Història militar de Catalunya

De Viquipèdia

Taula de continguts 1 Orígens 2 Cronologia 2.1 Guerra dels Segadors 2.2 Guerra de Successió Espanyola, derrota i repartiment de Catalunya 2.3 Història Contemporània de Catalunya 2.3.1 Incorporació napoleònica a l'imperi francés 2.3.2 El Carlisme 2.3.3 Promesa de restauració de les Constitucions catalanes i primera democràcia a Espanya 2.3.4 Intent fracassat de proclamació del l'Estat Català 2.3.5 República Catalana de Macià 2.3.6 República Catalana de Companys 2.3.7 Abolició franquista de la Generalitat 2.3.8 Les Nacions Unides condemnen el règimen franquista 2.3.9 Restauració de la Generalitat 2.4 Catalunya a l'actualitat 3 Unitats Militars Catalanes 3.1 Exèrcit Regular Austriacista (1705-1713) 3.2 Exèrcit de Catalunya (1713-1714) 3.3 Guerra Civil Espanyola 4 Referències 5 Vegeu també 6 Bibliografia

[edita] Orígens

Els orígens de la força militar a Catalunya, es remunten al segle XIII, amb el Sagramental, la germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament, i, per això, anomenada així.

La història del Mediterrani ha tastat sovint les armes catalanes, des de Múrcia a Atenes i Neopàtria, però també a la Catalunya vella, abans i després dels Decrets de Nova Planta (1716). Els catalans s'han organitzat militarment de forma espontània de moltes formes diverses, des del Sagramental, les croades dels Almogàvers als maulets, el sometent, o els maquis. Fins als Decrets de Nova planta, a les llars catalanes sempre hi havien armes i municions per defensar-se, ja sigui dels sarrains, dels pirates o dels francesos. No és per tan fins després de la derrota a la Guerra de Successió, que el poder central limita i controla el dret d'armes, i sota el pretext de pacificar el país^[1], amaga el desig d'evitar que els ciutadans s'aixequin en armes contra ell, com tants cops havia passat els temps anteriors.^[2].

A més les constitucions catalanes, abolides de fet pels Decrets, obligaven a la corona a negociar el suport popular^[3], representat pels braços de les Corts, suport que aquestes concedien sovint a canvi de privilegis, que limitaven l'autoritat real^[4]. Aquest equilibri de poders^[5] desapareix després de la derrota, i la humillació és fa patent de moltes formes, com ara l'enderrocament del barri de la Ribera, on s'havia trobat més resistència^[6], la construcció de la fortalesa de la Ciutadella al mateix lloc, la imposició del Cadastre^[7], o el tancament de totes les universitats catalanes^[8].

Per això, veient a venir la diferència del concepte d'autoritat reial de Castella, els catalans es posaren al costat de l'Arxiduc Carles d'Àustria, repartiren fulls de propaganda^[9] i negociaren amb els anglesos.^[10]

[edita] Cronologia

• Sota la presidència de l'abat Oliba, te lloc a Toluges (Rosselló), la primera Pau i Treva de Deu - 1027.
• Sagramental - 1257, germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament.
• Jaume I institucionalitza el Sometent - segle XIII
• La Guerra dels Trenta Anys - 1618 al 1648 assetja bona part del continent, esclata el conflicte bèl·lic entre la corona espanyola i França. Aquest és aprofitat per Felip IV per tal exigir l'ajuda i la implicació del Principat amb Castella.
• Felip IV des del començament del seu regnat, l'any 1621, deixa el govern en mans del comte-duc d'Olivares, que intentarà imposar de les lleis de Castella, els quints (impost a pagar que equivalia a una cinquena part de les rendes dels municipis catalans) i el que més tard es coneixeria com la Unió d'armes, és a dir, la creació d'un únic exèrcit distribuït per tots els regnes.

[edita] Guerra dels Segadors

• Revolució popular coneguda com el Corpus de Sang - 1640. amb el crit "Visca la terra i morin los traïdors" s'inicia la Guerra dels Segadors.
• Els representants de França i Catalunya signen el pacte de Ceret (a Ceret, el Vallespir) una aliança en contra Felip IV - 1640.
• Pau Claris 94é President de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana - 1641
• Lluís XIII de França és proclamat comte de Barcelona - 1641
• Tractat dels Pirineus - 1659 en que Castella i França acorden a esquenes de la Generalitat el repartiment de Catalunya

• Revolta dels Barretines - 1687, reacció popular contra els abusos de les tropes del rei Felip IV.

