipèdia

Fins al segle XVII, el subdialecte menorquí havia estat una variant molt uniforme del català oriental (i per tant, amb pocs trets diferenciadors balears), i avui encara ho és en certs aspectes, sobretot pel tancament de la o àtona en u, que és una de les principals diferències que la fonètica de Menorca presenta en relació amb la de Mallorca (exceptuant la de Sóller, que d'altra banda té alguns punts de semblança amb la de Ciutadella).

Un punt, però, en què Menorca s'havia mantingut al marge del procés evolutiu del català continental va ser en l'ús de la ə tònica, que era general en tota l'illa. Aquesta uniformitat es manté fins al final del segle XIX. A partir del segle XX, la ə tònica va passar a e tancada a Maó, i la mateixa mudança es va fer a Alaior i a Mercadal. En canvi, a Ferreries i Ciutadella s'ha mantingut el so neutre, en part per motiu psicològic, segons afirma Francesc de Borja Moll: per la reacció dels ciutadellencs contra els maonesos, conseqüència d'antipaties seculars. La pronúncia de e tancada de Maó ha estat objecte de burla per part de ciutadellencs, i això ha inhibit la progressió del seu ús al sector occidental de l'illa.

Una altra diferència notable entre Maó i Ciutadella és l'entonació.

No tant resistent s'ha mostrat el sector occidental de l'illa amb la influència arribada des de Catalunya a Maó dels morfemes flexius -és, -essis, -essin. Fa seixanta anys les primitives formes -às, -assis, -assin van ser subtituïdes a Ciutadella.

En el tractament del grup àton ua, el menorquí segueix l'exemple del mallorquí i elimina la darrera vocal, però pronunciant u en lloc de o: aigu, llegu, Pascu.

La i dèbil entre vocals es perd, tot i que en el pretèrit imperfet encara queda gent que deixa sentir la dita i, pronunciant deia, veia... L'emmudiment de la ll també es dóna: gúə (agulla), véə (vella), fúə (fulla), uréə (orella), páə (palla). Aquest mateix fenomen es produeix a certes viles de Mallorca, especialment a Sóller, Alcúdia i Capdepera.