Valencià septentrional
De Viquipèdia
El valencià septentrional és un subdialecte del valencià, que alhora és un dialecte del català. Pertany a l'antiga divisió en subdialectes del valencià. Aquesta divisió abraçava les terres de més al nord del País Valencià (els Ports, el Maestrat, l'Alcalatén i la Plana).
Degut a l'alta heterogeneïtat que presentava la divisió en valencià septentrional i català ebrenc, aquest subdialecte actualment és dividit en dos, el valencià castellonenc i el valencià de transició o tortosí (aquest últim s'ha afegit al ex-anomenat Català ebrenc ampliant-se a comarques de la Franja i de Catalunya). Tots dos subdialectes es caracteritzen per la vacil·lació en els següents trets més o menys generals:
- Marca -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
- Marca -às, -és, -ís de l'imperfet de subjuntiu que inclou les viles del nord del PV properes al riu de la Sénia.
- Neutralització de b/v.
- Manteniment dels articles lo/los.
- Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador.
- Enmudiment de la -r final.
- Marca -e de la tercera persona del singular del present i de l'imperfet d'indicatiu (ell cante, ell cantave).
- Progressiva palatització dels fonemes africats alveolars: dotze > [dodʒe], pots > [pɔtʃ]
- Fusió progressiva dels fonemes {s] i [ʃ]: caixó > [kajso]
El major tret separador d'ambdues varietats és la desinència de la 1a persona de singular del present d'indicatiu -e/-o i és aquest tret el que sol diferenciar el valencià pròpiament dit de la resta del bloc occidental del català, encara que el tortosí o valencià de transició no és un subdialecte que es puga classificar en un o altre dialecte tan fàcilment.
[edita] Valencià castellonenc
Comprén la comarca antiga de la Plana (la Plana Baixa i la Plana Alta fins a Orpesa) el Pla de l'Arc (Torreblanca, Cabanes, Bell-lloc del Pla, Vall d'Alba, Serra d'en Galceran, Vilafamés i Sant Joan de Moró) i part de l'Alcalatén:
- Articulació de la -r final a la zona costanera des d'Alcalà de Xivert, elisió a la zona interior
- Elisió de la /d/ intervocàlica típica del valencià meridional o apitxat (en sufixos -ada, -ador)
- Presència de la /v/ labiodental a la comarca de la Plana, fusió amb /b/ a la zona nord i interior
- Desinència -e a la 1a persona del present d'indicatiu
- El diftong [uj] (cuina, buit) té l'articulació creixent del valencià general [wi]
- Vacil·lació entre [a] i [e] en la pronunciació de la -a final en verbs
- Els articles definits són com al valencià general: el, els
- Elisió de les -r dels infinitius quan hi ha pronoms febles: donà(r)-la, fe(r)-te
- Progressiva palatització dels fonemes africats alveolars: dotze > [dodʒe], pots > [pɔtʃ]
- Fusió progressiva dels fonemes {s] i [ʃ]: caixó > [kajso]
[edita] Valencià de transició o tortosí
Es pot classificar com a valencià o nord-occidental. Comprén el Maestrat (Alt Maestrat, Baix Maestrat i part de la Plana Alta), part de l'Alacalatén (Vistabella del Maestrat, Benafigos i Xodos), els Ports, el Matarranya, el Montsià, Baix Ebre, la Terra Alta i la part sud de la Ribera d'Ebre. La part nord de la Ribera d'Ebre i parts del Priorat i del Baix Camp hi ha autors que les hi inclouen, tot i així són parlars de transició cap a la resta del nord-occidental o del tarragoní i, per tant, no es consideren purament de parlar tortosí.
- Emmudiment de la -r final
- Desinència de la 1a persona del singular del present d'indicatiu en -o
- Desafricació progressiva de [dʒ] a [ʒ] i [jʒ]
- Vacil·lació de l'elisió de la /d/ intervocàlica als sufixos -ada i -ador.
- Betacisme generalitzat [vi] > [bi]
- Ponunciació de [ɛ] de la terminació -a dels verbs a les viles prop del riu la Sénia
- Cert manteniment dels articles definits antics lo, los des del Riu Sénia fins a Alcalà de Xivert
- Progressiva palatització dels fonemes africats alveolars: dotze > [dodʒe], pots > [pɔtʃ]
- Fusió progressiva dels fonemes [s] i [ʃ]: caixó > [kajso]