[edita] Guerra de Successió Espanyola, derrota i repartiment de Catalunya

• 1700: Mort de Carles II.Catalunya pren partit per la successió de l'Arxiduc Carles d'Àustria.
• 1701: Creació de la Gran Aliança de l'Haia.
• 1701-1702: Felip V convoca Corts i jura les constitucions.
• 1705: Acceptació de la candidatura de l'arxiduc Carles d'Àustria com a Carles III.
  • Representants dels austracistes catalans signen amb Anglaterra el Pacte de Gènova.
  • Setge de Barcelona. l'Arxiduc, coronat rei a Barcelona.
• 1706: Les Corts catalanes, a la constitució, aproven que els Borbons no podran ser mai reis de Catalunya.
  • Setge de Barcelona. Catalunya, definitivament en mans austríaques.
• 1707: El 25 d'abril Derrota d'Almansa: paulatina caiguda de l'Aragó i el País Valencià.
• 1711-1713: Abandó dels anglesos i els holandesos i, en menor grau, de l'Arxiduc.
• 1713: Tractat d'Utrecht, no va ser acceptat per nacions de la Corona d'Aragó.
• 1714: L'11 de setembre, entrada de les tropes filipistes a Barcelona.
  • El 18 de setembre, entrada de les tropes filipistes a Cardona, darrer reducte de la resistència catalana.
• 1715: L'11 de juliol, entrada de les tropes filipistes a la ciutat de Mallorca i el 5 de juliol les Pitiüses juren fidelitat a Felip V.
• 1716: Publicació dels Decrets de Nova Planta a Barcelona. A València i Mallorca s'havien començat a publicar l'any 1714.
  • El general Moragues és executat i esquarterat; el seu cap penja dins d'una gàbia, dalt del Portal de Mar de Barcelona, durant dotze anys.
  • Enderrocament del barri de la Ribera de Barcelona i s'hi construeix una gran fortalesa, la Ciutadella, per controlar la ciutat.

[edita] Història Contemporània de Catalunya

• Creació dels Mossos d'Esquadra - 1719
• Decret de la Rabassa morta - 1756
• L'Avalot de les quintes - 1773, una protesta contra les lleves abusives,- sistema pel qual un de cada cinc minyons catalans s'incorpora de manera obligada a l'exèrcit espanyol, fa evidents les discrepàncies internes entre els dirigents monàrquics espanyols i els republicans catalans - seguit després pel Rebombori del pà, una de les causes de la Guerra dels Matiners.
• Prohibició de l'ensenyament en català - 1773.
• Decret de llibertat de comerç amb Amèrica - 1784.

[edita] Incorporació napoleònica a l'imperi francés

• L'entrada de les tropes napoleòniques, inicia la Guerra del Francès o guerra de la independència espanyola - 1808.
• Napoleó incorpora el Principat a l'Imperi francès. 1812, Catalunya es dividida en quatre departaments: Montserrat amb capital a Barcelona, Boques de l'Ebre, Segre i Ter.
• Els francesos ocupen Lleida - 1810 Política conciliatòria d'Augereau. La Junta Suprema de Catalunya reclama la restitució dels furs i privilegis.
• Constitució de Cadis - 1812 promou la coordinació del territori català i significa una revolució política. Les Corts assumeixen més sobirania i el dret d'elaborar lleis segons els principis bàsics del liberalisme: sobirania nacional, divisió de poders, llibertats personals i públiques, i igualtat davant la llei, de la Revolució Francesa.
• Retorn de Ferran VII al poder: Fi de la Guerra del Francés - 1814, restableix l'absolutisme i invalida les constitucions de les Corts de Cadis.
• Trienni Liberal - 1820 a 1823. El monarca jura la Constitució s'engega un procés reformista que aboleix el règim senyorial, suprimeix els delmes i estableix desamortitzacions.
• Destrucció de fàbriques a Alcoi - 1821. Primeres protestes obreres antimaquinistes.
• Dècada Ominosa - 1823 al 1833, Ferran VII, amb el suport del clergat i el sector conservador de la societat, aconsegueix tornar al poder absolut i els darrers intents de resistència de l'Antic Règim queden del tot ofegats.
• Guerra dels Malcontents o dels Agraviats - 1827, Ferran VII visita Catalunya.

