Capcinès

De Viquipèdia

El capcinès és un dels subdialectes més peculiars del català septentrional. Presenta un estat de transició cap a l'occità més marcat encara que el rossellonès. Segons Coromines el capcinès podria representar un estat arcaïc del català septentrional. Aquesta varietat ha estat estudiada en part (localitat de Formiguera) per Antoni Griera i Gaja i també més tard per Manuel Sanchis Guarner pel que fa a l'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). El mateix poble apareix com a punt d'enquesta de l'Atles Lingüístic del Domini Català.

[edita] Característiques del capcinès

Entre les especificitats del capcinès cal destacar els trets següents:

• Fonètica

La realització [ø] de -u-. Ex: lluna ['ʎønə].

El capcinès, com una gran part del llenguadocià, ha transformat la -D- i el grup CE/CI intervocàlics llatins en [z]. Ex: disia, rasó, vesí.

• Morfologia

L'article hi és lo (pl. los).

La realització dels plurals sensibles es fa en -is. Ex: peixis, rossis ['rrusis].

• Lèxic

El lèxic presenta moltes concomitències amb l'occità veí:

• cotell (per ganivet a la resta de la Catalunya nord)
• gojat -a (per minyó -ona en català septentrional)
• mill (per blat d'índia en català septentrional)

Aquest article sobre llengües i lingüística és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint i millorant la qualitat de l'article.