Valencià alacantí
De Viquipèdia
El valencià alacantí és el subdialecte del valencià que es parla al País Valencià, concretament a les Comarques del Sud, excepte la Marina Baixa i la població de La Torre de les Maçanes, i a part de l'Alcoià. És un subdialecte que presenta un alt grau de castellanismes i a l'hora, per contra, un alt grau d'arcaismes.
[edita] Característiques generals
- Com al meridional, l'article plural, tant masculí com femení, esdevé "es" davant paraula començada per consonant: es bous i es vaques; però pren les formes els, les davant mots començats per vocal: els alacantins i les alacantines.
- Absorció de la i [j] a l'aplec -ix-: [ˈkaʃa] (caixa).
- Pas del diftong [ɔw] a [aw]: [baw] (bou), [aw] (ou), [paw] (pou).
- La caiguda de la -d- intervocàlica s'estén al sufix -uda: grenyua (grenyuda), vençua (vençuda). Arbitràriament passa el mateix amb altres paraules: roa (roda), caira (cadira), poer (poder). Al Baix Vinalopó quasi tota -d- intervocàlica és elidida.
- L'ús de l'adverbi de lloc aquí és molt estés en comptes del valencià general ací per al 1r grau de distància i existeix el demostratiu astò que ha substituït al general i normatiu "açò".
- La -r final s'elidix molt sovint.
- Existeix un grau bastant alt de castellanismes, més que la resta de subdialectes: llimpiar per netejar, sacar per traure, assul per blau, niebla per boira, mueble per moble, etc.
- Per contra d'aquestos castellanismes, a la Vall del Vinalopó (incloses Elx, Guardamar i Santa Pola) es conserven els adverbis "abans", "ans" i "denans" substituïts a la resta del valencià pel castellanisme antes. També s'hi conserva l'adverbi "dintre" alternat amb "dins", així com la preposició clàssica "devers" articulada [de'ves].
- Com al valencià castellonenc i el tortosí, existeix la palatització del grup "tz": setze ['sedze] > ['seddʒe], però per contra dels altres parlars, quan es fa aquesta palatització, hi ha una geminació que fa distingible "setze" ['seddʒe] a "setge" ['sedʒe].
- Com al valencià meridional, existeix una harmonia vocàlica amb les -a finals quan la síl·laba anterior té una vocal oberta. Existeix de dos tipus d'harmonia:
- [-ɛ] o [-ɔ] quan hi ha [ɛ] o [ɔ] respectivament (dona > ['dɔ·nɔ], terra > ['tɛ·rɛ]).
- [-ɛ] quan hi ha [ɛ] (dona > ['dɔ·na], terra > ['tɛ·rɛ]).
