Hist??ria militar de Catalunya

De Viquip??dia

Taula de continguts 1 Or??gens 2 Cronologia 2.1 Guerra dels Segadors 2.2 Guerra de Successi?? Espanyola, derrota i repartiment de Catalunya 2.3 Hist??ria Contempor??nia de Catalunya 2.3.1 Incorporaci?? napole??nica a l'imperi franc??s 2.3.2 El Carlisme 2.3.3 Promesa de restauraci?? de les Constitucions catalanes i primera democr??cia a Espanya 2.3.4 Intent fracassat de proclamaci?? del l'Estat Catal?? 2.3.5 Rep??blica Catalana de Maci?? 2.3.6 Rep??blica Catalana de Companys 2.3.7 Abolici?? franquista de la Generalitat 2.3.8 Les Nacions Unides condemnen el r??gimen franquista 2.3.9 Restauraci?? de la Generalitat 2.4 Catalunya a l'actualitat 3 Unitats Militars Catalanes 3.1 Ex??rcit Regular Austriacista (1705-1713) 3.2 Ex??rcit de Catalunya (1713-1714) 3.3 Guerra Civil Espanyola 4 Refer??ncies 5 Vegeu tamb?? 6 Bibliografia

[edita] Or??gens

Els or??gens de la for??a militar a Catalunya, es remunten al segle XIII, amb el Sagramental, la germandat entre diversos pobles per a garantir llur pr??pia seguretat, feta per mitj?? de jurament, i, per aix??, anomenada aix??.

La hist??ria del Mediterrani ha tastat sovint les armes catalanes, des de M??rcia a Atenes i Neop??tria, per?? tamb?? a la Catalunya vella, abans i despr??s dels Decrets de Nova Planta (1716). Els catalans s'han organitzat militarment de forma espont??nia de moltes formes diverses, des del Sagramental, les croades dels Almog??vers als maulets, el sometent, o els maquis. Fins als Decrets de Nova planta, a les llars catalanes sempre hi havien armes i municions per defensar-se, ja sigui dels sarrains, dels pirates o dels francesos. No ??s per tan fins despr??s de la derrota a la Guerra de Successi??, que el poder central limita i controla el dret d'armes, i sota el pretext de pacificar el pa??s^[1], amaga el desig d'evitar que els ciutadans s'aixequin en armes contra ell, com tants cops havia passat els temps anteriors.^[2].

A m??s les constitucions catalanes, abolides de fet pels Decrets, obligaven a la corona a negociar el suport popular^[3], representat pels bra??os de les Corts, suport que aquestes concedien sovint a canvi de privilegis, que limitaven l'autoritat real^[4]. Aquest equilibri de poders^[5] desapareix despr??s de la derrota, i la humillaci?? ??s fa patent de moltes formes, com ara l'enderrocament del barri de la Ribera, on s'havia trobat m??s resist??ncia^[6], la construcci?? de la fortalesa de la Ciutadella al mateix lloc, la imposici?? del Cadastre^[7], o el tancament de totes les universitats catalanes^[8].

Per aix??, veient a venir la difer??ncia del concepte d'autoritat reial de Castella, els catalans es posaren al costat de l'Arxiduc Carles d'??ustria, repartiren fulls de propaganda^[9] i negociaren amb els anglesos.^[10]

[edita] Cronologia

• Sota la presid??ncia de l'abat Oliba, te lloc a Toluges (Rossell??), la primera Pau i Treva de Deu - 1027.
• Sagramental - 1257, germandat entre diversos pobles per a garantir llur pr??pia seguretat, feta per mitj?? de jurament.
• Jaume I institucionalitza el Sometent - segle XIII
• La Guerra dels Trenta Anys - 1618 al 1648 assetja bona part del continent, esclata el conflicte b??l??lic entre la corona espanyola i Fran??a. Aquest ??s aprofitat per Felip IV per tal exigir l'ajuda i la implicaci?? del Principat amb Castella.
• Felip IV des del comen??ament del seu regnat, l'any 1621, deixa el govern en mans del comte-duc d'Olivares, que intentar?? imposar de les lleis de Castella, els quints (impost a pagar que equivalia a una cinquena part de les rendes dels municipis catalans) i el que m??s tard es coneixeria com la Uni?? d'armes, ??s a dir, la creaci?? d'un ??nic ex??rcit distribu??t per tots els regnes.

