Federaci?? Regional Espanyola de l'AIT
De Viquip??dia
La Federaci?? Regional Espanyola de l'AIT (FRE-AIT) es va constituir a Barcelona entre el 19 i 25 de juny de 1870. Fou el primer Congr??s Obrer d'abast estatal i se celebr?? al local del Teatre Circ de Barcelona. Els internacionalistes madrilenys (Francisco Mora, Enrique Borrel, Anselmo Lorenzo i Tom??s Gonz??lez Morago) llen??aren la iniciativa el 19 de febrer de 1870 a les p??gines del setmanari La Solidaridad. El manifest convidava a participar a totes les Societats de Treballadors, constitu??des o en projecte, adherides o no a La Internacional, per?? que estiguessin d???acord amb els seus estatuts generals, a la celebraci?? d'un congr??s obrer estatal, que tindria lloc a Madrid el primer diumenge de maig. El peri??dic La Federaci??n ??rgan del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona, recoll?? el manifest proposant al mateix temps que se sotmet??s a votaci?? la ciutat que hauria d'acollir el congr??s en q??esti??. La votaci?? decid?? per gran majoria que el congr??s se celebr??s a Barcelona.
Taula de continguts |
[edita] Primer Congr??s
Hi van assistir 90 delegats (74 dels quals eres de sindicats catalans) que representaven 98 societats de 39 localitats. La FRE s'estructur?? en seccions locals d'ofici i aquestes s'havien de coordinar amb les altres seccions del mateix ofici per?? de diferents localitat per formar les Uniones de Oficio de la Regi??n Espa??ola, i tamb?? s'havien de coordinar amb les seccions de diferents oficis d'una mateixa localitat formant la Federaci??n Local. El congr??s va designar un Consell Federal integrat per Tom??s Gonz??lez Morago, Enrique Borrel, ??ngel Mora, Francisco Mora i Anselmo Lorenzo.
Des del mateix moment de la seva fundaci?? va patir la repressi?? pol??tica del moment, especialment despr??s dels fets de la Comuna de Par??s (maig de 1871). El Govern (amb Pr??xedes Mateo Sagasta de ministre de governaci??) va donar instruccions als governadors provincials concedint-los poders il??limitats per perseguir els internacionalistes, sota l'excusa de propaganda subversiva. Finalment la FRE va ser declarada il??legal per un govern presidit per Pr??xedes Mateo Sagasta el gener de 1872. Aquesta repressi?? oblig?? els elements m??s destacats del Consell Federal (Tom??s Gonz??lez, Anselmo Lorenzo i Francisco Mora), a exiliar-se a Lisboa.
[edita] La Confer??ncia de 1871
Tot i aquestes dificultats el Consell Federal organitz??, clandestinament, a Val??ncia (del 10 al 18 de setembre de 1871 una Confer??ncia de la FRE a la que hi van participar 15 delegats: Gabriel Albag??s, Juan Bargall??, Rafael Farga i Pellicer, Juan Guilino, Anselmo Lorenzo, Alonso Marselau, Jos?? Mesa Leompart, Pelegr??n Montoro, ??ngel Mora, Francisco Mora, Jos?? Prats, Vicente Rosell, Francesc Tom??s Oliver, Francisco Vidal, i un delegat per Cadis del que no se sap el nom. En la Confer??ncia es va prendre l'acord de celebrar un congr??s a Saragossa per a reorganitzar la FRE, agrupant les federacions locals en cinc comarques:
- Nord: Ast??ries, Gal??cia, Navarra, Cant??bria, i Pa??s Basc.
- Sud: Andalusia.
- Est: Arag??, Illes Balears, Catalunya i Pa??s Valenci??.
- Oest: Extremadura.
- Centre: Castella (excepte Santander) i Regne de Lle??.
I es va elegir un nou Consell Federal, amb resid??ncia a Madrid, format per: Francisco Mora (secretari general), ??ngel Mora (tresorer), Valent??n S??ez (comptable). Inocencio Calleja (secretari econ??mic), Pablo Iglesias, Anselmo Lorenzo, Jos?? Mesa, V??ctor Pag??s i Hip??lito Pauly.
