Valencià castellonenc
De Viquipèdia
El valencià castellonenc és un subdialecte del valencià situat entre el valencià apitxat i el tortosí.
Comprén la comarca antiga de la Plana (la Plana Baixa i la Plana Alta fins a Orpesa) el Pla de l'Arc (Torreblanca, Cabanes, Bell-lloc del Pla, Vall d'Alba, La Serra d'en Galceran, Vilafamés i Sant Joan de Moró) i l'Alcalatén històric excepte Xodos:
[edita] Característiques lingüístiques
- Articulació de la -r final a la zona costanera des d'Alcalà de Xivert, elisió a la zona interior
- Elisió de la /d/ intervocàlica típica del valencià meridional o apitxat (en sufixos -ada, -ador)
- Presència de la /v/ labiodental a la comarca de la Plana, fusió amb /b/ a la zona nord i interior
- Desinència -e a la 1a persona del present d'indicatiu
- El diftong [uj] (cuina, buit) té l'articulació creixent del valencià general [wi]
- Vacil·lació entre [a] i [e] en la pronunciació de la -a final en verbs
- Els articles definits són com al valencià general: el, els
- Elisió de les -r dels infinitius quan hi ha pronoms febles: donà(r)-la, fe(r)-te
- Progressiva palatització dels fonemes africats alveolars: dotze > [dodʒe], pots > [pɔtʃ]
- Fusió progressiva dels fonemes {s] i [ʃ]: caixó > [kajso]
