Rabassa morta

De Viquip??dia

Sembla ser que pel contracte de rabassa morta s'establia un conreu emfit??utic semblant a un arrendament d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condici?? de restar dissolt en haver mort dos ter??os dels primers ceps plantats, anomenat tamb?? establiment a primers ceps.

Al segle XVIII es va produir una augment del valor de les terres, i, alhora, una inflaci?? creixent, els propietaris es consideraven perjudicats per la millora dels m??todes agr??coles que prolongaven la vida dels ceps, mentre l'arrendament perdia valor i s'estenia per diverses generacions.

El conflicte fou resolt a favor dels propietaris per l'Audi??ncia de Barcelona, que fall?? el 1756 que el contracte es dissolia per la mort dels ceps, o als cinquanta anys. Aquest sistema fou origen de moltes disputes amb l'arribada de la fil??loxera, originaria d'Am??rica del Nord a finals del segle XIX i principi del XX. Tamb?? en sortiren perqu?? els rabassaires sostenien que els cep que resulta del capficat era el mateix cep antic, en contra de l'opini?? dels propietaris, perqu?? la qual podia arribar a perpetuar la vida del cep.

L'article 1.656 del Codi Civil de 1889, malgrat admetia les operacions de colgat i capficat, consagrava la durada de cinquanta anys per el contracte. El pagesos s'uniren en la Uni?? de Rabassaires. El Parlament de Catalunya, amb la llei de Contractes de Conreu, el 1934, havia de permetre als rabassaires, mitjan??ant pr??via indemnitzaci?? als terratinents fer-se els amos de la terra, per?? aquesta llei fou abolida per l'arribada al poder de la CEDA, i la Guerra Civil.