Pacte de Ceret
De Viquipèdia
El Pacte de Ceret fou un tractat entre Catalunya i el Regne de França.
El 7 de setembre de 1640, els representants de la Generalitat de Catalunya, Francesc de Tamarit, Ramon de Guimerà[1] i Francesc de Vilaplana[1], nebot de Claris, van signar un primer Pacte de Ceret amb Bernard Du Plessis-Besançon, delegat per Armand Jean Du Plessis de Richelieu (el Cardenal Richelieu) en representació de Lluís XIII de França pel qual Catalunya havia de rebre suport militar, se separaria de la Monarquia Hispànica i quedaria constituïda com a república lliure sota la protecció del rei francès.
Pau Claris havia convocat les corts generals el 10 de setembre de 1640, però paral·lelament, i sense consultar a les ciutats, havia començat els contactes amb els francesos.
Pau Claris convocà la Junta General de Braços, que s'erigí en la institució rectora de la nova situació, va fer oficials els compromisos amb França i la secessió i va emetre deute públic per finançar les despeses militars. L'esclat definitiu de la Guerra dels Segadors i l'avanç victoriós de les tropes castellanes per Cambrils, Tarragona i Martorell entre d'altres, féu que la Junta cedís a les pressions franceses i proclamés Lluís XIII comte de Barcelona el 23 de gener de 1641, tres dies abans de la batalla de Montjuïc, que deturà l'atac a Barcelona.
