Català septentrional
De Viquipèdia
El català septentrional (sovint anomenat de manera massa generalista rossellonès) és un dialecte constitutiu del català enquadrat dintre del bloc oriental de la llengua i parlat en la Catalunya Nord. L'empremta d'aqueix dialecte s'extén cap a dins de la Catalunya Sud en l'anomenat septentrional de transició. És un dialecte que té trets comuns amb l'occità o en algunes vegades influenciats per aquesta llengua. Té també un subdialecte, el capcinès, que podria representar segons alguns lingüistes un estat arcaïc del dialecte.
Taula de continguts |
[edita] Característiques generals
Les nombroses particularitats del català septentrional poden ser explicades en bona part pel contacte d’aquesta mateixa llengua amb l’occità, i també per la imposició del francès als catalanoparlants del país. Conserva alhora certs elements de la llengua antiga preservats de la influència de l'espanyol.
Tal com defensen molts lingüistes especialitzats en l’estudi d’aquesta àrea lingüística, la majoria dels caràcters propis del dialecte rossellonès provenen, d’una banda, de l’assimilació d’elements occitans, i d’altra banda, del fet que els locutors rossellonesos parlen tant el català com el francès, cosa que provoca una contacte entre ambdues llengües.
Les conseqüències concretes d’aquesta situació sobre la llengua parlada a la Catalunya Nord consisteixen en nombroses interferències, causades pel bilingüisme, i també en molts manlleus del francès, de l’occità i fins i tot del castellà. D’això en resulta:
- un ús especial de certs termes catalans, així com l’assimilació de paraules franceses i occitanes en la llengua parlada
- una francesització d’unes formes verbals, i un ús especial dels temps verbals
- la creació de noves frases fetes.
[edita] Descripció fonètica
- El tret més característic del català rossellonès és la pronúncia de la “o” tancada tònica com si fos una “u”. Així, la frase “El pont del Canigó” s'hi pronuncia “El punt del Canigú”.
- Igual que en castellà, el sistema vocal del rossellonès es redueix a cinc vocals: [a], [e], [i], [o], [u]. Però, no es tracta pas d'una influència del castellà.
- Les paraules esdrúixoles no existeixen en rossellonès. Aquesta característica provoca canvis ortogràfics importants. Així, “època” es pronuncia [e'poka] i “música” [mu'zikə]. A més, adjectius com fàcil, difícil, científic esdevenen en rossellonès facil·le, dificil·le i cientifique.
- La “l”, quan és al davant d'una “t”, tendeix a desaparèixer, fenomen que explica l’existència de paraules com [esku'ta] (per escoltar) i [mu'tu] (per moltó), com en occità (escota, moton)
- Tal com en mallorquí i en català popular, moltes paraules que s’acaben en “ia” en els dialectes centrals tendeixen a reduir-se en “i”, així es pronuncia història [is'tori], ràbia ['rabi] i gràcia ['grasi].
- Cal notar la desaparició de la lletra “x” en moltes paraules com “peix“ i “calaix” que solen pronunciar-se “pei” i “calai”, però al plural apareix ("peixos" i "calaixos") o no (peixs i calaixs, pronunciats [peis] i [calais].
[edita] Morfosintaxi
- Els pronoms possessius llur, llurs, llura i llures que se solen emprar amb article al davant (ex: La llura mare), igual que mon, ton, sa, ma, ta, sa, mes, tes i ses gairebé solament pels membres de la família com a bona part de la resta del català. A més, el rossellonès comparteix amb el valencià els pronoms possessius meua, teua i seua. Malgrat això, el pronom sol posar-se abans del nom al qual es refereix (“Mon Déu”, en lloc de “Déu meu”).
- Es destaca l’extensió del plural en “os”, en articles com “aquestos”, “aqueixos”, “ellos”, “aquellos”, “quinos” i fins i tot “quantos”.
- La formació de la negació ha quedat reduïda al grau pas.
Ex: El teu pare menja pas.
- Tal com se sol dir a Mallorca, el rossellonès conserva “quelcom” i manlleva del francès “n’importa qui”, “n’importe què”, “n’importa quan” i “n’importe com”, que corresponen a “qualsevol”, “qualsevol cosa”, en “qualsevol moment” i de “qualsevol manera”.
- Truasieme, quatrieme i cinquieme solen substituir tercer, quart i cinquè. A més, el rossellonès va conservar del català medieval el desesset o disesset, el desevuit o disevuit i desenou o disenou, com l'occità detz-e-set, detz-e-ueit, detz-e-nòu.