[edita] Guerra dels Segadors

• Revoluci?? popular coneguda com el Corpus de Sang - 1640. amb el crit "Visca la terra i morin los tra??dors" s'inicia la Guerra dels Segadors.
• Els representants de Fran??a i Catalunya signen el pacte de Ceret (a Ceret, el Vallespir) una alian??a en contra Felip IV - 1640.
• Pau Claris 94?? President de la Generalitat de Catalunya, proclam?? la Rep??blica Catalana - 1641
• Llu??s XIII de Fran??a ??s proclamat comte de Barcelona - 1641
• Tractat dels Pirineus - 1659 en que Castella i Fran??a acorden a esquenes de la Generalitat el repartiment de Catalunya

• Revolta dels Barretines - 1687, reacci?? popular contra els abusos de les tropes del rei Felip IV.

[edita] Guerra de Successi?? Espanyola, derrota i repartiment de Catalunya

• 1700: Mort de Carles II.Catalunya pren partit per la successi?? de l'Arxiduc Carles d'??ustria.
• 1701: Creaci?? de la Gran Alian??a de l'Haia.
• 1701-1702: Felip V convoca Corts i jura les constitucions.
• 1705: Acceptaci?? de la candidatura de l'arxiduc Carles d'??ustria com a Carles III.
  • Representants dels austracistes catalans signen amb Anglaterra el Pacte de G??nova.
  • Setge de Barcelona. l'Arxiduc, coronat rei a Barcelona.
• 1706: Les Corts catalanes, a la constituci??, aproven que els Borbons no podran ser mai reis de Catalunya.
  • Setge de Barcelona. Catalunya, definitivament en mans austr??aques.
• 1707: El 25 d'abril Derrota d'Almansa: paulatina caiguda de l'Arag?? i el Pa??s Valenci??.
• 1711-1713: Aband?? dels anglesos i els holandesos i, en menor grau, de l'Arxiduc.
• 1713: Tractat d'Utrecht, no va ser acceptat per nacions de la Corona d'Arag??.
• 1714: L'11 de setembre, entrada de les tropes filipistes a Barcelona.
  • El 18 de setembre, entrada de les tropes filipistes a Cardona, darrer reducte de la resist??ncia catalana.
• 1715: L'11 de juliol, entrada de les tropes filipistes a la ciutat de Mallorca i el 5 de juliol les Piti??ses juren fidelitat a Felip V.
• 1716: Publicaci?? dels Decrets de Nova Planta a Barcelona. A Val??ncia i Mallorca s'havien comen??at a publicar l'any 1714.
  • El general Moragues ??s executat i esquarterat; el seu cap penja dins d'una g??bia, dalt del Portal de Mar de Barcelona, durant dotze anys.
  • Enderrocament del barri de la Ribera de Barcelona i s'hi construeix una gran fortalesa, la Ciutadella, per controlar la ciutat.

[edita] Hist??ria Contempor??nia de Catalunya

• Creaci?? dels Mossos d'Esquadra - 1719
• Decret de la Rabassa morta - 1756
• L'Avalot de les quintes - 1773, una protesta contra les lleves abusives,- sistema pel qual un de cada cinc minyons catalans s'incorpora de manera obligada a l'ex??rcit espanyol, fa evidents les discrep??ncies internes entre els dirigents mon??rquics espanyols i els republicans catalans - seguit despr??s pel Rebombori del p??, una de les causes de la Guerra dels Matiners.
• Prohibici?? de l'ensenyament en catal?? - 1773.
• Decret de llibertat de comer?? amb Am??rica - 1784.