[edita] El Carlisme

• Primera Guerra Carlina - 1833 al 1840, entre dues concepcions diferents de la societat liberal que es forja: la republicana i la carlista.
• Bonaventura Carles Aribau publica Oda a la Pàtria - 1833
• Desamortització de Mendizábal - 1836, es subhasta el patrimoni dels clergues entre la burgesia urbana i rural, el que dinamitza la producció agrària i consolida la propietat privada.
• Segona Guerra Carlina - 1840 al 1868, només a Catalunya.
• Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat -1842.
• Fundació de la Caixa d'Estalvis de la Província de Barcelona -1844, primera Caixa d'estalvis.
• Construcció del tram ferroviàri Mataró-Barcelona - 1848.
• Bienni Progressista - 1854 al 1856, el Partit Progressista pretèn reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
• Primera vaga general obrera del sector tèxtil - 1855.
• Fracàs del pronunciament carlí de Sant Carles de la Ràpita - 1860.
• Sexenni Democràtic - 1868 al 1874.
• La Revolució de 1868 (la gloriosa) encapçalada pel general Prim, enderroca la monarquia dels Borbó i renúncia de la reina Maria Cristina (mare d'Isabel II) a la regència.
• Implantació de la pesseta que acaba amb les darreres monedes catalanes - 1868.
• Pacte de Tortosa - 1869 republicans federals catalans propugnen el retorn de la Confederació catalano-aragonesa sota un estat republicà de caire federal.
• Constitució de 1869 que vol aprofundir la democràcia i el liberalisme: estableix el sufragi universal (només per a homes), el republicanisme, un cert reformisme social i la descentralització de Catalunya en relació amb l'Estat espanyol.
• Primer Congrés Obrer Espanyol a Barcelona - 1870, on es constitueix formalment la Federació Regional Espanyola de l'AIT l'Associació Internacional de Treballadors.

[edita] Promesa de restauració de les Constitucions catalanes i primera democràcia a Espanya

• Tercera Guerra Carlina - 1872 (Carles VII) promet restaurar les constitucions catalanes)
• Abdicació d'Amadeu de Saboia i proclamació de la Primera República Espanyola. Primer període democràtic a Espanya- 1873 amb corrents federals.

[edita] Intent fracassat de proclamació del l'Estat Català

• Batallons de voluntaris comandats pel Xic de les Barraquetes intenten proclamar l'Estat Català, i són derrotats a Sarrià - 1873, sota el govern d'Estanislau Figueras.
• Cop d'Estat del general Pavia - 1874 que instaura Alfons XII com a rei d'Espanya. Restauració monàrquica borbònica, que durarà fins al 1898.
• El Partit Liberal arriba al poder - 1881 Sagasta forma govern.
• I Congrés Internacional de la Llengua Catalana a favor del Dret Civil Català - 1881.
• Valentí Almirall funda el Centre Català - 1882 Presidit per Frederic Soler Naixement de la bandera de combat, l'estelada republicana. Que presentarà el Memorial de Greuges.
• Segon Congrés Catalanista, congrés del republicanisme federal d'on surt un projecte de Constitució de l'Estat Català dins la Federació espanyola - 1883 Acord de no-militància ni col·laboració amb els partits espanyols.
• Memorial de Greuges - Presentat al rei Alfons XII, l'any 1885
• Valentí Almirall, Publica Lo Catalanisme - 1886, formulació teòrica del catalanisme.
• Primera commemoració de l'11 de setembre amb una missa a Santa Maria del Mar - 1886.
• Creació de la Lliga de Catalunya - 1887, que reivindica l'oficialitat de la llengua catalana, així com l'execució d'una política exclusivament catalanista.
• La Setmana Tràgica - 1909 - Reacció popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Hi han centenars de detencions. Afusellament a Montjuïc de Ferrer i Guàrdia i de quatre persones més.
• Fundació de la CNT - 1910.
• Mancomunitat de Catalunya - 1914
• La CNT convoca la Vaga de la Canadenca - 1919, l'Estat decreta l'estat de guerra.
• Época del pistolerisme 1919 fins al 1923.
• El 13 de setembre de 1923 té lloc el cop d'Estat de Primo de Rivera, que posà en suspens la Constitució, dissol el Parlament i implantà una dictadura d'ideals militaristes, nacionalistes i autoritaris.
• Bandera Negra projecta un atemptat contra Alfons XIII - 1926, conegut com el Complot de Garraf.
• Francesc Macià i la direcció d'Estat Català intenten envair Catalunya, però l'intent és avortat per la policia francesa en el que és conegut com a Fets de Prats de Molló.
• Pacte de Sant Sebastià - (1930) Per liquidar la monarquia borbònica.
• Segona República Espanyola - 1931

[edita] República Catalana de Macià

• Francesc Macià proclama la República Catalana - (1931) i aconsegueix que...
• El govern provisional de la república restauri la Generalitat de Catalunya - (1931).
• A la Conferència d'Esquerres, es funda Esquerra Republicana de Catalunya, per la unió del Partit Republicà Català, el grup de L'Opinió i Estat Català - 1931
• Primer cop d'Estat dels militars espanyols contra la República - 1932.
• Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932
• Primeres eleccions al Parlament de Catalunya 1932
• Bienni Negre - 1933 al 1936, la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) encapçala el govern, suspèn l'Estatut d'Autonomia català, suprimeix el règim autonòmic i empresona la totalitat del govern de la Generalitat.