- El rossellonès no utilitza pas el pronom “em”, independentment de la seua posició. Per tant, podem sentir frases com “Me fa pena”, o bé “truca-mé després”.
- En les altres formes de català, l’enclisi es fa obligatòriament a l’imperatiu, al gerundi i a l’infinitiu. Igual que en francès, el rossellonès només fa l’enclisi quan la frase és l’imperatiu. Així, es dirà “M’ha demanat de li comprar el llibre” en lloc de “M'ha demanat de comprar-li el llibre”.
- En rossellonès, molts participis solen canviar de forma. Així, existeixen “mereixit”, “coneixit”, “naixit” i “creixit”.
[edita] Conjugació particular del rossellonès
| Primera conjugació | Segona conjugació | Tercera conjugació |
|---|---|---|
| Present d'indicatiu | ||
|
|
|
| Imperfet d'indicatiu | ||
|
|
|
| Condicional | ||
|
|
|
| Pretèrit perfet perifràstic | ||
|
||
| Imperfet subjuntiu | ||
|
|
|
El verb Ser/ésser : Sere, estre
Present d’indicatiu
- sun
- ets/es
- és
- sem
- seu
- són o sun
Imperfet d’indicatiu
- eri
- eres/érets
- era
- érem
- éreu
- eren
Condicional
- seriï
- series
- seria
- seríem
- seríeu
- serien
Imperfet subjuntiu
- sigués/siguessi
- siguessis/siguesses
- sigués
- siguéssim/siguéssem
- siguéssiu/siguésseu
- siguessin/siguessen
Gérondiu : siguent
Participi : sigut
Exemple:
Se passejar (passejar-se)
Present d’indicatiu
- me sun passejat
- t’ets (t’et) passejat
- s’és passejat
- nos sem passejats
- vos seu passejats
- se són passejats
Plusquamparfet d’indicatiu
- m’eri passejat
- t’eres passejat
- s’era passejat
- nos érem passejats
- vos éreu passejats
- s’eren passejats
Futur compost
- me seré passejat
- te seràs passejat
- se serà passejat
- nos serem passejats
- vos sereu passejats
- se seran passejats
El verb haver:
Present d’indicatiu :
- he/hai
- has
- ha
- havem (hem)
- haveu (heu)
- han
Present subjuntiu:
- hagi
- hages
- hagi
- hagem
- hageu
- hagen
Condicional:
- hauriï
- hauries
- hauria
- haurien
- hauríeu
- haurien
A més a més:
- El rossellonès utilitza tal com el francès l’infinitiu de narració.
- En alguns parlants del rossellonès, la diferència entre el pretèrit indefinit i el pretèrit perfet tendeix a reduir-se per influència del francès.
[edita] Lèxic rossellonès
El rossellonès conté moltes paraules franceses catalanitzades: cahiet (llibreta), cartable (cartera), craion (llapis), vutura (cotxe), jornal (diari), socissa (botifarra), trotuart (voravia), presque (gairebé), apuprés (més o menys), afrosament (espantosament), agaçant (empipador), assieta (plat), atenció (francesisme? que es fa servir per a cridar l'atenció, com "compte"), xarmant (encantador), vitesse (velocitat), usina (fàbrica), tupet (barra), survetllar (vigilar), servieta (tovalló), ruta (carretera), même (fins i tot), se fatxar (renyir, enfadar-se), domatge (pena, en el sentit de "és una pena que…". Al Sud s'empra el castellanisme llàstima), verbal o contravenció (multa).
És molt probable que moltes d'aquestes paraules del català septentrional es retrobin en l'occità.
Cal destacar la presència de molts termes vinculats a l'occità (d'arrel antiga o d'introducció més recent): espertinar (berenar), feda (per ovella), let/leda (lleig/lletja), pastre (per pastor), veire (got), belleu (potser), jaupar (lladrar), estonant (estrany), ribera (riu), sous (diners).
I també uns manlleus del castellà (de vegades comuns a la resta del català): hasta (en lloc de fins), apoio (del castellà apoyar), atràs que conserva el seu sentit castellà que potser no és castellanisme mes arcaisme, gasto (per despesa), desditxa (per infelicitat), ciego (per cec) i matxo (per mul).
Molts verbs que expressen el moviment es conjuguen, igual que en francès, amb el ver sere i no pas amb haver.