[edita] El Segon i Tercer Congressos
L'abril de 1872 la FRE celebr?? el seu segon congr??s a Saragossa, amb assist??ncia de 47 delegats que representaven a 31 federacions locals i uns 25.000 afiliats i elegiren un nou consell federal, format entre altres pel l??der cantonalista Severino Albarrac??n Broseta. Es produ?? una escissi?? encap??alada per Pablo Iglesias, els quals formaren la Nueva Federaci??n Madrile??a, partid??ria de la participaci?? dels partits pol??tics en els afers sindicals. Del dia 24 de desembre de 1872 a l'1 de gener de 1873 la FRE de l'AIT celebr?? el 3er congr??s a C??rdova, al qual hi van assistir 51 delegats que representaven a 41 federacions locals, 236 seccions d'oficis i m??s de 20.000 federats. El congr??s va ratificar els acords del congr??s de Saint-Imier, que la fracci?? bakuninista de la Internacional havia celebrat el setembre anterior, i va expulsar els dirigents de la Nueva Federaci??n Madrile??a (partidaris de la fracci?? marxista). El maig de 1873 la FRE es composava de 122 federacions locals, i en plena expansi?? el mes d'agost en tenia 162 que aplegaven 454 seccions d'oficis m??s 77 d'oficis varis, amb un nombre d'afiliats a l'entorn de 50.000. Del 21 al 27 de juny de 1874 la FRE celebr?? el 4rt congr??s a Madrid, en el que hi van assistir representants de 48 federacions locals. Entre els acords del congr??s cal citar una nova reorganitzaci?? de la FRE, agrupant les federacions locals en 10 zones o comarques: Andalusia Oriental, Andalusia Occidental, Arag??, Catalunya, Castella la Nova, Castella la Vella, Extremadura, M??rcia, Val??ncia, i la Basco-Navarresa-Santanderina. En lloc dels congressos es farienan confer??ncies comarcals secretes a les que assistiria un delegat de la Comissi?? Federal.
[edita] Les ??ltimes confer??ncies
Aquestes confer??ncies es van celebrar els estius de 1875, 1876, 1877, 1878, 1879, 1881, per?? la FRE anava perdent afiliaci?? paulatinament (en la mem??ria presentada a les confer??ncies de 1877 la FRE nom??s constava de 71 federacions locals amb 96 seccions) i va acabar diluint-se l'any 1881 quan nom??s tenia 48 federacions locals.
La FRE particip?? en el congr??s de l'AIT de 1872 a La Haia, i hi envi?? com a delegats Rafael Farga, Tom??s Gonz??lez Morago, Nicol??s Alonso Marselau i Carlos Alerini. Aquests delegats assistiren tamb?? al congr??s de Saint-Imier que confirmava l'escissi?? de l'AIT entre bakuninistes i marxistes. En el de 1873, Ginebra hi assistiren, Jos?? Garc??a Vi??as, Carlos Alerini, Jos?? Marquet i Rafael Farga i Pellicer. En el de 1874 a Brussel??les nom??s hi assist?? Severino Albarrac??n Broseta. En el de 1876 a Berna hi van assistir Trinidad Soriano i Jos?? Garc??a Vi??as. En el de 1877 a Verviers hi van assistir, Trinidad Soriano, i Tom??s Gonz??lez Morago.
Sota la iniciativa d'un sector del moviment obrer catal?? (Rafael Farga Pellicer, Josep Llunas i Pujals i Eudald Canivell i Masbernat) en la Conferencia Comarcal Catalana celebrada a Gr??cia els dies 6, 7, 8 i 9 de febrer de 1881, va promoure un canvi d'orientaci?? destituint la Comissi?? Federal de la FRE, per a donar-li un car??cter m??s sindicalista. Aquest mateix nucli el mes de setembre de 1881 organitzava a Barcelona un congr??s p??blic de societats obreres i es constitu??a la FTRE.