[edita] Incorporaci?? napole??nica a l'imperi franc??s

• L'entrada de les tropes napole??niques, inicia la Guerra del Franc??s o guerra de la independ??ncia espanyola - 1808.
• Napole?? incorpora el Principat a l'Imperi franc??s. 1812, Catalunya es dividida en quatre departaments: Montserrat amb capital a Barcelona, Boques de l'Ebre, Segre i Ter.
• Els francesos ocupen Lleida - 1810 Pol??tica conciliat??ria d'Augereau. La Junta Suprema de Catalunya reclama la restituci?? dels furs i privilegis.
• Constituci?? de Cadis - 1812 promou la coordinaci?? del territori catal?? i significa una revoluci?? pol??tica. Les Corts assumeixen m??s sobirania i el dret d'elaborar lleis segons els principis b??sics del liberalisme: sobirania nacional, divisi?? de poders, llibertats personals i p??bliques, i igualtat davant la llei, de la Revoluci?? Francesa.
• Retorn de Ferran VII al poder: Fi de la Guerra del Franc??s - 1814, restableix l'absolutisme i invalida les constitucions de les Corts de Cadis.
• Trienni Liberal - 1820 a 1823. El monarca jura la Constituci?? s'engega un proc??s reformista que aboleix el r??gim senyorial, suprimeix els delmes i estableix desamortitzacions.
• Destrucci?? de f??briques a Alcoi - 1821. Primeres protestes obreres antimaquinistes.
• D??cada Ominosa - 1823 al 1833, Ferran VII, amb el suport del clergat i el sector conservador de la societat, aconsegueix tornar al poder absolut i els darrers intents de resist??ncia de l'Antic R??gim queden del tot ofegats.
• Guerra dels Malcontents o dels Agraviats - 1827, Ferran VII visita Catalunya.

[edita] El Carlisme

• Primera Guerra Carlina - 1833 al 1840, entre dues concepcions diferents de la societat liberal que es forja: la republicana i la carlista.
• Bonaventura Carles Aribau publica Oda a la P??tria - 1833
• Desamortitzaci?? de Mendiz??bal - 1836, es subhasta el patrimoni dels clergues entre la burgesia urbana i rural, el que dinamitza la producci?? agr??ria i consolida la propietat privada.
• Segona Guerra Carlina - 1840 al 1868, nom??s a Catalunya.
• Aixecament de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat -1842.
• Fundaci?? de la Caixa d'Estalvis de la Prov??ncia de Barcelona -1844, primera Caixa d'estalvis.
• Construcci?? del tram ferrovi??ri Matar??-Barcelona - 1848.
• Bienni Progressista - 1854 al 1856, el Partit Progressista pret??n reformar el sistema pol??tic del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les caracter??stiques pr??pies del r??gim liberal.
• Primera vaga general obrera del sector t??xtil - 1855.
• Frac??s del pronunciament carl?? de Sant Carles de la R??pita - 1860.
• Sexenni Democr??tic - 1868 al 1874.
• La Revoluci?? de 1868 (la gloriosa) encap??alada pel general Prim, enderroca la monarquia dels Borb?? i ren??ncia de la reina Maria Cristina (mare d'Isabel II) a la reg??ncia.
• Implantaci?? de la pesseta que acaba amb les darreres monedes catalanes - 1868.
• Pacte de Tortosa - 1869 republicans federals catalans propugnen el retorn de la Confederaci?? catalano-aragonesa sota un estat republic?? de caire federal.
• Constituci?? de 1869 que vol aprofundir la democr??cia i el liberalisme: estableix el sufragi universal (nom??s per a homes), el republicanisme, un cert reformisme social i la descentralitzaci?? de Catalunya en relaci?? amb l'Estat espanyol.
• Primer Congr??s Obrer Espanyol a Barcelona - 1870, on es constitueix formalment la Federaci?? Regional Espanyola de l'AIT l'Associaci?? Internacional de Treballadors.

[edita] Promesa de restauraci?? de les Constitucions catalanes i primera democr??cia a Espanya

• Tercera Guerra Carlina - 1872 (Carles VII) promet restaurar les constitucions catalanes)
• Abdicaci?? d'Amadeu de Saboia i proclamaci?? de la Primera Rep??blica Espanyola. Primer per??ode democr??tic a Espanya- 1873 amb corrents federals.

[edita] Intent fracassat de proclamaci?? del l'Estat Catal??