[edita] República Catalana de Companys

• Fundació del Tribunal de Cassació - 1934
• Supressió dels governadors civils - 1934, completant la unificació del poder polític autònom.
• Lluís Companys proclama l'Estat Català - 1934 i es produeixen els fets del sis d'octubre que acaven amb el govern de la Generalitat de Catalunya a la presó.
• Alçament militar del General Franco contra la República Constitucional - 1936
• El President de la República, Doctor Negrín anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a les Nacions Unides - 1938, que condemna el cop militar, però no aten les peticions d'ajuda.

[edita] Abolició franquista de la Generalitat

• La dictadura franquista torna a abolir les Institucions catalanes - 1939 i reescriu la història d'Espanya, que ensenya a les escoles i persegueix novament la llengua catalana.
• El President de la Generalitat Lluís Companys és capturat a França pel govern de Hitler i executat per Franco - 1940.
• La Generalitat de Catalunya a l'exili denuncia el cop militar feixista a la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides a San Francisco - 1945
• Espanya es rebutjada com a membre de la Societat de Nacions[1] - 1945, i no serà acceptada fins a deu anys més tard[2].

[edita] Les Nacions Unides condemnen el règimen franquista

• Franco cedeix als Estats Units la Base Naval de Rota - 1950.
• Espanya entra a les Nacions Unides - 1955 [3]
• Fets del Palau de la Música - 1960 Consell de Guerra a Jordi Pujol.
• El govern de la UCD decreta la oficialitat de la llengua catalana - 1975
• Josep Tarradellas 125é President de la Generalitat de Catalunya torna de l'exili - 1977.

[edita] Restauració de la Generalitat

• Restauració de la Generalitat de Catalunya i del Parlament de Catalunya i Estatut de 1979
• Restauració dels Mossos d'Esquadra - 1980
• Cop d'estat del General Antonio Tejero Molina, conegut com el 23-F - 1981, a Madrid un grup de guàrdies civils segresten els parlamentaris al Congrés dels Diputats i a València els carros de combat de l'exèrcit surten pels carrers de la ciutat.
• Entrada a la Unió Europea - 1986

[edita] Catalunya a l'actualitat

• Entrada en vigor de l'Euro com a moneda única - 2002.

[edita] Unitats Militars Catalanes

[edita] Exèrcit Regular Austriacista (1705-1713)

• Reials Guàrdies Catalanes^[11]
• Infanteria Austriacista
• Cavalleria Austriacista
• Fusellers de Muntanya (Miquelets)

[edita] Exèrcit de Catalunya (1713-1714)

• Regiments d'Infanteria de Catalunya
• Regiments de Cavalleria de Catalunya
• Artilleria de Catalunya
• Marina de Catalunya
• Fusellers Voluntaris de Catalunya (Miquelets)
• Coronela de Barcelona

[edita] Guerra Civil Espanyola

• Regiment Pirinenc n.1

[edita] Referències

1. ↑ Article 1 del Decret de Nova Planta de Barcelona
2. ↑ Veieu Guerra de Successió Espanyola, derrota i repartiment de Catalunya i els fets anteriors, en aquest mateix article.
3. ↑ Veieu Constitucions_catalanes#Dret_paccionat
4. ↑ Jurisdicció catalana: «Com que les Constitucions i demés Lleis perque's regeix la terra catalana, son elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo qué les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse ancar que fossin ó haguessin sigut dictades per el Rei ó el primogenit seu.» (Corts de Barcelona, any 1422)
5. ↑ Sobirania de la llei: «Ni el Rei ni els seus Oficials poden despullar á algú de quelcuna cosa que posseeixi sense coneixement de causa i ferma sentencia donada.» (Cort de Barcelona, any 1283)
6. ↑ El 3 d'octubre de 1714, el Mariscal Duc de Berwick publica un ban on prohibeix l'ús de les armes als catalans, sota pena de mort. El juny de 1715, el "Consejo de Castilla" recomana a Felip V la supressió de tots els gremis catalans que fabriquin armes.
7. ↑ Veieu Cadastre a la Gran Enciclopèdia Catalana.
8. ↑ Veieu Universitat de Cervera.
9. ↑ Cal cita.
10. ↑ Veieu el Pacte de Gènova o Pacte dels Vigatans, signat el 17 de maig de 1705.
11. ↑ Agustí Alcoberro, Universitat de Barcelona, Memòria, història i pensament polític a l'exili austriacista. La crònica de la guerra de Successió de Josep Plantí

[edita] Vegeu també

• Història de Catalunya
• Història del Dret català
• Mossos d'Esquadra

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història militar de Catalunya

[edita] Bibliografia

• HERNÁNDEZ, Francesc Xavier & altres, Història militar de Catalunya 4 vols., Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2001-2004, Rafael Dalmau Editors, ISBN 84-232-0638-6
• HERNÁNDEZ RIART I JOU, Francesc Xavier, Els Exercits de Catalunya (1713-1714): Uniformes, Equipaments, Organitzacio 4 vols., Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2007, Rafael Dalmau Editor