Catal?? xipella

De Viquip??dia

El xipella ha estat considerat un subdialecte o variant del catal?? central, tot i que m??s aviat es tracta d'un parlar de transici?? situat a la frontera entre el bloc oriental i l'occidental.

[edita] Zones xipelles

El dialecte s'est??n per aquesta frontera de forma discont??nua entre l'Alt Urgell i la Conca de Barber??, tot seguint la l??nia que separa la prov??ncia de Lleida de les de Barcelona i Tarragona. Podr??em dir que el dialecte de transici?? oriental-occidental comen??a a parlar-se en pobles de l???Alt Urgell (Tuix??n), i tamb?? en alguns municipis de les comarques de la Segarra (Les Oluges), i el Priorat (Cornudella del Montsant), per?? especialment, a la Conca de Barber??.

Aquesta no-continu??tat del xipella provoca sovint canvis entre els parlars de pobles que estan a pocs kil??metres de dist??ncia. A la Conca de Barber?? ??s on s???observen les peculiaritats de la transici?? amb m??s for??a ja que est?? a la conflu??ncia de quatre dialectes o dialectes de transici??:

• el catal?? nord-occidental als municipis situats al nord-oest de la comarca (Vimbod?? i Poblet, Vallclara i Vilanova de Prades).
• el catal?? central als pobles de la rodalia de Santa Coloma de Queralt
• el xipella a la zona central (Sarral, Solivella, Blancafort, Pira, Barber?? de la Conca i Rocafort de Queralt).
• el catal?? tarragon?? als municipis situats m??s al sud-oest (Vilaverd, Montblanc i les seves pedanies).

A l???Espluga de Francol??, fins a mitjans del segle XX, es va conservar fins i tot, una divisi?? dialectal procedent dels dos nuclis de poblaci?? amb qu?? estava dividida la vila durant l???Edat Mitjana; el parlar de l???Espluga Jussana i el de l???Espluga Sobirana, amb caracter??stiques molt compartides.

[edita] Caracter??stiques del xipella

Com tots els parlars de transici??, es troben caracter??stiques d'ambdues zones lim??trofs; pot ser per exemple, que es faci la neutralitzaci?? de la ???o??? cap a ???u???, i en canvi, no es faci la de la ???a/e??? cap a [??], o s?? que es faci (depenent de la situaci?? geogr??fica del poble en q??esti??), obertura de E del llat?? vulgar en /e/, etc.

Per?? el xipella ??s molt conegut arreu per un tret que el fa singular: l'articulaci?? en [i] de les [??] (vocals neutres) postt??niques finals: formatgi per formatge, donavi per donava, lis vaquis per les vaques, etc.

Aquesta caracter??stica, que provoca molts cops les burles de parlants de zones ling????stiques properes, fa que aquest parlar es trobi en recessi??, especialment entre les generacions joves. Nom??s es mant?? amb certa vitalitat en algunes poblacions de la Conca de Barber??, com Solivella, convertit en una mena de s??mbol d'orgull local. Aquest nom s'ha usat modernament per designar tamb?? un grup de rock, un vi i una casa de col??nies.

A continuaci?? apareix una taula on es pot apreciar les semblances de la pronunciaci?? xipella respecte els dialectes lim??trofs:

Mot	Pronunciaci?? occidental (p. ex. Vimbod?? i Poblet)	Pronunciaci?? xipella (p. ex. Solivella)	Pronunciaci?? tarragon?? (p. ex. Montblanc)	Pronunciaci?? oriental (p. ex. Sta. Coloma de Queralt)
terra	[??t??ra]	[??t??ri]	[??t??r??]	[??t??r??]
aigua	[??ajwa]	[??ajw??]	[??ajw??]	[??ajw??]
home	[????me]	[????mi]	[????m??]	[????m??]
dona	[??d??na]	[??d??ni]	[??d??n??]	[??d??n??]/[??d??n??]
menjar	[men??d??a(r)]	[min??d??a(r)]	[m??n????a]	[m??n??d??a]
beure	[??bewre]	[??bewri]	[??b??wr??]	[??b??wr??]
petit	[pe??tit]	[p????tit]	[p????tit]	[p????tit]
comprar	[kom??pra]	[kumpra]	[kum??pra]	[kumpra]
dia	[??dia]	[??dii]/[??di??]	[??di??]	[??di??]
angl??s	[an??gles]	[??n??gl??s]	[??n??gl??s]	[??n??gl??s]
nosaltres	[nozal??tres]	[nal??tris]	[nal??trus]	[nuzal??tr??s]
perqu??	[per??ke]	[p??r??k??]	[p??r??k??]	[p??r??k??]
pomes	[??pomes]	[??pomis]	[??pom??s]	[??pom??s]

[edita] Bibliografia

• PLAZA ARQU??, Carme (1996). La parla de la Conca de Barber??. Tarragona: Diputaci?? de Tarragona.