• Batallons de voluntaris comandats pel Xic de les Barraquetes intenten proclamar l'Estat Catal??, i s??n derrotats a Sarri?? - 1873, sota el govern d'Estanislau Figueras.
• Cop d'Estat del general Pavia - 1874 que instaura Alfons XII com a rei d'Espanya. Restauraci?? mon??rquica borb??nica, que durar?? fins al 1898.
• El Partit Liberal arriba al poder - 1881 Sagasta forma govern.
• I Congr??s Internacional de la Llengua Catalana a favor del Dret Civil Catal?? - 1881.
• Valent?? Almirall funda el Centre Catal?? - 1882 Presidit per Frederic Soler Naixement de la bandera de combat, l'estelada republicana. Que presentar?? el Memorial de Greuges.
• Segon Congr??s Catalanista, congr??s del republicanisme federal d'on surt un projecte de Constituci?? de l'Estat Catal?? dins la Federaci?? espanyola - 1883 Acord de no-milit??ncia ni col??laboraci?? amb els partits espanyols.
• Memorial de Greuges - Presentat al rei Alfons XII, l'any 1885
• Valent?? Almirall, Publica Lo Catalanisme - 1886, formulaci?? te??rica del catalanisme.
• Primera commemoraci?? de l'11 de setembre amb una missa a Santa Maria del Mar - 1886.
• Creaci?? de la Lliga de Catalunya - 1887, que reivindica l'oficialitat de la llengua catalana, aix?? com l'execuci?? d'una pol??tica exclusivament catalanista.
• La Setmana Tr??gica - 1909 - Reacci?? popular a la crida a files de reservistes catalans per a la guerra del Marroc. El Govern espanyol qualifica la revolta de separatista. Hi han centenars de detencions. Afusellament a Montju??c de Ferrer i Gu??rdia i de quatre persones m??s.
• Fundaci?? de la CNT - 1910.
• Mancomunitat de Catalunya - 1914
• La CNT convoca la Vaga de la Canadenca - 1919, l'Estat decreta l'estat de guerra.
• ??poca del pistolerisme 1919 fins al 1923.
• El 13 de setembre de 1923 t?? lloc el cop d'Estat de Primo de Rivera, que pos?? en suspens la Constituci??, dissol el Parlament i implant?? una dictadura d'ideals militaristes, nacionalistes i autoritaris.
• Bandera Negra projecta un atemptat contra Alfons XIII - 1926, conegut com el Complot de Garraf.
• Francesc Maci?? i la direcci?? d'Estat Catal?? intenten envair Catalunya, per?? l'intent ??s avortat per la policia francesa en el que ??s conegut com a Fets de Prats de Moll??.
• Pacte de Sant Sebasti?? - (1930) Per liquidar la monarquia borb??nica.
• Segona Rep??blica Espanyola - 1931

[edita] Rep??blica Catalana de Maci??

• Francesc Maci?? proclama la Rep??blica Catalana - (1931) i aconsegueix que...
• El govern provisional de la rep??blica restauri la Generalitat de Catalunya - (1931).
• A la Confer??ncia d'Esquerres, es funda Esquerra Republicana de Catalunya, per la uni?? del Partit Republic?? Catal??, el grup de L'Opini?? i Estat Catal?? - 1931
• Primer cop d'Estat dels militars espanyols contra la Rep??blica - 1932.
• Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932
• Primeres eleccions al Parlament de Catalunya 1932
• Bienni Negre - 1933 al 1936, la CEDA (Confederaci??n Espa??ola de Derechas Aut??nomas) encap??ala el govern, susp??n l'Estatut d'Autonomia catal??, suprimeix el r??gim auton??mic i empresona la totalitat del govern de la Generalitat.

[edita] Rep??blica Catalana de Companys

• Fundaci?? del Tribunal de Cassaci?? - 1934
• Supressi?? dels governadors civils - 1934, completant la unificaci?? del poder pol??tic aut??nom.
• Llu??s Companys proclama l'Estat Catal?? - 1934 i es produeixen els fets del sis d'octubre que acaven amb el govern de la Generalitat de Catalunya a la pres??.
• Al??ament militar del General Franco contra la Rep??blica Constitucional - 1936
• El President de la Rep??blica, Doctor Negr??n anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a les Nacions Unides - 1938, que condemna el cop militar, per?? no aten les peticions d'ajuda.

[edita] Abolici?? franquista de la Generalitat

• La dictadura franquista torna a abolir les Institucions catalanes - 1939 i reescriu la hist??ria d'Espanya, que ensenya a les escoles i persegueix novament la llengua catalana.
• El President de la Generalitat Llu??s Companys ??s capturat a Fran??a pel govern de Hitler i executat per Franco - 1940.
• La Generalitat de Catalunya a l'exili denuncia el cop militar feixista a la primera Confer??ncia Internacional de les Nacions Unides a San Francisco - 1945
• Espanya es rebutjada com a membre de la Societat de Nacions[1] - 1945, i no ser?? acceptada fins a deu anys m??s tard[2].

[edita] Les Nacions Unides condemnen el r??gimen franquista

• Franco cedeix als Estats Units la Base Naval de Rota - 1950.
• Espanya entra a les Nacions Unides - 1955 [3]
• Fets del Palau de la M??sica - 1960 Consell de Guerra a Jordi Pujol.
• El govern de la UCD decreta la oficialitat de la llengua catalana - 1975
• Josep Tarradellas 125?? President de la Generalitat de Catalunya torna de l'exili - 1977.

[edita] Restauraci?? de la Generalitat

• Restauraci?? de la Generalitat de Catalunya i del Parlament de Catalunya i Estatut de 1979
• Restauraci?? dels Mossos d'Esquadra - 1980
• Cop d'estat del General Antonio Tejero Molina, conegut com el 23-F - 1981, a Madrid un grup de gu??rdies civils segresten els parlamentaris al Congr??s dels Diputats i a Val??ncia els carros de combat de l'ex??rcit surten pels carrers de la ciutat.
• Entrada a la Uni?? Europea - 1986

[edita] Catalunya a l'actualitat

• Entrada en vigor de l'Euro com a moneda ??nica - 2002.

[edita] Unitats Militars Catalanes

[edita] Ex??rcit Regular Austriacista (1705-1713)

• Reials Gu??rdies Catalanes^[11]
• Infanteria Austriacista
• Cavalleria Austriacista
• Fusellers de Muntanya (Miquelets)

[edita] Ex??rcit de Catalunya (1713-1714)

• Regiments d'Infanteria de Catalunya
• Regiments de Cavalleria de Catalunya
• Artilleria de Catalunya
• Marina de Catalunya
• Fusellers Voluntaris de Catalunya (Miquelets)
• Coronela de Barcelona

[edita] Guerra Civil Espanyola

• Regiment Pirinenc n.1

[edita] Refer??ncies

1. ??? Article 1 del Decret de Nova Planta de Barcelona
2. ??? Veieu Guerra de Successi?? Espanyola, derrota i repartiment de Catalunya i els fets anteriors, en aquest mateix article.
3. ??? Veieu Constitucions_catalanes#Dret_paccionat
4. ??? Jurisdicci?? catalana: ??Com que les Constitucions i dem??s Lleis perque's regeix la terra catalana, son elaborades ??nica i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ?? esmenar les dites ordenances de modo qu?? les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ?? especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse ancar que fossin ?? haguessin sigut dictades per el Rei ?? el primogenit seu.?? (Corts de Barcelona, any 1422)
5. ??? Sobirania de la llei: ??Ni el Rei ni els seus Oficials poden despullar ?? alg?? de quelcuna cosa que posseeixi sense coneixement de causa i ferma sentencia donada.?? (Cort de Barcelona, any 1283)
6. ??? El 3 d'octubre de 1714, el Mariscal Duc de Berwick publica un ban on prohibeix l'??s de les armes als catalans, sota pena de mort. El juny de 1715, el "Consejo de Castilla" recomana a Felip V la supressi?? de tots els gremis catalans que fabriquin armes.
7. ??? Veieu Cadastre a la Gran Enciclop??dia Catalana.
8. ??? Veieu Universitat de Cervera.
9. ??? Cal cita.
10. ??? Veieu el Pacte de G??nova o Pacte dels Vigatans, signat el 17 de maig de 1705.
11. ??? Agust?? Alcoberro, Universitat de Barcelona, Mem??ria, hist??ria i pensament pol??tic a l'exili austriacista. La cr??nica de la guerra de Successi?? de Josep Plant??

[edita] Vegeu tamb??

• Hist??ria de Catalunya
• Hist??ria del Dret catal??
• Mossos d'Esquadra

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Hist??ria militar de Catalunya

[edita] Bibliografia

• HERN??NDEZ, Francesc Xavier & altres, Hist??ria militar de Catalunya 4 vols., Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2001-2004, Rafael Dalmau Editors, ISBN 84-232-0638-6
• HERN??NDEZ RIART I JOU, Francesc Xavier, Els Exercits de Catalunya (1713-1714): Uniformes, Equipaments, Organitzacio 4 vols., Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2007, Rafael Dalmau Editor